Trilogia d’Auschwitz (I). Si això és un home. Primo Levi

Trilogia dAuschwitz

Títols originals: Se questo è un uomo. 1958, 1976; La tregua, 1963; I sommersi e i salvati, 1989

Traduccions: Francesc Miravitlles i Salvador, 1996, 1997, 2000

Edició: Edicions 62, 2005. Col·lecció El balancí

Pàgines: 539

ISBN: 84-297-5740-6

Començo amb aquesta entrada, una sèrie dedicada als tres llibres que engloba aquesta edició. Vaig arribar a ells a travès de la cita que en fa Enric Iborra al seu llibre Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal, llibre que espero poder acabar de llegir algun dia, amb la calma i concentració que es mereix.

Sobre l’autor:
Primo Levi (Torí, 1919-1987) va néixer al si d’una família jueva instal·lada a Piamonte. Al 1941 es va graduar com a químic a la Universitat de Torí, una activitat que compaginaria posteriorment amb la seva activitat literària. Després d’haver participat en la resistència del nord d’Itàlia, va ser capturat i deportat al camp de concentració d’Auschwitz. El 1945, després de l’alliberament del camp, un atzarós viatge per Europa va portar a Levi novament a Torí, on va publicar el seu primer testimoniatge sobre els camps d’extermini nazis, Si això és un home (1947). Més tard va publicar La treva (1963), i Els enfonsats i els salvats (1986), que configuren la Trilogia d’Auschwitz. Tots tres llibres han estat publicats per Edicions 62, així com, també, l’assaig El sistema periòdic.

Sobre l’obra:
“Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, desprès que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà d’obra, hagués establert d’allargar la vida mitjana dels presoners que s’havien d’eliminar”. Així comença Si això és un home, llibre que inaugura la trliogia que Primo Levi va dedicar als camps d’extermini nazis. Crònica de l’horror quotidià, l’obra descriu en el llenguatge mesurat i sobri d’aquest testimoni l’espera del no-res, la privació quotidiana, l’oblit de la condició humana dels presoners.
Precedida d’un pròleg de Philip Roth, la Trilogia d’Auschwitz recull també dues obres posteriors: La treva (1963), relat que descriu les tribulacions d’un grup d’italians, allibertas dels camps nazis, que durant mesos recorren els camins de l’Europa central en conmpanyia de l’Exèrcit Roig, i Els enfonsats i els salvats (1986), en el qual Primo Levi tracta de comprendre, a partir de l’exemple dels camps nazis, les condicions i circumstàncies que permeten la degradació de l’ésser humà.

La meva lectura:
Quan llegint el llibre d’Enric Iborra vaig veure la comparació que feia entre L’infern de la Divina comèdia de Dante i la descripció del Lager que fa Primo Levi a Si això és un home, vaig decidir que tenia que llegir els dos llibres. Si bé, Dante haurà d’esperar al moment adequat, amb Levi em veia amb cor de llegir-lo en les petites estones que tinc lliures. No em vaig equivocar, li he pres hores a la son per poder seguir llegint!

Comencem pel principi, obre l’edició un pròleg de Philip Roth, en forma de conversa entre aquest i Primo Levi, que ens introdueix a l’home que hi ha darrera l’obra i les impressions que aquesta deixa. Crec que es una molt bona aportació al que ens trobarem després i ens ajuda a no oblidar que tot el que es descriu va passar realment i no és fruit d’una ficció apocalíptica.

La part corresponent a Si això és un home ocupa les pàgines 23 a 206, apèndix inclós.

En Si això és un home, ens endinsem en primera persona al descens de la condició humana a un objecte a conservar en la mesura que ens pugui ser útil. Des del primer moment les seleccions són condicionades a la utilitat de la persona seleccionada, tant com a treballador com a contacte o com a font de contactes i mercaderies. Si ets útil per a algo, potser et salvis o potser no, si no serveixes… ja pots acomiadar-te del mòn. La constant manca d’aliment, descans i abric provoca que l’home es converteixi en un ésser primitiu, suspeses les necessitats vitals, només podrà lluitar per satisfer-les:

“aquí la lluita per sobreviure és sense remissió, perquè tothom està desesperadament i brutalment sol (…) i si algú, amb un prodigi de paciència salvatge i d’astúcia, troba un nou ardit per escapolir-se de la feina més dura, un nou estratagema que li rendeixi algun gram de pa, mirarà de mantenir-ne secreta la manera, i gràcies a això serà estimat i respectat, i en traurà un profit personal i exclusiu; esdevindrà més fort, i per això serà temut, i qui és temut, és ipso facto, un candidat a sobreviure”

La constant negació a les necessitats elementals, el constant recordatori de que no són humans, que només són peces d’un engranatge fàcilment substituibles, vol provocar l’alienació de la persona, reduir-la a animal, a objecte, fer-li perdre tota esperança… mata l’humanitat de l’home i l’home morirà. Prendre consciència pot salvar la vida, o allargar-la, com li diu Stendauf a Primo Levi:

“el Lager és una gran màquina per convertir-nos en animals, nosaltres no hem de convertir-nos en animals; que fins en aquest lloc es pot sobreviure, i per això s’ha de voler sobreviure, per explicar-ho, per donar-ne testimoni; i que per viure és important esforçar-nos a salvar almenys l’esquelet, la carcassa, la forma de la civilització. Que som esclaus, estem privats de tots els drets, exposats a totes les ofenses, destinats a una mort gairebé segura, però que una facultat ens ha quedat i l’hem de defensar amb tota l’energia perquè és la darrera: la facultat de negar el nostre consentiment. Per tant, hem de rentar-nos, evidentment, la cara sense sabó, en l’aigua bruta, i eixugar-nos amb la jaqueta. Hem d’embatumar les sabates, no perquè així ho digui el reglament, sinó per dignitat i per decència. Hem de caminar drets, sense arrossegar els esclops, no pas en homenatge a la disciplina prussiana, sinó per continuar vius, per no començar a morir”

És difícil preveure qui sobreviurà o qui morirà, la fortalessa física, mental, moral poden decantar la balança cap a qualsevol costat, qui tingui gran força moral potser serà incapaç d’apropiar-se d’allò que els nouvinguts han descuidat i perdrà així la oportunitat d’un millor abric o una millor alimentació, o potser serà capaç d’encomanar-se a aquesta mateixa moralitat per fet tot el possible per sobreviure i donar testimoni del viscut… el que és fort físicament podrà aconseguir els millors plats, però també serà sotmès a les feines més dures… al final una barreja de condicionants previs, adaptació al medi i atzar determinarà el destí de cadascú.

Capítol a capítol ens va desgranant com era la vida dins del Lager, la seva divisió i jerarquia, la supervivència dia a dia, la lluita per no perdre el poc que es poseeix: un plat, una cullera, algo de fil o filferro per cosir els botons, botons, algo amb que calçar-se… qualsevol cosa per intercanviar i aconseguir alló que necessites. Però mai pots estar segur, si caus malalt i entres a la infermeria, perdràs tot el que tenies i hauras de tornar a començar… Un mòn on en els numeros tatuats, que al·lienen a les persones, indiquen procedència i temporalitat, un número baix serà molt més respectat que un d’alt, perquè porta més temps sobrevisquent en aquest camp destinat a matar treient-ne el màxim benefici possible. En l’apèndix compara els lager amb els gulags, mentre que en uns la mort era la seva finalitat, en els altres era un dany col·lateral a intentar evitar…

Al gener de 1945, Primo Levi ingressa a la infermeria malalt d’escarlatina, l’atzar va fer que aquesta malaltia arribés en el moment oportú, deslliurant-lo de l’evacuació forçosa del camp, donant-li així la oportunitat de sobreviure per poder explicar el que va passar. Al llarg de 10 dies lluitarà contra la malaltia per, amb l’ajuda de dos francesos, sobreviure i fer sobreviure els companys d’aïllament, fins l’arribada de les tropes russes…

A les edicions inicials de 1947 i 1958 es va afegir un apèndix el 1976 per l’edició escolar, on es responen algunes de les preguntes més freqüents que li arribaven a Primo Levi de part del seus lectors, com el perquè no es rebel·laven o no escapaven; la manca d’odi i rancúnia envers els alemanys; o la desconeixença dels propis alemanys sobre el que passava als camps.

La meva valoració:
Si digués que m’ha encantat podria sonar estrany, coneixent la història, però el cert és que es una lectura que atrapa, tot i l’horror que hi ha al darrera. Curiosament, un dels primers sentiments que vaig tenir en acabar aquesta primera part, va ser “en vull més”, vull saber més del que va passar allà dins… i a continuació em va venir al cap la pel·lícula La llista d’Schindler, que espero poder tornar a veure aviat. No sé si haurà alguna altra pel·lícula que il·lustri la vida dins dels camps, em ve al cap La vita è bella, però la realitat descrita per Levi només queda esboçada en aquest film.

A hores d’ara estic acabant la segona part i tinc ganes de començar amb la darrera, sens dubte és un llibre que voldria tenir a la meva biblioteca particular per anar rellegint, i sé d’algú a qui si no el té ja, li regalaré ben aviat…

Advertisements

4 pensaments sobre “Trilogia d’Auschwitz (I). Si això és un home. Primo Levi

  1. Buff… el tema de l'holocaust em toca la fibra d'una forma intensa. A priori em costa molt agafar qualsevol llibre que tracti sobre això, tot i que la teva crítica m'ha resultat molt interessant. En fi, haig d'estar preparada mentalment per un llibre així…
    Petons.

  2. És un tema molt delicat, però si una cosa m'ha sorprès d'aquest llibres és la seva objectivitat. Llegint altres llibres de la temàtica he acabat plorant amb alguns passatges. En aquest llibre no; et fa emprenyar, enrabiar, perdre per moments la fe en la humanitat, però no busca la vena sensible, només exposar el què va passar dins d'aquell camp, vist des del punt de vista d'un supervivent. Perquè tal com deixa clar Primo Levi, ell només pot ser testimoni del que va veure i viure, com a simple presoner jueu.

  3. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

  4. Retroenllaç: Tot el que cap a les butxaques. Eva Weaver | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s