Tren blanc (El cas Rensenbrink). Lluís Vilarrasa

f7e68-trenblanc

Editorial: Pagès editors

Col·lecció: LO MARRACO

Any de publicació: 2012

Pàgines: 165

ISBN: 978-84-9975-288-4

Aquesta novel·la, guanyadora del Premi Ferran Canyameres de Novel·la, al 2012, va arribar a les meves mans gairebé per casualitat. Un dels costums que tinc quan arribo a la biblioteca és donar un cop d’ull als estants de novetats i devolucions recents. Aquest cop vaig trobar dos llibres que em van interessar força, un era aquest i l’altre el ressenyaré aviat.
Pel títol, un podria pensar que es tracta d’una novel·la negra, que rememora algun cas obert del passat… lluny d’aquesta primera impressió, és tracta efectivament d’un retorn al passat, amb tints de misteri, però sense cap assassinat pel mig.

Sobre l’autor:
Lluís Vilarrasa i Tanyà (Vic, 1964), llicenciat en filologia catalana, ha escrit guions i narrativa. Ha publicat les novel·les L’home de Dover (2000, premi Just Manuel Casero), El meu amic Sebastian (2004), la novel·la juvenil de ciència ficció Els fugitius d’Àticus 89 (2006, premi Guillem Cifre de Colonya), i el recull de contes Pares i fills (2009, premi Roc Boronat i premi Qwerty al millor llibre de contes en català. A Tren blanc (El cas Rensenbrink) emprèn de nou un retorn al passat, element que es troba, en major o menor grau, a tota la seva obra.

Sobre la novel·la:
Josep Rensenbrink era un nom gairebé oblidat, un antic company d’escola, un nen exemplar que es va transformar en un adolescent trasbalsat. Però Rensenbrink, un dia, a mig curs, va abandonar l’escola i no se’n va saber mai més res. Ara, però, un company d’aquells temps descobreix, en una llibreria, una novel·la escrita per Josep Rensenbrink. ¿Els fets que s’hi narren són reals o ficticis? Retorna amb força el passat i el desig de resoldre l’enigma Rensenbrink. Apareix una segona novel·la, Tren blanc, que ofereix més pistes…

La meva lectura:
Una nit, en Gerard recorda en somnis el nom d’un dels seus millors amics a l’escola, en Josep Rensenbrink. La seva arribada a l’escola va estar tan envoltada de misteri com la seva partida. Tot just arribar va destacar la seva excel·lència i humilitat, amagant el 10 que havia tret en un primer exàmen sorpresa. Destacava també en esports, en bàsquet, gràcies a la seva alçada i forma atlètica. Amb el pas dels anys es va esvair el seu geni, tornant-se en una ànima tormentada que es rebel·lava contra el món, fins que un dia sense solta ni volta va desaparèixer.
En Gerard no hi havia tornat a pensar, fins aquell somni, i fins que un dia d’excursió familiar a Barcelona entra en una llibreria de vell mentre la familia visita l’aquari. Allà, en un racó, apareix una novel·la signada per en Josep Rensenbrink. Sense pensar-ho ni dos cops, decideix comprar-la i mirar d’esbrinar què se’n va fer d’en Rensenbrink. A aquesta primera novel·la en seguiran dues més, i cadasquna portarà amb ella records d’aquella infància compartida i aquella amistat que es va perdre sense saber bé com.
A la trama principal s’incorporen extractes de les tres novel·les d’en Rensenbrink, amb un estil completament diferent, d’aire ennegrit i trist. La cerca d’en Rensenbrink ens acompanya en tota la novel·la, fins al final que sabrem qué va passar amb en Rensenbrink…

La meva valoració: 
És una novel·la fàcil de llegir, que sap mantenir la intriga fins al final i que deixa amb ganes de saber més de l’autor. No descarto llegir-ne algun llibre més, si està disponible a la biblioteca.

Advertisements

Un pensament sobre “Tren blanc (El cas Rensenbrink). Lluís Vilarrasa

  1. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s