Hija de la memoria. Kim Edwards

d5f79-hijamemoria

Título original: The Memory Keeper’s Daughter. 2005.

Traducción: Sandra Campos, 2007.

Edición: RBA Libros S.A., Mayo 2007.

ISBN: 9788479011161

Otra novela que llegó a mí tras leer la reseña en algún blog y anotarla en la lista de lecturas interesantes. Estaba a continuación del anterior libro que reseñé, así que lógicamente tenía que ser la siguiente, aunque ya hace un par de meses que me leí el libro.
La información que nos facilita la editorial en las contraportadas es la siguiente:

Sobre la autora:
Kim Edwards (1966) es autora del libro de cuentos The Secrets of a Fire King, que optó al premio PEN/Hemingway Award de 1998 y ganó el Whiting Award y el Nelson Algren Award. Graduada por la Iowa Writer’s Workshop, enseña técnicas de escritura en la Universidad de Kentucky.

Sobre la novela:
El invierno de 1964, una repentina tormenta cubre de nieve el área de Lexington, Kentucky. Las carreteras son peligrosas, pero el doctor David Henry está decidido a conducir al hospital a su mujer, Norah, para que pueda dar a luz a su primer hijo. Pronto se hace evidente que las carreteras son demasiado traicioneras y decide pararse en su propia consulta médica. Aquí, con la ayuda de su enfermera, Caroline, puede asistir al parto de su hijo, Paul. Pero, de manera inesperada, Norah pare una segunda criatura, una niña, Phoebe, en quien David reconoce inmediatamente el síndrome de Down. David decide ahorrar a su mujer lo que entiende como una vida de padecimientos. Entrega la niña a Caroline junto con la dirección de la casa donde quiere que la deje, sin imaginar ni anticipar de qué manera su acción servirá para destruir todo aquello que pretende proteger. Entonces se gira hacia Norah y le dice: “La pequeña ha muerto en el momento de nacer”. Pero tal como muestra de forma elocuente Hija de la memoria, la vida es una imagen en movimiento, que se desarrolla y cambia fuera de nuestro control. A pesar de que deseamos congelar un momento, volver al pasado o alterar los acontecimientos, el tiempo nos empuja hacia delante. Con esta novela conmovedora pero llena de esperanza, Kim Edwards explora los misterios del dolor y el amor y el poder de la verdad, tanto para desestabilizar como para curar.

Mi lectura:
No es una novela fácil, al principio me costó engancharme a la trama y su lectura supuso toda una revelación. Si algo hay que destacar es el dolor que impregna cada página, que transforma las vidas de todos los personajes. Una acción que pretendía evitarlo termina haciendo girar las vidas de todos los personajes a su alrededor. El dolor de la madre que cree haber perdido a su hija en el parto. El dolor del hermano que no conoce a su hermana y vive preso del dolor de la madre. El dolor del padre que conoce el secreto pero se siente incapaz de entender el dolor de su mujer, mientras recuerda el dolor de la pérdida que le hizo tomar la decisión que tomó. El dolor de la enfermera que se siente culpable por su acto a la vez que lucha por darle el mejor futuro posible a su hija. En esa espiral de dolores reluce con más fuerza si cabe la sonrisa de Phoebe, feliz en su inocencia, alegrando la vida de todos los que la conocen.
No obstante, si alguien llega a este libro pensando en que se contará la vida de Phoebe, su lucha por integrarse en el mundo normal, está muy equivocado. Sobre el tema del Síndrome de Down se pasa de puntillas, como una mera anécdota que justifica el resto de la trama.

Valoración: interesante, aunque no creo que lo volviera a leer.

Anuncis

Un món feliç. Aldous Huxley

48951-unmonfelic

Títol original: Brave New World. 1932

Traducció: Ramon Folch i Camarasa. 1982

Editorial: La llar del llibre.

Col·lecció: Nova Terra

Pàgines: 254

ISBN: 84-7279-124-6

Un altre llibre de la biblioteca. En aquest cas va ser el llibre del club de lectura de no recordo on, diria que en la seva versió original a la EOI, però no posaria la mà al foc… Feia temps que el volia llegir, altre cop sense saber gaire sobre ell (m’agraden les lectures de risc, sóc una ignorant o una inconscient?, començo a tenir els meus dubtes). Crec que és d’aquells llibres que ha estat a les meves mans més d’un cop en els darrers anys, però fins fa unes setmanes no va sortir amb mi de la biblioteca. És també d’aquells llibres que vaig començar a llegir sense mirar-me la contraportada, perquè em sonava que ja ho havia fet i mentalment estava a la llista de pendents, així que perquè confirmar de què va? Milllor deixar que ens sorprengui… No seré tan bona/dolenta i us deixo la informació de les contraportades, tot i que tampoc ens aporten gaire informació sobre la trama.

