La clase (Entre les murs). 2008

La_clase_film

Título original: Entre les murs. 2008

País: Francia

Director: Laurent Cantet

Duración: 124 min.

Versión vista: Versión original con subtítulos en castellano.

 

Desde el año pasado estoy usando bastante la biblioteca de la EOI para ver cine francés, tan diferente al que suelo ver habitualmente. Ver las películas en versión original me permite, además, educar el oído a la fonética francesa y mejorar tanto la comprensión oral como la incorporación del vocabulario en su contexto. Aún no me atrevo a verlas sin subtitular, ya sea en francés o en castellano, lo dejo como asignatura pendiente para el próximo curso.

Argumento:

François y los demás profesores se preparan para enfrentarse a un nuevo curso en un instituto de un barrio conflictivo. Llenos de buenas intenciones, deseosos de aportar la mejor educación a sus alumnos, se arman contra el desaliento. Pero las culturas y las actitudes se enfrentan en el aula, microcosmos de la Francia contemporánea. Por muy divertidos y estimulantes que sean los adolescentes, sus comportamientos pueden cortar de raíz el entusiasmo de un profesor que no cobra bastante.

La tremenda franqueza de François sorprende a sus alumnos, pero su estricto sentido de la ética se tambalea cuando los jóvenes empiezan a no aceptar sus métodos.

Mi opinión:

En este caso nos asomamos al curso escolar en un instituto de banlieue, las afueras de París, habitados por inmigrantes de primera, segunda y tercera generación. En el argumento nos habla de barrio conflictivo, más que conflictivo diría que es un barrio pobre, una mezcla de nacionalidades y culturas no siempre bien avenidas entre ellas. Estamos en un aula de adolescentes, tan emocionantes como agotadores.

De la mando del directore entraremos en el aula de François, un profesor estricto, abierto y objetivo, que intentará por todos los medios despertar la sed de conocimiento en sus alumnos, les tratará como los adultos que llegarán a ser, les hará dialogar, debatir, descubrir el mundo que está fuera de los muros de la escuela. En todo momento les invita a ser partícipes de su propio aprendizaje, descubrir quienes son y quienes quieren ser. A la vez viviremos los conflictos dentro de un aula, su tratamiento y sus consecuencias. Porque la disciplina y el respeto son pilares de la educación.

Como anécdota, diré que me ha gustado ver que los franceses también tienen problemas para conjugar los verbos… ya no me siento tan sola ante la tarea de saber qué tiempo usar en qué momento… jajaja.

He visto que la película está basada en la novela Entre les murs, de François Bégaudeua, tomo nota para leerlo más adelante.

 

 

Anuncis

39 cafés y un desayuno. Lidia Herbada

39cafés

Edición: Paréntesis Editorial, 2010

Páginas: 178

ISBN: 978-84-9919-089-1

Hace un tiempo vi reseñada esta novela en alguno de los blogs que sigo, y tomé nota de ella para cuando pudiera pedirla en la biblioteca. Como era un préstamo interbibliotecario me tocó esperar a que estuviera disponible en su origen, y hace poco pude ir a recogerla.

 

Esto es lo que nos cuenta la editorial sobre ella…

¿Alguna vez has creído que puedes encontrar el amor a través de una página de contactos o de un chat? ¿Te hubiera gustado que alguien te ayudara a elegir perfiles y a detectar falsas alarmas?

39 cafés y un desayuno reúne las confesiones de una celestina on-line que buscará entre diferentes candidatos a la pareja perfecta para su hermana Martina, la verdadera protagonista de esta historia. Todo ello aderezado con dosis de realismo y humor, cercano al de Woody Allen.

… y sobre su autora

Lidia Herbada nació en Madrid. Licenciada en Periodismo por la Universidad San Pablo CEU, comenzó su carrera profesional en la Agencia EFE. En años posteriores, trabajó como responsable de comunicación en una empresa punto com. Su carrera siempre ha estado encaminada al mundo del arte, la fotografía, la publicidad y las nuevas tecnologías. Algunos de sus relatos han sido publicados en revistas, blogs culturales y talleres de escritores, y ha sido finalista en el I Premio Internacional de Relato Grup Lobher.

Mi lectura:

En un período en que he estado bastante saturada estudiando y trabajando, me apetecía una novela fresca y ligera para distraer la mente, y podría decir que en ese sentido esta novela ha sido un acierto.

Estructurada en capítulos cortos y de fácil lectura, es fácil intercalarla entre otros quehaceres o lecturas, como ha sido el caso. Empecé a leerla el mismo día que la recogí, pese a que ya estaba leyendo otro libro, que se me estaba atravesando. Al poco tiempo se volvieron las tornas, terminé el otro libro y se quedó éste a medio leer, hasta ayer que pude darle carpetazo final.

Sí, así es, lo empecé con muchas ganas y lo terminé por no dejarlo a medias. Mi impresión general ha sido de que es una idea mal aprovechada o mal desarrollada, se le podría haber sacado mucho jugo. Un exceso de tópicos, unos capítulos cuya continuidad espacial es cuestionable, y la sensación creciente de que no era esto lo que me esperaba cuando me interesé por el libro, han hecho que su lectura fuera de más a menos.

Cierto es que la estética está muy bien cuidada y de que hay momentos en que piensas que hay que tomar nota de lo que nos cuenta, por si algún día nos vemos en la tesitura de obrar como celestinas buscando novios por internet, pero se podría contar lo mismo de otra forma y caer en mejor gracia.

