Com el vent entre els ametllers. Michelle Cohen Corasanti

comelvententreametllers

Títol original: The Almond Tree, 2012

Traducció:  Núria Parets Sellarés

Edició: Ara Llibres, SCCL. 2014

Pàgines: 360

ISBN: 978-84-15645-31-3

Fa uns dies us parlava d’un llibre que m’havia impactat tant que el vaig tenir que rellegir per acabar de gaudir, i per prendre unes quantes notes que em servissin tant per fer la ressenya com a lliçons de vida…
Vaig arribar a ell per casualitat, la portada em va cridar l’atenció: un nen corrent aparentment feliç sota els ametllers. El títol també era suggerent: Com el vent entre els ametllers. La contraportada, però, m’anunciava una història molt lluny del bucolisme de la portada i el títol.

Sobre l’autora:
Michelle Cohen Corasanti es va llicenciar en estudis de l’Orient Mitjà a la Universitat Hebrea de Jerusalem i té un màster en el mateix àmbit a la Universitat de Harvard. També és advocada, especialitzada en dret internacional i drets humans. Nord-americana d’origen jueu, ha viscut a França, Espanya, Egipte i Anglaterra, i durant set anys, a Israel. Com el vent entre els ametllers és la seva primera novel·la.

Contraportada:
Una història commovedora d’atractiu universal. Una novel•la colpidora, que ha estat comparada amb la meravellosa El caçador d’estels, escrita per quedar gravada a la memòria de tots els lectors.
L’Ichmad Hamid és un nen palestí superdotat per a les matemàtiques, però massa petit encara per entendre el conflicte polític de la zona on viu amb la seva família. L’empresonament del seu pare per part de l’exèrcit israelià farà que obri els ulls de cop a la realitat i descobreixi que és viure amb la por constant de perdre-ho tot; què és viure en un territori ocupat.
Una història de supervivència, un crit de socors a favor de tots els innocents, una alenada d’esperança.
“Els gemecs de la meva família, quan ens vam anar arraulint tots junts, em van penetrar fins al moll dels ossos. Vaig desitjar ser jo el mort en comptes del pare, i vaig saber, de la manera simple i segura que un nen de dotze anys sap una cosa, que mai més no tornaria a ser feliç.”

La meva lectura
Qui més, qui menys, ha llegit sobre l’holocaust jueu i com es va concedir a Israel una part de Palestina perquè s’instal·lessin els jueus que hi van sobreviure. Qui més, qui menys, haurà sentit les noticies i com el conflicte entre jueus i palestí continua sense una solució, i haurà vist com Israel fa servir tot el seu esplendor militar contra palestins que llencen coets i pedres. Terroristes uns, militars els altres, qui acaba rebent és la població civil. I en aquest llibre el protagonista és una víctima més d’aquest conflicte.
L’Ichmad només té onze anys quan assisteix impotent a la mort de la seva germana petita i poc després al desallotjament de la casa familiar per anar a parar a una barraca al turó. El dia que fa dotze anys, assisteix a l’apallissament del seu pare i l’endemà a l’enderroc de la barraca, amb la prohibició expressa de tornar a construir-hi rés. Només tenen dret a una tenda, si és que són capaços de pagar la lona i les cordes per construir-la…
La seva vida queda capgirada de cop i volta amb l’única empenta de les paraules del seu pare, que constantment el duran pel camí correcte, el de l’esforç i el perdó:
Les coses bones són difícils d’escollir. Les dolentes no deixen opció” (pag 72); “A la vida, si un vol aconseguir alguna cosa important, s’ha de sacrificar tant ell com els seus éssers estimats” (pag 168); “Les persones odien per ignorància i per por.(…) Descobreix què és el que impulsa el seu odi i intenta entendre-ho” (pag 187); “Només el perdó et farà lliure. (…) Si ens vengem de les seves accions, serem iguals que ells, però si els perdonem, serem superiors a ells. “(pag 199)  “L’éxit a la vida no es tracta del nombre de fracassos que creiem que tenim, sinó com reaccionem davant d’aquests fracassos” (pag 220) 
Cent vegades caurà, i cent vegades s’aixecarà per complir amb el seu paper de fill gran, de cap de família. Tindrà sort dels veïns de bon cor i del professor Mohammad que li recordarà, igual que el seu pare, que té un do i està obligat a desenvolupar-lo:
“No giris l’esquena als teus dons. Deixa que siguin la llum que et guiarà per la vida. Quan els obstacles s’interposin en el teu camí, fixa’t en la llum que et guia. Estàs destinant a fer coses importants” (pag 79); “… si tu et gradues a la universitat. Podràs guanyar més diners i tenir una feina més interessant. Quan facis el que t’agrada, els diners arribaran” (pag 120); “Tenir èxit no vol dir no caure mai, sinó aixecar-se cada vegada que caus a terra.” “No pots anar enrere i tornar a començar, però pots començar ara i fer un nou final” (pag 125)