Sobre l’autor:
Escriptor i periodista anglès, destaca ja de ben jove en els camps de la poesia i la novel·la i, després, en l’assaig. Nascut el 1894, començà a ser conegut el 1920 i tot seguit famós mundialment per unes obres on, tant o més que la inquietud literària, s’hi reflexava la seva fonda preocupació per l’home i per la societat.

Sobre la novel·la:
Un món feliç és una de les més conegudes novel·les de Huxley. Publicada el 1932, no solament no ha perdut interès ni actualitat, sinó que resulta més actual que mai, ara que els progressos de la tècnica comencen a fer-nos veure com a ben possible allò que havíem qualificat precipitadament d’utòpic.

La meva lectura:
La novel·la arrenca en el cor del laboratori d’incubació, on es “fabriquen” els homes i dones que poblen el món. Segons les necessitats del mercat, es predestinen els embrions a formar part d’una de les cinc castes, de l’Alfa a l’Epsilon i a les tasques que hauran de realitzar. Així, mentre que un futur Alfa creix en un entorn totalment protegit, el futur Epsilon serà banyat en alcohol, privat d’oxigen, de plasma, i el que calgui per aturar el seu creixement a una mida inferior i amb un cervell molt menys desenvolupat. Un cop es decanten (la versió industrial del naixement) els nous infants, són educats en la creença absoluta en les lleis Fordianes, inculcades mentre dormen. Es fa desaparèixer l’individu, només existeix el grup, i el treball i el plaer omplen els seus dies. Adults per treballar, infants mentalment per disfrutar. Una societat feliç a la que es subministra regularment el “soma”, una droga de disseny, per superar els mals moments que poguessin patir. Al llarg dels primers capítols de la novel·la ens endinsem en aquesta societat i com interactuen entre ells. El protagonista, Bernard Marx, un alfa que va patir algun problema amb el seu desenvolupament físic, es planteja la manca d’individualitat, es fa preguntes que no tenen resposta en aquest “món perfecte”. Durant les vacances visita una reserva salvatge, on hi resten els únics éssers humans que viuen com a tals. A la tornada porta amb ell un salvatge, en John, fill de dos civilitzats però que va nèixer en la reserva per accident. La seva visió serà la més propera a la nostre, la que es pregunta com ha pogut arribar la societat a ser allò i perquè ningú fa rés per canviar-ho.

Aquest llibre m’ha atrapat com poques vegades aconsegueixen fer-ho els que parlen de societats alternatives. Constantment em preguntava com es podia haver arribat a aquest nivell d’alienació, mentre les referències a Ford com a dèu que tot ho crea i tot ho sap em feien recordar al idolatrat Arnold Bros, pels entranyables gnoms de Terry Pratchett. En tot, el que més m’ha sorprés (i per això és bo no llegir segons quines contraportades abans) és l’any en que està escrita: 1932!!! En tot moment em vaig pensar mentre la llegia que era dels anys 70 o 80, a molt estirar, pel tractament que es fa de la fecundació invitro, els mitjans de transport i d’oci… Veient-la desde aquesta nova perspectiva es pot arribar a un anàlisis molt més profund, situant-la en el moment històric en que va ser escrita. Però això ho deixo als experts, i de ben segur que a la xarxa trobareu molta més informació, i molt més ben fonamentada.

Us deixo alguns extractes:
“… però aquest és el preu que ens cal pagar per l’estabilitat. Hem hagut d’escollir entre la felicitat i allò que la gent en deia Art amb majúscula. Hem sacrificat l’Art amb majúscula. I l’hem substituït pels films sensibles i l’orgue de perfums.”
“La felicitat sempre resulta una cosa migrada comparada amb les compensacions que comporta la desventura. I, no cal dir-ho, l’estabilitat no és tan espectacular com la inestabilitat, ni de molt. I estar satisfet no té l’encís d’una bona lluita contra la desventura ni el pintoresquisme d’un combat contra la temptació, contra la passió fatal o el dubte. La felicitat no té grandesa. Mai.”
“… heus ací una altra partida que cal anotar al cost de l’estabilitat. No solament l’art és incompatible amb la felicitat; també ho és la ciència. La ciència és perillosa; l’hem de tenir curosament encadenada i amordassada.”
“A mi m’interessa la veritat. Estimo la ciència. Però, la veritat és una amenaça, i la ciència un perill públic. Tan perillosa com benèfica, ha estat. Ens ha donat l’equilibri més estable de la història… Però no podem permetre que la ciència destrueixi la seva pròpia obra.”
“ [dels filòsofs antics: Només podeu ésser independents de Déu mentre sou joves i pròspers; la independència no pot portar-vos en seguretat fins a la fi] Bé; però, ara conservem la joventut i la prosperitat fins ala fi. I per tant, evidentment, podem ésser independents de Déu.”

