Mandrake. La Biblia y el bastón. Rubem Fonseca

2cc1a-mandrake_biblia_baston

Título original: Mandrake. A Bíblia e a bengala. 2005

Traducción: Elkin Obregón S. 2007

Edición: Edigrabel S.A.

Colección: La otra orilla, de Grupo Editorial Norma

Páginas: 186

ISBN: 84-96694-59-3

Igual que muchas de mis últimas lecturas, ésta es fruto de la casualidad y oportunidad. Visité la biblioteca a devolver el último “cargamento” de libros y me puse a curiosear por la sección de novela negra, a ver qué encontraba para la G, pero al lado estaba la F y ahí me encontré con este autor brasileño del que nunca había oído hablar… y ¡no podía dejar pasar la oportunidad de descubrirlo!

Sobre el autor:
Rubem Fonseca nació en 1925 en Juiz de Fora, estado de Minas Gerais. Estudió derecho en Río de Janeiro, especializándose en derecho penal y administración en las universidades de Nueva York y Boston. Es autor de los libros de cuentos Los prisioneros (1963) y El collar del perro (1965); de las novelas El caso Morel (1973), que lograría los elogios de la crítica y que sería confiscada por la policía; El gran Arte (1983), que le daría pleno reconocimiento mundial; Bufo & Spallanzani (1986); Vastas emociones y pensamientos imperfectos (1988), donde rinde homenaje al gran cuentista ruso Isaac Babel; Agosto (1990); Romance negro y otras historias (1995) y Diario de un libertino (2005), entre otras. Por ser considerado un narrador excepcional, en 2003 le fueron concedidos los premios literarios Juan Rulfo y Camões.

Sobre la novela:
Este es el primer episodio que se publica en España de la rica historia del personaje emblemático de Rubem Fonseca: Mandrake, un abogado criminalista mujeriego y con pretensiones de detective, que investiga dos misteriosos casos. En el primero, sus servicios son requeridos por una atractiva coleccionista de libros raros que le pide dar con el paradero de un amigo muy peculiar, un enano experto en libros que parece estar involucrado en el robo de una de las famosas Biblias de Gutenberg, y dicha Biblia se convierte, a la larga, en el centro de las pesquisas.
En el segundo caso, un hombre de la alta sociedad de Río es asesinado en circunstancias muy extrañas, pues ninguna de las cámaras de seguridad de su casa da indicios de quién pudo haber entrado a cometer el crimen. El problema es que la esposa de la víctima es amante de Mandrake, y el asesinato se cometió con el estoque de uno de sus bastones, así que todas las pruebas lo señalan como el principal sospechoso.

Mi lectura:
Por segunda vez en poco tiempo, me he encontrado con un libro con el que no he conectado y que se me ha hecho pesado de leer. Tal vez porque ando falta de tiempo y sobrecargada de cansancio, pero me costó muchísimo engancharme y leí la segunda historia por pura inercia. No he conectado con Mandrake, el detective protagonista de la historia, igual que no he conectado con la forma de contarlas, porque el libro es una narración continua de los hechos, conversaciones, entornos, etc. No hay diálogos, todo lo que sabemos es porque Mandrake nos lo cuenta, como espectadores anónimos a su monólogo. Como muestra, un botón:

“Weksler salió del cuarto. Regresó poco después, dejando abierta la puerta.
Tienes visita, dijo.
Y entonces Angélica apareció en la puerta. Tenemos que irnos, dijo Raul. Después volveremos, dijo Weksler. Los dos se retiraron.”

Estilo de narración aparte, destaca el humor negro y la ironía detrás de las palabras y actitudes de Mandrake, mujeriego confeso al que su debilidad puede traer problemas en las investigaciones. Aunque no haya conectado ni con él ni con el libro, puedo entrever parte del retrato de la sociedad brasileña, e imagino que los extraños personajes que aparecen responden a estereotipos de la misma, pero no pondría la mano en el fuego sobre mi deducción.

Mi valoración:
Visto lo visto, no volvería a leerlo, aunque no descarto probar suerte con la otra novela que hay del autor en la biblioteca, El cobrador. Al fin y al cabo, hay libros que se nos atragantan porque no los leímos en el momento adecuado y éste podría ser el caso, igual que el varias empezado y nunca terminado Cien años de soledad.
En todo caso esperaré a que se termine el trabajo de verano y daré la oportunidad a otros autores que recién han llegado hoy a mi casa… ya tengo la Q, la R y la T, y candidatos a la J, LL, U e Y, mientras me pienso si abandono la I o le doy otra oportunidad más adelante.

L’any de la plaga. Marc Pastor.

f1ced-anydelaplaga

Edició: La Magrana, 2010

Col·lecció: Les ales esteses

Pàgines: 366 (de la 214 a la 360 repeteix numeració en l’exemplar que he llegit)

ISBN: 978-84-8264-988-7

Fa temps vaig llegir la recomanació a un altre llibre d’aquest autor, La mala dona, i em vaig anotar el nom de l’autor per quan es presentés la oportunitat de llegir-lo. Donant l’habitual cop d’ull a les novetats i devolucions de la biblioteca vaig veure aquest llibre, el nom de l’autor em va sonar i el vaig agafar sense saber ben bé on em ficava… només ho aviso perquè he sabut molt més del llibre després de llegir-lo que abans, com em va passar amb Un món feliç.

