Premis

Bona tarda, fa uns dies vaig rebre un parell de premis de part de la meva amiga Eva, de Detalls i detallets, i fa poquet els vaig rebre també de Carolinades. Avui per fi he trobat el moment per rebre’ls com es mereixen. En primer lloc els hi agraeixo moltíssim que hagin pensat en mi per concedir-me’ls i em disculpo per no haver-los publicat abans. Ara sí, us deixo amb els premis i les seves “penitències”, aixó sí les adaptaré al meu gust (ai, aquesta manca de temps…)

Els premis són el “Best blog” i el “Lovely blog”

Responc les preguntes del primer:

1-Material per les teves manualitats que mai et falta: fils i llanes, sempre n’hi han per casa i fa temps vaig aparcar la idea de fer inventari… potser m’hi hauré de posar seriosament abans que em torni a temptar comprar més fil!!!!
2-Darrer llibre que has llegit: La tropa del arco iris, d’ Andra Hirata. Me l’havien recomanat i m’ha agradat moltíssim.
3-Quina és la propera cosa que tens pensat comprar referent a les manualitats que fas: doncs descartant els fils (si aconsegueixo aguantar la temptaicó), potser em compri el coixí i la funda pels boixets.
4-Treball que has realitzat del que estàs més orgullosa: difícil triar només un, peró escolliria les mantetes que vaig fer per naixements i els ninos que he fet.
5-Manualitat i/o tècnica que mai has fet i t’agradaria realitzar: un mes enrera ho tenia clar, les puntes de coixí, però ja m’hi he posat amb elles.
6-Quines hores dediques a les manualitats: normalment estonetes a la feina, o al migdia o caps de setmana, en tot cas moltes menys de les que necessitaria.
7-Sol o pluja: sol amb el cel ennuvolat.
8-Qui et serveix d’inspiració? M’inspiro molt a la xarxa, veient el que fa altre gent.
9-Raó principal per haver creat el teu bloc: poder compartir amb tothom les coses que faig.
10-Un número: el 13, és un número que m’acostuma a portar coses bones.
11-Un mes: octubre, sense cap dubte. És el meu mes, l’inici de la tardor, quan vaig conèixer la meva parella…

Ara toca dir 11 coses sobre mí… (en realitat serien 11 del primer i 7 del segon, però tinc la inspiració sota mínims…)

1. M’agrada molt llegir, sobre tot novel·la negra o de misteri.
2. No sóc gens presumida ni coqueta.
3. Puc passar-me hores i hores davant l’ordinador, sempre hi trobo alguna cosa per fer, o per mirar, o consultar, o cercar…
4. No menjo formatge en cap de les seves variants, tinc problemes per païr-lo.
5. M’agrada la tardor, com canvien els colors dels arbres, la fresqueta del matí i el vespre…
6. Sóc inquieta i curiosa, m’apasiona aprendre coses noves.
7. M’agrada ensenyar, m’emociono quan les alumnes aprenen tot i les seves pors.
8. Porto ulleres desde fa molts anys.
9. No m’agrada cosir, suposo que mai faré patchwork, però mai se sap…
10. M’agrada molt la xocolata.
11. Fa molt temps que no vaig al cine.

Em perdonareu que em salti la darrera part, la de passar el blog a altres blogs, perquè molts dels que segueixo o tenen més de 200 seguidors o no accepten premis…

Anuncis

Creu i volta, volta i creu – Cruz y vuelta, vuelta y cruz

No és que m’hagi tornat boja, o potser una mica sí, però aquesta nit estic dels nervis, emocionada com un nen la nit de Reis. Fa molts anys, quan era una nena i la meva àvia m’havia ensenyat tot el que sabia sobre teixir i brodar, em deia que algun dia em portaria a ca la modista perquè aprengués a fer patrons i cosir. Jo li deia que m’ensenyès a fer punta de coixí i ella em va dir que no en sabia.

Van passar els anys i sempre m’ha atret aquesta labor, que molts titllen de molt complicada. Potser és aquesta dificultat la que em crida o potser no. Sigui el que sigui, demà començaré les meves primeres classes com a puntaire. Em fa moltíssima il·lusió i espero ensortir-me sense cap nus als dits.

Si tot va bé, aquest cap de setmana actualitzo altre cop, que tinc uns premis pendents de publicar i uns ninos que he estat fent aquest dies.

No es que me haya vuelto loca, o tal vez un poco sí, pero esta noche estoy de los nervios, emocionada como un niño la noche de Reyes. Hace muchos años, cuando era una niña y mi abuela me había enseñado todo lo que sabía sobre tejer y bordar, me decía que algún día me llevaría a la modista para que me enseñara a hacer patrones y coser. Yo le decía que quería aprender a hacer puntillas de encaje y ella me dijo que ella no sabía.

Pasaron los años y siempre me atrajo este tipo de labor, que muchos tachan de muy complicada. Tal vez sea el reto de su dificultad lo que me llama la atención, o tal vez no. Sea lo que sea, mañana comenzaré con mis primeras clases como puntaire. Me hace mucha ilusión y espero salir sin ningún nudo en los dedos.

Si todo va bien, este fin de semana actualizo otra vez, que tengo unos premios pendientes y unos muñecos que he estado tejiendo estos días.