Els guardians del llibre. Geraldine Brooks

Elsguardiansdelllibre

Títol Original: People of the Book, 2008

Traducció: Núria Parés, 2008

Editorial: Magrana.

Col·lecció: Les ales esteses.

Pàgines: 380

ISBN: 978-84-9867-257-2

Vaig arribar a aquest llibre per casualitat, havia estat consultant unes revistes a la biblioteca i vaig veure que havien canviat de lloc els llibres d’intriga. Animada pel tema del repte, i com que ja m’estava “barallant” amb l’autor de la A (ja ho explicaré en el seu moment), vaig mirar que hi havia amb la B… Entre el conegudíssim Dam Brown (del que no em venia de gust llegir rés) i altres autors destacava amb força aquest títol tan enigmàtic: Els guardians del llibre. De quin llibre es tractava’ Perquè hi havia tants guardians? Quins secrets amaga el llibre? Només el títol ja em feia sommiar, així que vaig agafar el llibre i això és el que ens diu l’editorial:

Sobre l’autora:
Geraldine Brooks (1955), va néixer i créixer a Austràlia. Després de traslladar-se als Estats Units, va treballar durant onze anys al Wall Street Journal, on va escriure cròniques sobre algunes de les àrees més castigades del món, com ara Bòsnia, Somàlia i l’Orient Mitjà. La seva primera novel·la, Year of Wonders, es va convertir en un best seller internacional, i la segona, March, va guanyar el Premi Pulitzer l’any 2006.

Sobre la novel·la:
Sidney, 1996. En plena nit, la Hanna Heath, una prestigiosa conservadora de manuscrits medievals, rep una trucada: l’Hagadà de Sarajevo, un dels llibres més excepcionals i misteriosos del món, ha reaparegut després de romandre ocult durant anys i les Nacions Unides la reclamen perquè en comprovi l’estat. Quan la Hanna procedeix a estudiar-lo, descobreix entre les seves pàgines una sèrie de pistes estranyes: una ala d’insecte, un cabell blanc, una taca de vi… Així, la història del llibre és reconstruïda a través del temps gràcies a cadacuna de les mostre. El periple inclou la Sarajevo de 1940, la Viena hedonista de 1894, la Venècia antisemita de 1609, la Tarragona sotmesa per la Inquisició de 1492 i la Sevilla conspiradora de 1480, on va ser il·lustrat. A mesura que es van descobrint les identitats d’aquells que van intervenir en la seva elaboració, també són relevades les històries dels seus salvadors, dels guardians del llibre, homes i dones que van arriscar la vida per protegir-lo de guerres, persecucions, exili, genocidi… fins aconseguir que arribés sa i estalvi fins als nostres dies. Però, està realment fora de perill?

La meva lectura:
Tenint en compte que vaig arribar al llibre per casualitat i que vaig bastant peix en història editorial… fins ben avançat el llibre no vaig descobrir que l’Hagadà de Sarajevo és un document real, l’única Hagadà il·luminada de la que es té coneixement. L’autora va teixint la història principal amb les històries que hi ha darrera de cada pista que es va trobant. Fins allà on pot resegueix les dades reals de les que es té constància, i allà on hi falten trena una història ficticia que omple els buits que només un viatge al passat podria omplir.

Si hi ha una història comuna en el llibre, a banda de la pròpia trama, és la bogeria que fa que els homes que fins llavors han conviscut en harmonia, amb independència de les seves religions, comencin a perseguir-se i barallar-se entre ells. Quan va esclatar la guerra a Bòsnia, qui els hi havia de dir als ciutadans de Sarajevo, que fins llavors havien viscut en pau, que les diferències racials, culturals i religioses acabarien tornant-se en contra seu? Qui havia de dir als jueus i musulmans que havien conviscut amb els cristians a l’Espanya de 1492, que arribaria el dia que serien expulsats de la seva terra? Sempre que recordo aquesta época negra de la nostra història penso en tot el coneixement que es va perdre fent fora i destruint els estudis dels àrabs, perque eren massa “moderns” per la època i contradeien el que deien que diu la Biblia.

Opinions personals a part, he de dir que aquest és un llibre que t’atrapa, que et fa viure cada capítol com si hi fossis allà. I que m’ha costat molt, moltíssim, desenganxar-me de la seva trama. He trigat uns dies a poder començar un altre llibre, perquè la meva ment seguia donant-li voltes i voltes a les diferents històries, donant continuïtat a les històries inacabades que ha de deixar la autora, com què passa amb alguns dels guardians un cop salven el llibre i tornem al present.

Valoració: molt i molt recomanable, el tornaria a llegir.

Advertisements

3 pensaments sobre “Els guardians del llibre. Geraldine Brooks

  1. Interessant! Aquesta mena de trames acostumen a enganxar-me…El que passa és que llegeixo tants de similars (i s'assemblen tant en el fons…), que al final no em queda una sensació de llibre pel record. Això si, per passar l'estona estan molt bé.
    Petons!

  2. Doncs mira per on, no em sona haver llegit cap altre llibre d'aquest estil. Normalment llegeixo novel·la policiaca o d'intriga, amb espies i persecucions, on el bé sempre acaba triomfant. Està bé descobrir que hi ha d'altres intrigues i misteris que no necessiten cap assessinat pel mig.

  3. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s