Valoració: molt recomanable, per tornar a llegir.

Els guardians del llibre. Geraldine Brooks

Elsguardiansdelllibre

Títol Original: People of the Book, 2008

Traducció: Núria Parés, 2008

Editorial: Magrana.

Col·lecció: Les ales esteses.

Pàgines: 380

ISBN: 978-84-9867-257-2

Vaig arribar a aquest llibre per casualitat, havia estat consultant unes revistes a la biblioteca i vaig veure que havien canviat de lloc els llibres d’intriga. Animada pel tema del repte, i com que ja m’estava “barallant” amb l’autor de la A (ja ho explicaré en el seu moment), vaig mirar que hi havia amb la B… Entre el conegudíssim Dam Brown (del que no em venia de gust llegir rés) i altres autors destacava amb força aquest títol tan enigmàtic: Els guardians del llibre. De quin llibre es tractava’ Perquè hi havia tants guardians? Quins secrets amaga el llibre? Només el títol ja em feia sommiar, així que vaig agafar el llibre i això és el que ens diu l’editorial:

Sobre l’autora:
Geraldine Brooks (1955), va néixer i créixer a Austràlia. Després de traslladar-se als Estats Units, va treballar durant onze anys al Wall Street Journal, on va escriure cròniques sobre algunes de les àrees més castigades del món, com ara Bòsnia, Somàlia i l’Orient Mitjà. La seva primera novel·la, Year of Wonders, es va convertir en un best seller internacional, i la segona, March, va guanyar el Premi Pulitzer l’any 2006.

Sobre la novel·la:
Sidney, 1996. En plena nit, la Hanna Heath, una prestigiosa conservadora de manuscrits medievals, rep una trucada: l’Hagadà de Sarajevo, un dels llibres més excepcionals i misteriosos del món, ha reaparegut després de romandre ocult durant anys i les Nacions Unides la reclamen perquè en comprovi l’estat. Quan la Hanna procedeix a estudiar-lo, descobreix entre les seves pàgines una sèrie de pistes estranyes: una ala d’insecte, un cabell blanc, una taca de vi… Així, la història del llibre és reconstruïda a través del temps gràcies a cadacuna de les mostre. El periple inclou la Sarajevo de 1940, la Viena hedonista de 1894, la Venècia antisemita de 1609, la Tarragona sotmesa per la Inquisició de 1492 i la Sevilla conspiradora de 1480, on va ser il·lustrat. A mesura que es van descobrint les identitats d’aquells que van intervenir en la seva elaboració, també són relevades les històries dels seus salvadors, dels guardians del llibre, homes i dones que van arriscar la vida per protegir-lo de guerres, persecucions, exili, genocidi… fins aconseguir que arribés sa i estalvi fins als nostres dies. Però, està realment fora de perill?

La meva lectura:
Tenint en compte que vaig arribar al llibre per casualitat i que vaig bastant peix en història editorial… fins ben avançat el llibre no vaig descobrir que l’Hagadà de Sarajevo és un document real, l’única Hagadà il·luminada de la que es té coneixement. L’autora va teixint la història principal amb les històries que hi ha darrera de cada pista que es va trobant. Fins allà on pot resegueix les dades reals de les que es té constància, i allà on hi falten trena una història ficticia que omple els buits que només un viatge al passat podria omplir.

Si hi ha una història comuna en el llibre, a banda de la pròpia trama, és la bogeria que fa que els homes que fins llavors han conviscut en harmonia, amb independència de les seves religions, comencin a perseguir-se i barallar-se entre ells. Quan va esclatar la guerra a Bòsnia, qui els hi havia de dir als ciutadans de Sarajevo, que fins llavors havien viscut en pau, que les diferències racials, culturals i religioses acabarien tornant-se en contra seu? Qui havia de dir als jueus i musulmans que havien conviscut amb els cristians a l’Espanya de 1492, que arribaria el dia que serien expulsats de la seva terra? Sempre que recordo aquesta época negra de la nostra història penso en tot el coneixement que es va perdre fent fora i destruint els estudis dels àrabs, perque eren massa “moderns” per la època i contradeien el que deien que diu la Biblia.

