Un món feliç. Aldous Huxley

48951-unmonfelic

Títol original: Brave New World. 1932

Traducció: Ramon Folch i Camarasa. 1982

Editorial: La llar del llibre.

Col·lecció: Nova Terra

Pàgines: 254

ISBN: 84-7279-124-6

Un altre llibre de la biblioteca. En aquest cas va ser el llibre del club de lectura de no recordo on, diria que en la seva versió original a la EOI, però no posaria la mà al foc… Feia temps que el volia llegir, altre cop sense saber gaire sobre ell (m’agraden les lectures de risc, sóc una ignorant o una inconscient?, començo a tenir els meus dubtes). Crec que és d’aquells llibres que ha estat a les meves mans més d’un cop en els darrers anys, però fins fa unes setmanes no va sortir amb mi de la biblioteca. És també d’aquells llibres que vaig començar a llegir sense mirar-me la contraportada, perquè em sonava que ja ho havia fet i mentalment estava a la llista de pendents, així que perquè confirmar de què va? Milllor deixar que ens sorprengui… No seré tan bona/dolenta i us deixo la informació de les contraportades, tot i que tampoc ens aporten gaire informació sobre la trama.

Sobre l’autor:
Escriptor i periodista anglès, destaca ja de ben jove en els camps de la poesia i la novel·la i, després, en l’assaig. Nascut el 1894, començà a ser conegut el 1920 i tot seguit famós mundialment per unes obres on, tant o més que la inquietud literària, s’hi reflexava la seva fonda preocupació per l’home i per la societat.

Sobre la novel·la:
Un món feliç és una de les més conegudes novel·les de Huxley. Publicada el 1932, no solament no ha perdut interès ni actualitat, sinó que resulta més actual que mai, ara que els progressos de la tècnica comencen a fer-nos veure com a ben possible allò que havíem qualificat precipitadament d’utòpic.

La meva lectura:
La novel·la arrenca en el cor del laboratori d’incubació, on es “fabriquen” els homes i dones que poblen el món. Segons les necessitats del mercat, es predestinen els embrions a formar part d’una de les cinc castes, de l’Alfa a l’Epsilon i a les tasques que hauran de realitzar. Així, mentre que un futur Alfa creix en un entorn totalment protegit, el futur Epsilon serà banyat en alcohol, privat d’oxigen, de plasma, i el que calgui per aturar el seu creixement a una mida inferior i amb un cervell molt menys desenvolupat. Un cop es decanten (la versió industrial del naixement) els nous infants, són educats en la creença absoluta en les lleis Fordianes, inculcades mentre dormen. Es fa desaparèixer l’individu, només existeix el grup, i el treball i el plaer omplen els seus dies. Adults per treballar, infants mentalment per disfrutar. Una societat feliç a la que es subministra regularment el “soma”, una droga de disseny, per superar els mals moments que poguessin patir. Al llarg dels primers capítols de la novel·la ens endinsem en aquesta societat i com interactuen entre ells. El protagonista, Bernard Marx, un alfa que va patir algun problema amb el seu desenvolupament físic, es planteja la manca d’individualitat, es fa preguntes que no tenen resposta en aquest “món perfecte”. Durant les vacances visita una reserva salvatge, on hi resten els únics éssers humans que viuen com a tals. A la tornada porta amb ell un salvatge, en John, fill de dos civilitzats però que va nèixer en la reserva per accident. La seva visió serà la més propera a la nostre, la que es pregunta com ha pogut arribar la societat a ser allò i perquè ningú fa rés per canviar-ho.

Aquest llibre m’ha atrapat com poques vegades aconsegueixen fer-ho els que parlen de societats alternatives. Constantment em preguntava com es podia haver arribat a aquest nivell d’alienació, mentre les referències a Ford com a dèu que tot ho crea i tot ho sap em feien recordar al idolatrat Arnold Bros, pels entranyables gnoms de Terry Pratchett. En tot, el que més m’ha sorprés (i per això és bo no llegir segons quines contraportades abans) és l’any en que està escrita: 1932!!! En tot moment em vaig pensar mentre la llegia que era dels anys 70 o 80, a molt estirar, pel tractament que es fa de la fecundació invitro, els mitjans de transport i d’oci… Veient-la desde aquesta nova perspectiva es pot arribar a un anàlisis molt més profund, situant-la en el moment històric en que va ser escrita. Però això ho deixo als experts, i de ben segur que a la xarxa trobareu molta més informació, i molt més ben fonamentada.

Us deixo alguns extractes:
“… però aquest és el preu que ens cal pagar per l’estabilitat. Hem hagut d’escollir entre la felicitat i allò que la gent en deia Art amb majúscula. Hem sacrificat l’Art amb majúscula. I l’hem substituït pels films sensibles i l’orgue de perfums.”
“La felicitat sempre resulta una cosa migrada comparada amb les compensacions que comporta la desventura. I, no cal dir-ho, l’estabilitat no és tan espectacular com la inestabilitat, ni de molt. I estar satisfet no té l’encís d’una bona lluita contra la desventura ni el pintoresquisme d’un combat contra la temptació, contra la passió fatal o el dubte. La felicitat no té grandesa. Mai.”
“… heus ací una altra partida que cal anotar al cost de l’estabilitat. No solament l’art és incompatible amb la felicitat; també ho és la ciència. La ciència és perillosa; l’hem de tenir curosament encadenada i amordassada.”
“A mi m’interessa la veritat. Estimo la ciència. Però, la veritat és una amenaça, i la ciència un perill públic. Tan perillosa com benèfica, ha estat. Ens ha donat l’equilibri més estable de la història… Però no podem permetre que la ciència destrueixi la seva pròpia obra.”
“ [dels filòsofs antics: Només podeu ésser independents de Déu mentre sou joves i pròspers; la independència no pot portar-vos en seguretat fins a la fi] Bé; però, ara conservem la joventut i la prosperitat fins ala fi. I per tant, evidentment, podem ésser independents de Déu.”

Valoració: molt recomanable, per tornar a llegir.

Advertisements

3 pensaments sobre “Un món feliç. Aldous Huxley

  1. Començo a sospitar que estic pitjor del que pensava… jajaja. Encara seré de les poques persones que no sabien de l'existència d'aquest llibre fins que el vaig veure resenyat!
    No deixa de ser una sensació curiosa saber que allò que creies una joia amagada, acaba sent un tresor que tothom coneixia menys tu…

  2. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s