Sobre l’autor:
Marc Pastor (1977). Nascut a Barcelona, és diplomat en Criminologia i Política Criminal i treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Ha publicat les novel·les Montecristo (2007) i La mala dona, que va obtenir el I Premi Crims de Tinta de Novel·la l’any 2008 i ha estat traduïda al castellà, l’italià i l’alemany.
Això és el que ens diu l’editorial, hi afegeixo que l’any passat va publicar Bioko i que La mala dona ha estat traduïda també al francès.

Sobre la novel·la:
El Víctor Negro fa dies que té molt mal de cap. La nòvia l’ha deixat i no es veu capaç de superar-ho. Aquest mes d’agost s’ha de quedar a Barcelona treballant. Les companyes de l’equip d’assistència social que coordina s’entesten a buscar-li parella, i ell les deixa fer amb resignació.
Tot transcorre pesadament, entre la migranya, el desamor i la calor xafogosa, fins que una onada de suïcidis d’avis encén totes les alarmes. A casa de cada un dels morts hi ha, invariablement, un test amb una mena d’eucaliptus que deixa anar una olor apegalosa. Les famílies semblen massa resignades. Les notícies als mitjans de comunicació són confuses: un virus misteriós amb poder curatiu conviu amb una mutació molt agressiva de la grip A. La connexió a internet cau i els mòbils perden la cobertura. A la televisió hi emeten pel·lícules antigues. Tot és massa estrany, i el Víctor Negro està decidit a esbrinar què passa.
A mig camí entre el thriller i la ciència-ficció, L’any de la plaga és una història d’acció preapocalíptica ambientada a la Barcelona d’avui. Amb aquesta novel·la trepidant, Marc Pastor certifica el seu domini de l’art de narrar i consolida un món propi amb connexions no sempre òbvies entre les seves tres novel·les.

La meva lectura:
Mes d’agost a Barcelona, un estiu calorós com mai, poca cosa més que afegir a qualsevol barceloní que ho hagi viscut: la xafogor insoportable, l’aire asfixiant, els carrers buits, les persianes abaixades, una ciutat endormiscada i a mig gas. El mes ideal per treballar si has de travessar la ciutat i disposes d’aire acondicionat a la feina…
En aquest entorn ens trobem al Víctor Negro, coordinador d’un servei d’assistència social, patint per una migranya emprenyadora i una nòvia que l’ha deixat fa poc. En les primeres pàgines del llibre anirem coneixent el personatge i el seu entorn, amics, familiars, veïns, rutines… És una part que es pot fer una mica pesada de llegir, però que ens ajuda a ficar-nos en la seva pell i viure en primera persona el que vindrà després. Tant en aquesta part com en la resta del llibre trobem moltes referències literàries, cinematogràfiques i musicals, que queden convenientment ressenyades al final de llibre (cosa que s’agraeix, i molt!). Després d’aquesta introducció al personatge i entorn, comença l’acció de veritat, on es combinen les queixes d’alguns usuaris que sospiten de qui els cuiden (gent gran, que potser perden el cap amb tanta calor…), la proliferació de l’eucaliptus com a planta de moda per perfumar la casa, alguns comportaments estranys, notícies sobre virus que curen i grips que muten mortíferament… i de sobte es suïciden alguns usuaris, el Víctor comença a investigar i fins aquí puc escriure…
Tal com ens diu l’editorial a la contraportada, aquesta novel·la és de difícil classificació, és una barreja de ciència-ficció, intriga, fantasia, thriller… Una barreja de gèneres amb la que l’autor rendeix homenatge a la pel·lícula La invasión de los ultracuerpos. El propi autor ens en parla en els agraïments que desde que la va veure de petit va saber que algun dia la explicaria. No tinc la pel·lícula present al cap, i crec que això m’ha permés gaudir més de la novel·la que si hagués vist o conegués l’argument de la pel·lícula abans, m’ha estalviat comparacions i potser, fins i tot, anticipar-me al final. En aquest cas, tot i sospitar-ho, sempre tens el dubte de com acabarà i de si les teves suposicions es confirmaran o no… tot un plaer que fa que t’enganxis un cop i un altre fins acabar, i que quan acabi demanis a crits una continuació. En tot cas, no descarto passar-me per la secció de videoteca per veure la pel·lícula…

La meva valoració:
Molt recomanable, per a molts públics, tant per als frikis de la ciència-ficció com per al públic en general. Una de les coses que més m’ha agradat són les referències a un temps i un lloc comuns, una generació que vam viure el naixement de TV3, vam gaudir de La dimensió desconeguda, ens vam fastigejar amb els ratolins de V, vam dubtar del que veiem amb Expediente X, i vam (o en aquest cas, varen) viure les aventures de Sensación de vivir i de Friends. Sí, confeso que sóc de les poques persones que no ha seguit cap de les dues sèries…
Finalment, un agraïment a l’autor per la referència a una de les meves pel·lícules de ciència-ficció preferida: Cuando el destino nos alcance, tot sovint em venen a la memòria l’emoció de menjar un tomàquet de debó i el “dolç final” que s’amaga darrera les pastilles de Soylent Green.