En el seu aprenentatge, en la lluita per l’educació, per arribar a la universitat i tenir un futur millor, la seva mare i el seu germà Abbas s’hi oposaran sovint, i més al saber que haurà de conviure amb els israelians, els mateixos que els han pres les terres, que cullen les taronges que va plantar l’avi, que enverinen la poca terra fèrtil que els queda amb les seves deixalles… Ell mateix es plantejarà si el que fa és correcte, si no s’està equivocant:
“Al que apunta massa amunt li fa mal el coll” (pag 123); “Els israelians són els que manen i mai no et consideraran com res més que l’enemic, un palestí” (pag 130); “No em podia amagar enlloc. L’última cosa que volia eren problemes. Em pensava que estava preparat per viure envoltat de jueus, però ara que m’havia d’enfrontar a la realitat, em vaig adonar que anava molt errat. (…) Què volien fer? Fer-me fracassar? Fer-me mal? Segur que era un parany. Mai no havia sentit de cap israelià que convidés un palestí a participar en cap mena de grup.  Però no volia pas provocar-los. Que tenia cap més opció?” (pag 136)

Pàgina rere pàgina ens és desvetllada una realitat que no surt a les notícies, la d’una població civil atrapada enmig d’un conflicte, víctima d’ell. Dividit en quatre parts, el llibre recull la infància al poble, l’estada a la universitat, l’èxit en la seva carrera i la redescoberta d’una realitat tan propera i tan llunyana per a ell… Paral·lelament a la història d’Israel i Palestina, es desenvolupa la història d’aquells que pateixen el conflicte i lluiten per una pau cada cop més llunyana.

Com a colofó us deixo uns fragments de la part final, on ens descobreix part de la realitat dels territoris ocupats:
“Tot fa pensar que el que volen és una població ben formada; és la ignorància i la superstició el que promou la violència.” (pag 318) “El que volen és matar les nostres esperances i els nostres somnis, destruir-nos la humanitat. (…) No tenim oficis per als nostres homes, ni educació per als nostres fills, ni esperança per a un futur millor gràcies al propi esforç. El que fan és molt pitjor que matar-nos físicament: ens destrossen l’esperit i s’apoderen de la nostra ànima. “ (pag 325) “Prefereixo morir lluitant per una causa justa que estar atrapat en un infern a la terra. (…) No hi ha llibertat sense lluita. (…) No només ens oprimeixen, sinó que han convençut el món que ells són les víctimes.” (pag 341)

I una cita de Desmond Tutu: Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollit el bàndol de l’opressor.

La meva valoració.
Inspirat en fets reals, aquest llibre m’ha fet obrir els ulls a una realitat que no m’havia plantejat mai. En la meva memòria està interioritzat que els palestins són uns terroristes que volen fer fora del seu territori als israelians. Però per desgràcia no tot és tan senzill ni simple, la por irracional d’uns està alimentant la ràbia desmesurada dels altres, alimentant al mateix temps la injustícia, el terror i el dolor de la població civil, d’un i altre bàndol. Comentar el llibre a casa va comportar un debat on el meu germà portava la veu cantant, apassionat com és a la política internacional. Sense entrar en debats, crec que si l’objectiu de l’autora era que coneguéssim una altre cara de la realitat del conflicte a l’Orient Mitjà, ho ha aconseguit… per a mi els jueus ja no són tan víctimes innocents de tot plegat.

Advertisements

3 pensaments sobre “Com el vent entre els ametllers. Michelle Cohen Corasanti

  1. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s