El crepuscle dels afortunats. Juli Alandes

Elcrepuscledelsafortunats

Editorial: La Magrana.

Col·lecció: La Negra

Any de publicació: 2010

Pàgines: 220

ISBN: 97884-7410-996-2

Amb aquest llibre vaig encetar les lectures pel repte literari. Havia anat a la biblioteca a buscar un altre llibre i vaig passejar-me per la secció de novel·la negra, a veure quines opcions hi havia amb la lletra A. Vaig llegir-me la contraportada i em va convèncer, tenia ganes de llegir quelcom dels mossos d’esquadra desde un punt de vista diferent, després de trobar-me’ls en els llibres de Lorenzo Silva barrejats amb uns guàrdies civils més corruptes del que seria d’esperar.
Vegem primer què ens diu l’editorial sobre l’autor i la novel·la:

Sobre l’autor:
Nascut el 1968 a Castelló de la Ribera, poble de molt de nom de la Ribera del Xúquer, viu amb resignació a la ciutat de València.  Entre altres activitats més o menys confessables, exerceix de professor d’història. Amb anterioritat ha publicat Ultramar, una novel·la juvenil, i Àcrates, un mosaic de narracions imbricades protagonitzades per milicians i maquis anarquistes.
El crepuscle dels afortunats, la primera incursió que fa en la novel·la negra, va quedar finalista del II Premi Crims de Tinta de Novel·la.
Contraportada:
Miquel O’Malley, inspector dels Mossos d’Esquadra aficionat a la novel·la negra i als assajos de Montaigne, està de baixa laboral per depressió, però un col·lega l’anima perquè torni a treballar i s’encarregui d’una missió especial a València, la terra de la seva infantesa.  Fent-se passar per un agent del Seprona, es desplaça cap a la població de Bellvig, on han aparegut tres cadàvers: el cacic local, l’amo d’un bordell i una prostituta. És aparentment un cas passional, però no es poden descartar els efectes col·laterals de la febre del ciment.
Policies locals, grans empresaris, camells de pa sucat amb oli, sicaris lituans, intel·lectuals impenitents, feixistes antics i moderns… O’Malley, amb l’ajuda de la Mat, una periodista de la zona, s’enfronta a una xarxa, un teixit social complex, indesxifrable, que encobreix els negocis més foscos i alhora sosté el modèlic engranatge de la política i el poder. Una quixotada, lluitar contra el magma difús de la corrupció? Potser sí, però, després de tot, com diu la Mat, “alguna cosa s’hi ha guanyat”.
 
La meva lectura:
Primer de tot, avís a navegants: està escrita en valencià, cosa lògica, però que no va deixar de sorprendre’m quan vaig començar a llegir-la. Fins ara no havia llegit rés en valencià, potser alguna expressió mallorquina en mans de Maria de la Pau Janer (mmm, tinc ganes de tornar a llegir-la, potser sigui candidata a la J…). He de reconèixer que la lectura ha estat un pél més complicada, però no tant com per haver de recòrrer a un diccionari. La trama, això sí, és ben sorprenent, amb un rerefons de crítica política a la corruptela de les terres valencianes. Llegint-la recordava un viatge que vaig fer cap allà i com la totxana havia envaït tot el litoral, mentre les taronjes es podrien al sol perquè ningú les volia collir, la seva única funció era servir d’excusa per cobrar subvencions… 
O’Malley es trasllada a la terra de la seva infantesa, fent-se passar per un agent del Seprona que vigilarà l’únic racó lliure del municipi, on es vol fer un parc natural. Les fites que es mouen soles, fent que els límits s’adaptin més al que volen els especuladors que al cadastre, el pastor que només vol que el deixin fer la seva tal com ha fet sempre… són petites pinzellades que s’uneixen a una trama ben teixida, on tot va ocupant el seu lloc fins arribar a un final gens habitual.
La meva valoració:
Molt interessant, donen ganes de llegir més obres de l’autor. Això sí, no hi ha traducció al castellà, cosa que pot limitar la seva lectura.
Anuncis

Un pensament sobre “El crepuscle dels afortunats. Juli Alandes

  1. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s