La dama del llac. Raymond Chandler.

La_dama_del_llac

Títol original: The Lady in the Lake. 1943

Traducció: Ramon Folch i Camarasa, 1966

Edició: Edicions 62 S.A. 2009. Col·lecció labutxaca.

Pàgines: 285

ISBN: 978-84-92549-70-2

He de reconèixer que tot i ser un dels autors més coneguts d’aquest gènere, encara no l’havia triat per una lectura. De fet, per la CH tenia triat un altre autor, Lee Child, del que he llegit tot el que hi havia a la biblioteca i del que espero poder llegir-ne algun més. Hom pot pensar també amb la inconfundible Agatha Christie, coètania d’en Chandler, i de fet podria dir que en algunes coses me l’ha recordada. Però anem per parts, i comencem com sempre amb la informació de l’editorial.
 
Sobre l’autor:
Raymond Chandler va néixer a Chicago. De jovenet es traslladà a Anglaterra, on estudià al Dulwich College; posteriorment passà a França i a Alemanya, on va completar la seva formació. Ha exercit moltes professions, entre elles la de mestre, crític literari, poeta, assagista, etc. Els darrers vint anys de la seva vida els va viure a Amèrica, a Califòrnia, cosa que es reflecteix prou bé en els seus llibres. Va morir l’any 1959. Juntament amb Hammett, és considerat un dels fundadors de l’escola “dura” de narradors policíacs americans. Entre els seus llibres, molt traduïts, cal comptar La gran dormida, Adéu, nena, The High Window i Little Sister.
Contraportada:
Potser no tenia res d’estrany que Crystal Kingsley decidís de fer-se fonedissa: sempre li havia agradat de viure la seva vida, era bonica i tenia diners. En canvi, resultava ben curiós que el doctor Almore no pogués tolerar que un cotxe aparqués sota la seva finestra. És clar que entre una cosa i l’altra no semblava haver-hi cap relació, però vivim en un món de coincidències i Philip Marlowe, l’extraordinari detectiu de Raymond Chandler, ho sap. Per això les explora, i en més d’un sentit, car l’home pertany a l’escola dura i, quan decideix posar les cartes sobre la taula, les hi posa totes –i totes són bones. Però com que no és un joc de solitari, sempre hi ha algú que perd. La camisa i la vida.
 
La meva lectura:
Una de les coses que més m’ha sorprés, gratament, és l’ús del llenguatge. Aquest cop sí que m’havia mirat la data de la publicació, necessària per entendre el context en que es mouen els personatges. Igualment les dades de la traducció, no sé si la data o el traductor, poden ser responsables d’aquesta grata sorpresa. No puc descriure-ho d’una manera lingüística, però a nivel d’usuària de carrer, el llenguatge emprat és més elevat del que estic acostumada, amb l’ús de mots com quelcom, hom; el tracte de vòs; l’ús del passat simple…
“si us plau de pensar-ho així”
“Es féu un silenci a la cambra. Un d’aquests silencis tensos, en els que hom té la impressió que d’un moment a l’altre tot ha d’esclatar com una bomba. No passà res. El silenci persistí, pesant i sòlid, com una paret”.
M’ha agradat trobar aquest llenguatge, feia molt que no el veia, potser hauré de començar a llegir més llibres d’abans que jo naixés.
Llenguatge a part, la novel·la és força interessant. Poc puc dir sense desvetllar la trama, només que algunes sospites es confirmen i d’altres no, i que com sovint feia l’Agatha Christie, a vegades no saps d’on li ha arribat la inspiració al detectiu per avançar en la resolució del cas.
La meva valoració:
Molt interessant, una novel·la negra de les d’abans, per recordar els inicis d’aquest génere. Sr Chandler, espereu-me, que aviat us tornaré a llegir!
Anuncis

3 pensaments sobre “La dama del llac. Raymond Chandler.

  1. No sóc una experta en novela negra, però el que he anat llegint m'agrada (gairebé tot autors actuals, sobretot escriptors suecs). El que em costa és llegir en català, i més amb aquest llenguatge “antic”, prefereixo el castellà. 🙂
    Un petó!

  2. Sí, la veritat és que a vegades pot ser un handicap llegir en català. Al principi només agafava llibres en castellà, però poc a poc vaig anar introduint els llibres en català, fins que arriba el dia en que no t'adones d'en quin idioma està… a vegades ni tan sols quan ja l'has llegit!

  3. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s