Feliç Any Nou!!!

Tot i que fa temps que estic desapareguda, no he volgut acomiadar l’any sense desitjar-vos una bona entrada d’any i que el 2014 ens porti tot allò que desitjem. Per la meva part, espero poder tornar a dedicar temps a teixir i mostrar-vos tot el que surti i ha sortit de les meves mans.

Felicitacio_any_nouPer la felicitació he aprofitat que ja he acabat les dues primeres puntes de coixí, el que penja de la segona són els fils que falten per rematar.

 

El senyor Doctor.

En Jaume va voler ser metge des de sempre, quan algú es feia mal ell era el primer en anar a mirar la ferida i veure com la curaven. Els pare hauria volgut que fos advocat com ell, però aviat va ser evident que el nen, de lleis no en volia ni sentir parlar. Va marxar a la capital per estudiar medicina i allà entre bates i llibres va assolir el seu objectiu. L’hospital on va fer les pràctiques volia que es quedés, però ell volia tornar al poble i posar un consultori, volia ser metge de família. Del seu despatx estant va veure com el Pep i la Pepeta esperaven i tenien el seu primer fill, i el segon i el tercer. I la Marieta, que primer venia amb la mare, aviat va començar a venir acompanyada pel que seria el seu marit. Passaren els anys i les famílies van anar creixent, i  la seva també! Va poder comprar una casa per estiuejar tota la família plegada, i el primer piset de casats es va convertir en un mas proper al poble. Els fills creixeren i marxaren a estudiar, alguns tornaren i altres no. Van néixer néts i netes, a casa seua i a la dels seus pacients, i de tots en coneix els noms i les virtuts. A l’enterrament del papa i la mama hi va anar tothom, car eren tan estimats com el benvolgut doctor.

Avui el doctor plega més tard, ja que en Ahmed ha vingut amb un cosí seu cercant l’advocat que viu a tocar, i al indicar-lis com s’hi arriba ha vist que el seu cosí no estava bé i l’ha fet passar a consulta. Ell no volia perquè no té diners, però en Jaume és d’aquests doctors que porten la vocació a la sang i no pot deixar passar un malalt, encara que no li pugui pagar. La Carmeta, recepcionista des que es va obrir la consulta, ja ha plegat i el doctor deixa la porta oberta mentre poc a poc, paquet a paquet, va portant al cotxe tots els detalls dels seus pacients. Les galetes de l’Antonieta, el pernil que en Pep fa portar de ca l’Ernesto, aquell amb qui va fer la mili; els licors de les vinyes d’en Joan; els turrons de la Judit, filla de la pobre Lluïsa, que en pau sigui… un a un tots han pensat en el doctor, en el que els va veure néixer i els veu envellir com ell. Quan arribi a casa, obrirà un a un els paquets, li donarà a la dona tot el que necessiti per passar les festes amb els nens i els nets, tant de bó aquest any hi puguin venir tots! Del que quedi en farà bosses i les portarà al mossén, ell sabrà a qui alegrar el Nadal.

Aquesta història és totalment inventada, fruit de les hormones alterades després de veure el doctor que passa consultar prop de casa carregar cistelles i pernils de la consulta al cotxe.

Bon Nadal i Bon Any Nou!!!