Trilogia d’Auschwitz (III). Els enfonsats i els salvats. Primo Levi

Trilogia dAuschwitz

Títols originals: Se questo è un uomo. 1958, 1976; La tregua, 1963; I sommersi e i salvati, 1989

Traduccions: Francesc Miravitlles i Salvador, 1996, 1997, 2000

Edició: Edicions 62, 2005. Col·lecció El balancí

Pàgines: 539

ISBN: 84-297-5740-6

Amb aquesta ressenya acabo la trilogia d’Auschwitz, si voleu llegir les anteriors, aquí trobareu Si això és un home i aquí, La treva.

Sobre l’autor:
Primo Levi (Torí, 1919-1987) va néixer al si d’una família jueva instal·lada a Piamonte. Al 1941 es va graduar com a químic a la Universitat de Torí, una activitat que compaginaria posteriorment amb la seva activitat literària. Després d’haver participat en la resistència del nord d’Itàlia, va ser capturat i deportat al camp de concentració d’Auschwitz. El 1945, després de l’alliberament del camp, un atzarós viatge per Europa va portar a Levi novament a Torí, on va publicar el seu primer testimoniatge sobre els camps d’extermini nazis, Si això és un home (1947). Més tard va publicar La treva (1963), i Els enfonsats i els salvats (1986), que configuren la Trilogia d’Auschwitz. Tots tres llibres han estat publicats per Edicions 62, així com, també, l’assaig El sistema periòdic.

Sobre l’obra (extret de la web de Casa del libro):
Aquesta obra és un material de primer ordre per a l’estudi de l’ànima i el comportament humans. Al llarg d’aquestes pàgines, escrites a cavall de la narració i l’assaig, l’autor reprèn les preguntes que el van perseguir tota la vida després de la seva experiència extrema als camps nazis; hi descriu les estructures jeràrquiques d’un sistema autoritari i es qüestiona si és possible entendre des de dins la lògica de la maquinària d’extermini. El 1986 Primo Levi, deportat a Auschwitz des del 1943 fins a la fi de la guerra, va tancar amb aquest llibre una trilogia excepcional sobre l’Holocaust, que inclou Si això és un home (1947) i La treva (1963), tots tres ara traduïts a la nostra llengua. En aquesta obra ens parla sobretot de les seqüeles dels supervivents, sempre suspectes de col·laboració, i reflexiona sobre la possibilitat d’escriure i recuperar la memòria de l’Holocaust.

En aquesta edició, Els enfonsats i els salvats, comprén les pàgines 391a 539.

La meva lectura:
He de reconèixer que la tercera part és la que més m’ha costat de llegir. Potser per la fatiga (emocional i física) o perquè està escrita en forma d’assaig, i fa temps que sospito que els assajos i jo no som gaire bons companys de viatge… En menys d’un any, és el tercer assaig que, tot i interessar-me el tema, se’m fa una pilota i em costa acabar.
Sobre l’obra en qüestió, es nota que és fruit de la maduressa i la reflexió. Si bé en la primera obra ens trobàvem amb la urgència de transmetre allò que acabava de viure, abans que la memòria ho desdibuixés; en aquesta darrera part ens trobem com Primo Levi ha intentat respondre’s a sí mateix les qüestions que es va plantejar durant el llarg viatge de tornada a casa, i les que li han fet arribar els lectors de la primera part.
Ens parla de la memòria i com els records marxen d’uns i altres per diferents motius. Els carcerers que volen oblidar el que van fer, el dolor que van provocar. I els supervivents que intenten oblidar el dolor viscut, la alienació soferta. Intenta comprendre perquè el nazisme va arribar fins on va arribar, què va dur als homes a cometre les barbaritats que van cometres, i com han pogut viure en pau després. Alguns faran ús de l’oblit, altres pensaran que només obeïen ordres, altres que millor set botxí que presoner… Què va dur als homes de l’Escamot especial a ocupar-se de l’extermini dels seus companys, com podien dormir i viure desprès de tot plegat, quants van ser executats perquè callesin i quants van trobar l’alleujament en aquesta mort…
I què passa amb els supervivents, fins on arriba el seu sentiment de culpa? Qui és culpable i de què? Perquè els ofesos, els que van rebre mastegots i van ser portats al límit de la vida, es senten culpables? I amb la culpa, la vergonya per tot el que han fet i viscut durant el captiveri… sobreviure no és un càstig, doncs?
En un altre capítol ens parla de les dificultats per comunicar-se, els orígens diversos dels presoners, custodiats per soldats alemanys en terrenys polonesos, feia que comunicar-se dins i fora del camp fos imposible. A més, la necessitat imperiosa d’aprendre l’alemany per aconseguir complir les ordres i normes, i potser així rebre menys mastegots, mentre que els soldats alemanys no enteniens (o no volien entendre) que les ordres dictades un cop i un altre no fossin compresses… que no eren tan llestos els jueus? com pot ser que no entenguin les seves ordres?
Finalment, en l’apèndix, ens parla l’autor del que va suposar la traducció de Si això és un home a l’alemany, i comenta algunes de les cartes que va rebre de ciutadans alemanys al respecte.

La meva valoració:
Com ja he comentat abans, llegir aquesta part m’ha portat molt més temps que les altres dues. En part, perquè per poder entendre bé el que estàs llegint, cal entrar-hi, concentrar-se i relfexionar alhora que reflexiona l’autor, i suposo que és això el que em costa aconseguir. Habituada a llegir mentre la tele està de fons, o les sales d’espera, amb aquesta part havia d’esperar al vespres, quan era a casa i ja tot estava en silenci, per poder avançar un xic.
Si la recomanaria? doncs sí, a tot aquell que estigui interessat en anar un pas més enllà. És una obra que ens fa reflexionar sobre el que mou a les masses, el que pot provocar la intolerància i la superioritat, fins on es pot arribar si no es posa fre abans. I no oblidem que l’Holocaust jueu no ha estat l’únic ni la últim. Quan un grup es considera tan superior als altres, que té el dret a trepitjar-los i exterminar-los, ens trobem amb matances indiscriminades, no cal anar gaire lluny per recordar Bòsnia, Ruanda, Cambodja…

Anuncis

3 pensaments sobre “Trilogia d’Auschwitz (III). Els enfonsats i els salvats. Primo Levi

  1. Pel tot el que ens has anat explicant és un llibre que no buscaré activament (ja et vaig dir que és un tema que em costa…), però si cau a les meves mans li donaré una oportunitat.
    Per cert! Em vaig llegir “L'any de la plaga”, em va encantar! Escriu molt bé aquest noi… i les referències a música, sèries… totalment de la meva generació!!
    Petons!

  2. Com ja he comentat, aquesta tercera part és la que més m'ha costat de llegir. Crec que la primera i segona valen molt la pena, ens donen una perspectiva diferent del que van suposar els camps per als que van anar a parar, tant els que van sobreviure com els que hi van deixar la vida.
    M'alegro molt que t'hagi agradat “L'any de la plaga”, a mí també em van agradar totes les referències a un temps i un espai comuns en la memòria.

  3. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s