Planeta ESO – Empar Fernàndez & Judit Pujadó

Planeta_ESO

Edició: La Campana, 2002

Col·lecció: Humor i Sàtira

Pàgines: 208

ISBN: 84-95616-27-0

Començo l’any amb aquesta divertida visió del món dels adolescents, de la mà de dues sofertes professores d’aquest univers paral·lel anomenat Planeta ESO.

 

Sobre les autores:

Empar Fernàndez Gómez. Barcelona, 1962. Llicenciada en Psicologia Clínica i en Història Contemporània, treballa com a professora d’ensenyament secundari des de 1986. Fins al 2002 havia publicat Horacio en la memoria (Premi Cáceres de novel·la curta 1999), i Para que nunca amanezca. Actualment combina la docència amb l’escriptura de ficció i no ficció. Ha publicat, entre altres, El loco de las muñecas, Mentiras capitales, Sin causa aparente, i recentment, La mujer que no bajó del avión (2014).

Judit Pujadó Puigdomènech. Barcelona, 1968. Llicenciada en Història. Ha publicat, entre altres, Oblits de reraguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936 – 1939); Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona; Dones absents; Les edats perdudes. És coautora d’El refugi 307 i 30,40, l’edat amarganta i codirectora del documental La ciutat foradada. Col·labora habitualment en diversos mitjans audiovisuals.

Sobre el llibre:

Planeta ESO ha guanyat el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira 2002.

El planeta ESO és un món habitat per adolescents, mestres i pares, que les autores d’aquest llibre han decidit explorar amb els ulls ben oberts i amb tot el bon humor possible. No és un assaig sobre la reforma educativa ni una queixa amarga sobre la situació de l’ensenyament. Dues mestres han preferit parlar amb ironia d’allò que coneixen i viuen cada dia. Dels adolescents i de tot allò que els envolta.

Tot el que expliquen és cert -encara que sovint sembli mentida- i al mateix temps és divertit, i escriure unes pàgines divertides pot ser una manera molt intel·ligent i útil d’acostar-se a un tema seriós. Empar Fernàndez i Judit Pujadó creuen que l’humor és una actitud saludable per parlar dels nois i les noies que estan en l’edat del pavo; dels seus pares i les seves mares; dels mòbils i els xats, dels tramposos, dels ingenus, dels que diuen que estan cremats, d’uns adolescents que amb les seves rucades i genialitats provoquen l’estupefacció dels adults.

La meva lectura:

És aquesta una lectura amable per començar l’any. És divertida, de capítols curts i lletra gran, ara bé, seguint el fil de les autores, podríen els seus estudiants llegir-la? O anirien a cercar un resum ja fet, i copiar-los sense llegir-lo… probablement aquesta seria la seva opció. No patiu, és només una broma…

Bromes a part, el primer que s’ha de tenir en compte és l’any de publicació, el 2002, quan feia ben poc que la ESO havia arribat i es començaven a patir els seus efectes. La barreja d’infants amb adolescents va provocar el que s’ensumava, l’avançament i allargament de l’edat del pavo. Les adaptacions curriculars es van tornar en el malson del docent, passar de curs sense aprovar en la bicoca dels estudiants desmotivats, l’allargament de l’educació obligatòria, en un calvari per estudiants i professors… i tot plegat amb una educació que feia aigües, sense mitjans per salvar-se.

No formo part del món docent, però pel que he pogut anar sentint i veient, s’ha aconseguit una mena d’equilibri que permet als estudiants motivats seguir endavant i als desmotivats buscar alternatives. Es torna a repetir curs, garantint un mínim de coneixements per poder superar l’etapa. No obstant, em faig ressó del que comenten al respecte les autores, sobre como és de complicat decidir si es dóna per superada la ESO o no en determinats casos. L’alumne en qüestió potser ha assolit alguns objectius i d’altres no, el més probables és que hagi evolucionat favorablement en el seu periple per l’institut, ara bé, se’l condemna a un futur laboral pésim sense la ESO, o es fa una mica la vista grossa i se’l aprovar perquè pugui reprendre els estudis quan les hormones deixin de ballar? I quin greuge comparatiu amb l’alumne que ha seguit atentament els quatres cursos… que potser el seu esforç no es mereix veure com qui no ha fotut rés suspén, i ell que ha treballat, aprova?

Perquè si una cosa queda clara, és el gran coneixement sobre aquests cóctels emocionals que passen per les aules de les autores. M’ha sorprès gratament la seva visió objectiva, irònica, pròpia de qui ha assumit que l’adolescència només és una etapa més de la vida, i que malauradament coincideix en el moment de prendre decissions que afectaran el futur d’un mateix. Ara bé, ha de ben estressant batallar cada any amb diferents individus però mateixes hormones, i per si no fos poc, cada individu té el seu ritme, així que les hormones van per lliure i mentre uns encara són nens, els altres ja es creuen supermans i els de més enllà es pregunten si hi ha vida més enllà de la Lluna…

La meva valoració:

Si voleu riure, si voleu saber fins on arriba la ignorància / inventiva d’aquests adolescents, si us en voleu fer creus i voleu sorprendre-us de la seva imaginació i associacions d’idees rocambolesques, i sobre tot, si voleu prendre perspectiva sobre el que li passa al vostre angelet convertit en dimoni, aquest és un bon llibre per començar.

 

Advertisements

Un pensament sobre “Planeta ESO – Empar Fernàndez & Judit Pujadó

  1. Retroenllaç: Reto autores de la A a la Z. 2015 | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s