Opinions personals a part, he de dir que aquest és un llibre que t’atrapa, que et fa viure cada capítol com si hi fossis allà. I que m’ha costat molt, moltíssim, desenganxar-me de la seva trama. He trigat uns dies a poder començar un altre llibre, perquè la meva ment seguia donant-li voltes i voltes a les diferents històries, donant continuïtat a les històries inacabades que ha de deixar la autora, com què passa amb alguns dels guardians un cop salven el llibre i tornem al present.

Valoració: molt i molt recomanable, el tornaria a llegir.

Reto Autores de la A a la Z.

Hace un tiempo ya, vi en uno de los blogs que sigo, una entrada referente a este reto literario tan curioso. La idea consiste en a lo largo del año leer libros de diferentes autores, cubriendo el alfabeto con la inicial de su apellido. No sólo hay que leerlos, sino también reseñarlos. Al final se obtienen unos puntos con los que participar en sorteos. Las bases las podéis encontrar en cualquiera de los 4 blogs organizadores:

– Books & Co: http://booksandcompanies.blogspot.com.es/2014/01/ii-edicion-reto-autores-de-la-a-la-z.html

– El Búho entre libros: http://elbuhoentrelibros.blogspot.com.es/2014/01/reto-autores-de-la-a-la-z-2014.html

– Libros en el petate: http://librosenelpetate.blogspot.com.es/2014/01/ii-edicion-reto-autores-de-la-a-la-z.html

– Libros que hay que leer: http://librosquehayqueleer-laky.blogspot.com.es/2014/01/reto-de-la-a-la-z.html

Particularmente ya comencé mi reto en privado, dudando si seguirlo públicamente o no, ya que no sé si tendré la constancia de hacer las reseñas de todos los libros que lea este año. Viendo que el plazo para inscribirse termina (tenéis hasta el 31 de marzo) y que ya llevo algunos libros pre-reseñados… pues ahí me lanzo. ¿Seré capaz de cubrir todas las letras? ¿Tendré la constancia de reseñarlos todos? A fin de año lo revisaremos…

Aviso a navegantes: en la medida de lo posible haré la reseña en la misma lengua que haya leído el libro, generalmente catalán o español, pero no descarto el francés y el inglés.

ABECEDARIO

A
Alandes Albert, Juli – El crepuscle dels afortunats.
B
Brooks, Geraldine – Els guardians del llibre.
C
Cohen Corasanti, Michelle – Com el vent entre els ametllers
D
Deforges, Régine – La bicicleta azul (Reseña extraviada)
DeMille, Nelson – El Club Custer Hill
E
Edwards, Kim – Hija de la memoria.
F
Fonseca, Rubem – Mandrake. La Biblia y el bastón.
G
Ghulam, Nadia i Rotger, Agnès – El secret del meu turbant
H
Huxley, Aldous – Un món feliç.
I
Iles, Greg – Sueño mortal
J
Joven, Enrique – El castillo de las estrellas.
K
Kalotay, Daphne – L’hivern rus.
L
Levi, Primo – Trilogia d’Auschwitz

M
Mans i Teixidó, Claudi – Els secrets de les etiquetes. La química dels productes de casa.
N
Neuhaus, Nele – Algunas heridas nunca se curan.
O
Olaizola, José Luis – La niña del arrozal
P
Pastor, Marc – L’any de la plaga
Pinto,  Mercedes – La última vuelta del scaife
Q
Quílez, Carles – La solitud de Patrícia
R
Robinson, Peter – El peso de la culpa
S
Safier, David – Mu!
Serres, Michel – Petite Poucette
T
Twain, Mark – Les aventures de Tom Sawyer
U
Usón, Clara – Perseguidoras
V
Vilarrasa, Lluís – Tren Blanc. El cas Rensenbrink.
Villar, Domingo – Ojos de agua
W
Weaver, Eva – Tot el que cap a les butxaques
Z
Zander, Joakim – El Nadador

LETRAS EXTRAORDINARIAS

CH
Chandler, Raymond – La dama del llac.
LL
Llavina, Jordi – Londres nevat
Ñ

X
Xirinacs, Olga – L’escrivent de làpides
Y