L’hivern rus. Daphne Kalotay

L-hivern-rus

Títol original: Russian Winter. 2010

Traducció: Xavier Pàmies

Edició: Edicions La Campana. 2011

Pàgines: 526

ISBN: 978-84-96735-55-2

Quan era petita vaig passar per una època d’adoració per tot allò que fos rus. No sé si el detonant va ser veure una actuació d’un esbart rus, i aquells ulls blaus tan misteriosos i melancòlics dels ballarins… Gràcies a aquest interés vaig descobrir un dels llibres que recomano sempre que puc: El mestre i Margarida, de Mikhail Bulgàkov. Però no és d’aquell llibre del que parlem avui, sinò d’un altre llibre que ens transporta a la Rússia soviètica, la del fred, la gana i la por…

Sobre l’autora:
L’autoria de l’aplaudit recull de relats Calamity and Other Stories, Daphne Kalotay, és llicenciada en literatura i màster en escriptura creativa per la Boston University. Ha sigut becària a la Christopher Isherwood Foundation, a Yaddo i a la MacDowell Colony, i també beneficiària d’una beca Rose en arts creatives pel Vassar College. Ha ensenyat escriptura creativa a la Boston University, al Middlebury College i al Skidmore College, i viu a la rodalia de Boston.

Sobre la novel·la:
Un collaret que amaga un secret que ha marcat tres vides. Una història d’amor, traïció i perdó.
Quan decideix subhastar la seva notable col·lecció de joies, la Nina Revskaia, antiga gran estrella del ballet del Bolxoi, creu que abaixa definitivament el teló de la seva vida. Però en comptes d’això comencen a envair-la els records de la seva pàtria i els fets que 50 anys enrere van trencar-li el cor.
A Rússia va descobrir la màgia del teatre. A Rússia es va enamorar d’un poeta. A Rússia va patir la repressió estalinista. I va ser a Rússia on un descobriment terrible va donar peu a una greu traïció i a una enginyosa fuga que va dur la Nina a fugir primer a Occident i finalment a Boston.
La Nina ha amagat els seus secrets durant mitja vida. Però hi ha dues persones que no permetran que el passat continuï enterrat: la jove Drew Brooks, inquieta empleada de la casa de subhastes, i en Grigori Solodin, un catedràtic de literatura russa que creu que aquelles joies poden ser la clau del seu passat boirós i resoldre l’enigma relacionat amb una carta d’amor, un poema i un collaret d’origen desconegut.
Combinant passat i present, Moscou i Boston, la primera i lluminosa novel·la de Daphne Kalotay retarat l’alt preu de l’amor i la incertesa, però també la perseverança de l’esperit humà, que en circumstàncies adverses persegueix la bondat i el perdó. Un llibre que captiva fins a la última pàgina.

La meva lectura:
Poc puc afegir al que ens diu l’editorial a la contraportada. Les vides dels tres personatges principals: la Nina, la Drew i en Grigori, es creuen i descreuen en el present mentre cadascú recorda amb més o menys dolor el passat, per a uns tan llunyà com dolorós i per altres tan ple de misteris com de decisions. A través dels records, que s’escapen del ferri control de la Nina, descobrim la Rússia estalinista, on tothom desconfia de tothom i s’intenen posar barreres a la creativitat, extraient el millor dels artistes, que es veuen obligats a expressar el seu art sota la por a la censura i la desaparició. Els poetes, obligats a transformar les idees subversives en imatges que poguessin traduïr a paraules menys subversives… les ballarines obligades a jornades extenuants, portant el cos al límit, per a entreteniment del poble i els poderosos. I la por, i els silencis, sempre presents, por a ser deportat, silenci quan algú desapareix sense deixar rastre…
Mentre que el ballet és el món de la Nina, la poesia és el d’en Grigori, que ha dedicat tota la vida a resoldre el misteri que hi ha en les cartes d’amor que acompanyaven un collaret i una partida de naixement…
I al mig, la Drew, que classifica i documenta les joies de la Nina, i el collaret misteriós. Què s’amaga darrera d’aquestes joies? Com van arribar a les mans que les tenen?
Dividit en dos llibres (encara no entenc el motiu, ja que no hi ha cap salt temporal entre un i altre), els capítols venen encapçalats pel número d’un lot i la seva descripció. No hi he parat massa atenció i per tant no puc assegurar si és en tots, però recordo que en alguns capítols apareix en algun moment la joia que s’anuncia en el lot que el precedeix. Si us animeu a llegir-lo, ja em direu si passa en tots els capítols o no…

La meva valoració:
Tot i que la contraportada em convidava tant a llegir-lo com a no llegir-lo, vaig decidir donar-li una oportunitat i no m’ha defraudat.
Una de les principals pegues que hi he trobat és en la pròpia traducció, no sé si es que la gramàtica ha canviat i m’he quedat anticuada, o són errors de traducció. Tenint en compte que el llibre inclou la frase “La traducció d’aquesta obra ha comptat amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes”, potser m’hauria de dirigir a ells perquè m’expliquin perquè es repeteix una vegada i una altre la expressió “pensar entre si”, que interpreto com pensar per a un mateix, però que cada cop que me la he trobat m’ha fet mal als ulls… Igual que em va fer mal als ulls la contracció “convence’s” que en castellà seria “convencerse” però segur que en català s’escriuria així?
Problemes amb la traducció a part (ja em va passar amb l’Adeu a les armes d’en Hemingway), he gaudit de la lectura i no m’ha defraudat el final, tot i que sí que m’ha soprés…

No és un llibre que em compraria després d’haver-lo llegit, però m’ha fet passar una bona estona, qué és del que es tracta, alhora que descobria un altre món i una altre época.

Advertisements

3 pensaments sobre “L’hivern rus. Daphne Kalotay

  1. M'atrau la història… Jo acostumo a llegir en castellà, que es la meva llengua materna, pero algun cop que he llegit en català m'ha passat que trobo les traduccions molt denses, amb un llenguatge fora de l'ús col.loquial…no sé si et refereixes exactament a això…
    Petons!

  2. Bé, en aquest cas no sé si es tracta de que es surt de l'ús col·loquial, i per tant sóc jo qui va errada, però sí que fa mal a la vista trobar certes expressions estranyes repetides.
    Llegir en català és acostumar-se, fins que no he començat aquest repte d'anar ressenyant el que llegeixo no m'he adonat que la majòria de llibres que llegeixo estan en català… sempre havia pensat que eren una minòria!

  3. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s