El secret del meu turbant. Nadia Ghulam i Agnès Rotger

El-secret-del-meu-turbantEdició: Columna Edicions, SA. 2010

Pàgines: 320

ISBN: 978-84-664-1320-6

Em sento afortunada d’haver-me creuat amb aquest llibre, gairebé per casualitat. N’havia sentit parlar en el seu moment, i veure’l a la biblioteca va ser un “vull llegir-lo ja, no puc esperar”. Vaig tenir que esperar, perquè no era plan de deixar l’anterior a mitges, però tan bon punt el vaig acabar, vaig començar aquest, per això les dues ressenyes van seguides… no vaig esperar ni a ressenyar l’anterior!

Sobre les autores:

La protagonista real, i que ha fet possible aquesta versió novel·lada de la història, és la Nadia Ghulam, que va néixer a Kabul el 1985. Va viure grans penalitats al seu país -guerra civil, fam, règim talibà i dificultats de tota mena-, però se’n va sortir de tot gràcies al seu enginy i coratge. Actualment viu a Catalunya fent el que sempre ha volgut fer: estudiar i ser ella mateixa amb llibertat.

Agnès Rotger va néixer a Badalona el 1973. Periodista de formació, col·labora en diversos mitjans com Sàpiens i Descobrir Catalunya, i ha dirigit les editorials Pòrtic i Mina. Ha escrit tres llibres pràctics per a adults i dos per a nens. El secret del meu turbant és el seu primer projecte literari.

Sobre la novel·la:

El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de la llar.

La meva lectura:

No fa massa temps, en un país lluny d’aquí, hi va haver un régim totalitari que va prohibir a les dones existir. No podien sortir de casa sense acompanyament, i si ho feien, havien d’anar tapades per tornar-se invisibles. No podien treballar fora de la casa ni estudiar, i si queien malaltes ningú les podia atendre, perquè els homes tenien prohibit tractar-les i les dones no podien treballar. I si a la casa no hi havia cap home capaç de treballar, estaven condenades a morir de gana, elles i els seus fills. Però abans de tot això, hi va have un país lliure on les dones tenien algunes llibertat més, però no totes tampoc, perquè les dones sempre hi han estat inferiors als homes…

La Nadia va tenir una primera infància feliç, amb un germà gran destinat a estudiar, per a ella una formació bàsica i per a ella i les seves germanes petites, una bon dot per a trobar un bon marit. El seu pare havia estudiat a l’estranger i tenia una molt bona feina, que els permetia viure prou bé. La seva mare, amb una gran inteligència, però limitada per la seva educació en els costums del poble.

Però de sobte tot va canviar, va esclatar la guerra civil i el seu barri va ser bombardejat. A punt de morir, va aconseguir sobreviure amb moltes seqüeles, per trobar-se amb un món que havia canviat radicalment. Hi havia pau, sí, però a costa de la llibertat. Amb els homes de la familia fora de joc, decideix passar a ser el cap de familia, vestir-se com un noi i viure com un home, l’home de la casa.

Al llarg de la novel·la anirem descobrint el que suposa viure en un país lliure, en un país en guerra, en un país paralitzat per la por, en camps de refugiats, en cases ocupades, en la eterna fugida per sobreviure. És un relat dur en el que no pots arribar a imaginar el que suposa passar per tot això mentre les ferides del teu cos no deixen de fer-te mal i les ferides del cor no curen mai. Trobar-te que aquells que et volen ajudar només busquen la història, la foto, el testimoni i et deixen com estaves, o pitjor, perquè et sents com si haguessi venut la teva ànima… Però l’obstinació, les ganes de tirar endavant, la fe en que tot millorarà, permeten passar per tot aquest calvari i anar acomplint petits somnis, i finalment trobar la llibertat tan ansiada, l’oportunitat guanyada a pols, el dret a tornar a ser una mateixa.

Si hi ha alguna cosa que m’agradaria destacar, és el retrat de l’amistat entre homes, entre nois i joves, els únics que poden gaudir d’un xic de llibertat, els que poden estudiar, dels que s’espera que siguin algo a la vida. I les ganes d’estudiar, d’aprendre, el sacrifici de la Nadia dona per ser un home i accedir a tot allò que li és vetat. I tot plegat em va reflexiona sobre quantes portes li haurien tancat si algun cop haguessin sabut que era una dona i no un home, i la injusticia que això suposa.

La meva valoració:

M’ha agradat moltíssim, ha estat tot un canvi en la temàtica de les meves darrerres lectures, i les pàgines han volat. Fa temps vaig llegir Un burka por amor, de Reyes Monforte, ambientat també a l’Afganistan, però si bé aquell era un llibre d’una estrangera que va passar pel calvari del règim talibà, aquest és el relat d’una de les seves víctimes, d’algú que ha viscut en pròpia pell l’abans i el desprès del règim.

El recomano sense cap mena de dubte, sobre tot a aquells que els interessin les novel·les socials. L’única cosa que canviaria o que he trobat a faltar, és un petit epíleg amb com és la vida de la Nadia a casa nostra, si ha pogut tornar a l’Afganistan, si ha vist a la seva familia, què ha sigut d’ells…

 

Advertisements

Un pensament sobre “El secret del meu turbant. Nadia Ghulam i Agnès Rotger

  1. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s