Mu! – David Safier

Mu

Títol original: Mu!, 2012

Traducció: Michael Steinmetz i Carlota Vallès, 2013

Edició: Grup Editorial 62. Editorial Empúries

Pàgines: 313

ISBN: 978-84-9787-890-6

Un dia, tot tafanejant les novetats a la llibreria, em van cridar l’atenció les vaques de la portada, oi que són mones??? Jajaja, bromes a part, fa un temps li vaig regalar a la meva millor amiga el llibre de Maldito Karma, quan va marxar a l’estranger a buscar-se la vida. No l’havia llegit encara però li va agradar tant que me’l vaig tornar a comprar per llegir-lo. Em va encantar, igual que han fet tots els llibres d’aquest autor, són llibres fàcils de llegir i que conviden a reflexionar, igual que fan els seus personatges, per sortir-se’n dels merders en que es fiquen.

Sobre l’autor:
David Safier va néixer a Bremen el 1966. Es va donar a conèixer com a guionista de sèries de televisió d’èxit com Mein Leben und Ich (La meva vida i jo), Nikola i Berlin, Berlin. Ha estat guardonat amb el premi Grimmer i el premi TV d’Alemanya, i amb un Emmy als Estats Units. Les seves novel·les Maleït Karma (Empúres, 2010), Jesús m’estima (Empúries, 2010) i Jo, jo, jo… i Shakespeare (Empúries, 2011) han estat un fenomen de vendes a tot Europa. Viu i treballa a Bremen.
(Aquí caldria afegir Una família feliç, anterior a Mu!)

Sobre la novel·la:
La vaca Lolle viu uns moments delicats: no només s’acaba d’assabentar que el Champion, el toro dels seus somnis, s’ha embolicat amb la bleda de la Susi, sinó que, per acabar-ho d’adobar, diuen que el pagés es vol vendre la granja i que tot el bestiar acabarà al forn, dins de l’olla o entre dues llesques de pa! Però encara queda un bri d’esperança. Un gat italià que ha vist molt de món li ha explicat que hi ha un paradís llunyà on les vaques són sagrades i passegen tranquil·lament pels carrers sense que ningú les emprenyi…
Aquella mateixa nit, doncs, la Lolle decideix tocar el dos amb les seves dues millors amigues i posar-se en marxa, rumb a l’Índia, malgrat tos els perills del viatge…

La meva lectura:
La Lolle, la nostra vaca protagonista, té una vida plàcida i feliç al seu prat, està enamorada d’en Champion, el toro més guapo de tota la granja i planeja viure tota la vida amb ell… fins que se’l troba embolicat amb la bleda de la Susi!!!! Com li pot haver fet això??? La Ravetó i la Hilde, les seves millors amigues, intenten consolar-la, cadascuna des del seu caràcter únic. Per si fos poc, un gat italià anomenat Giacomo li acaba de confesar que el granger s’ha venut la granja i que l’endemà totes aniran a parar als estòmacs dels humans. Com pot ser??? I el cel de les vaques??? També li parla d’un paradís on no es mengen les vaques, molt llunyà però que ell sap com arribar-hi…
Decidida a salvar el seu ramat, emprén la marxa amb la Ravetó, la Hilde i els infidels Champion i Susi. Junts viuran tot d’aventures que els faran anar descobrint un a un on resideix la seva pròpia felicitat, mentre fan camí cap al paradís anomenat Índia.

És un llibre ple d’humor i sensibilitat, hi ha moments que plores de riure i altres plores d’emoció. Tots els personatges estan ben definits, amb les seves particularitats, com la Ravetó amb una bondat infinita, la Hilde traumatitzada pel seu color de pell, el parlar amb accent italià d’en Giacomo, la saviesa ancestral de la iaia Nyam-Nyam…. l’únic personatge que em grinyola i del que no entenc ben bé quin paper o metàfora representa, és en Old Dog, tot un misteri (al menys per mi).

He de felicitar tant a l’equip de traducció com al propi autor, que han fet una feina impressionant, adaptant cançons a les vaques, com ara  “Muu serà, serà, / el que hagi de ser serà, / el futur, això qui ho sap. / Muu serà, serà, / el que hagi de ser serà” o “Oh happy muuu…” Igual passa amb l’adaptació d’homes, dones i nens a toros, vaques i vedells, i l’adaptació de dites, llegendes, etc.

La meva valoració: Muuuuu bo!
Crec que és bastant evident que m’ha encantat, és un llibre de lectura fàcil i que garanteix una bona estona a qui el llegeixi. Tot i que la fòrmula es repeteix d’un llibre a un altre, la variació de personatges i entorns fa que cadasqun dels llibres sigui únic. Molt recomenable per aquests mesos de calor i relax!!