Mi opinión:

Creo que no tengo mucho más que añadir, me ha decepcionado y creo recordar que ya había leído alguna crítica negativa y pese a ello no cejé en el empeño de conseguirlo y leerlo por mí misma…

Sur le Chemin de l’école

sur-le-chemin-de-l-ecoleL’altre dia vaig veure a la biblioteca de l’EOI que tenien aquesta pel·lícula i no ha estat fins avui que l’he pogut veure. L’he vist en versiò original, en francès, amb els subtítols per a sords, encara no goso veure-les sense… algun dia!

A través de les seves imatges vivim quatre històries de lluita, perseverança i esforç per aconseguir arribar a l’educació.

A Kenya, en Jackson excava dins la sorra per aconseguir aigua amb la que rentar el seu uniforme, rentar-se ell, i portar aigua a casa per cuinar i per poder dur a l’endemà a l’escola. La seva germana, la Salomé, es prepara per anar amb ell. El pare els recorda l’importància d’anar a l’escola i els adverteix dels perills del camí i com evitar-los. Hauran de fer 12 km fins l’escola, pujant al mont per veure on són els elefants i esquivar-los.

Dins les montanyes de l’Atlas, al Marroc, la Zahira acaba de fer els deures que portarà a l’escola. L’àvia l’anma a seguir endavant, malgrat les dificultats, per tenir millors oportunitats que les que va tenir ella. A la sortida del poblat es trobarà amb dues amigues més, amb les que completarà els 22 km que hi ha fins l’escola, on s’estaran fins divendres.

A la plana de la Patagònia hi viu el Carlos amb els pares i la seva germana petita. Ajuda al pare amb el bestiar i prepara el cavall amb el que farà els 15 km que els separen de l’escola, amb la petita Micaela al darrera.

I a la costa de l’Índia, la mare del Samuel li fa fregues per rehabilitar les cames que no pot fer servir. Són els seus dos germans petits els encarregats d’empenyer i estirar de la cadira de rodes improvisada que fan servir perquè pugui anar a l’escola. Els mateixos que l’ajudaran a que algun dia pugui caminar i convertir-se en el metge que vol ser.

Quatre històries que ens parlen d’infants que saben que l’educació és l’únic camí per millorar, per ajudar la familia, la comunitat, el poble. Uns volen ser metges, altres veterinaris, altres mestres… tots volen ajudar als seus pobles a millorar. Malgrat les adversitats del camí.

Potser el que més m’ha sorprés, és l’ajut incondicional dels pares, perquè també han pres consciència que si els fills no van a l’escola, perdran l’oportunitat de millorar en la societat.

Penso en els infants d’aquí, que tot ho tenen i malgrat tot no ho valoren. Quants d’ells farien 10, 15, 20 km a peu, cada dia, per anar a l’escola i altres tants per tornar?

M’ha agradat que al final ens facin cinc cèntim del que ha passat amb els protagonistes. I, de fet, al DVD venen tres bonus amb l’història d’en Jackson i la Salomé.

Si voleu saber més del projecte, aquí trobareu més informació. Us deixo el trailer:

La llibreria de les noves oportunitats. Anjali Banerjee

la-llibreria-de-les-noves-oportunitats

Títol original: Haunting Jasmine, 2012

Traducció: Ernest Riera Arbussà, 2012

Edició: Rosa dels Vents. 2012

Pàgines: 272

ISBN: 978-84-01-38811-8

Després de llegir alguna ressenya per la xarxa, vaig consultar si hi era a la biblioteca, i en un tres i no res va ser a les meves mans!

Sobre l’autora:

Anjali Banerjee va néixer a l’Índia però es va criar al Canadà. Més tard se’n va anar a viure a Califòrnia i es va llicenciar a la Universitat de Berkeley. La seva passió per l’escriptura ve de lluny: la seva àvia era una coneguda novel·lista, de manera que. als set anys, Anjali ja va escriure el seu primer conte. Des de llavors ha publicat cinc novel·les per a nens i tres per al públic adult.

Sobre la novel·la:

Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de Shelter.

En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba la Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l’Índia per guarir el seu cor cansat.

Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local exposant títols nous i atractius a l’aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu.

La meva lectura:

Tot i tenir-li ganes, em va costa arrencar amb aquest llibre. Però un cop em vaig submergir entre les prestatgeries plenes de pols dins la llibreria encantada, no vaig poder parar de llegir fins acabar-lo.

La Jasmine està perduda, la seva feina penja d’un fil i el seu home l’ha abanadonat després d’enganyar-la amb unes quantes altres… a sobre, la seva estimada tieta Ruma li demana que s’ocupi de la seva llibreria mentre ella viatja a l’Índia a guarir-se el cor… Sense gaire més alternativa, es trasllada a la petita illa de Shelter per ocupar-se de la llibreria mentre prepara la gran presentació que li ha de permetre mantenir la feina i intentar curar el seu malmés cor de la infidelitat i abandó del que havia de ser el seu home per tota la vida…

Només arribar a la llibreria comença a pensar en com millorar-la, cosa gens fàcil, ja que es troba en una vella casa plena d’estances i prestatges on el caos sembla imperar. Tot de llibres de vell envoltats de pols i teranyines, amb una llum més que insuficient i clients estranys per tot arreu. Tantes coses que es podrien millorar! La seva tieta només li demana que es deixi guiar pel seu cor i que resti a la casa, ja que té molta personalitat i no li agrada quedar-se sola a la nit. Però allà no hi ha connexió a internet, ni arriba la senyal al mòbil, i els pares viuen a només uns carrers, així que la idea de la Jasmine é estar a la llibreria durant el dia i dormir a casa dels pares.

Ja diuen que un proposa i un altre disposa, així que ben aviat tots els plans de la Jasmine es veuran truncats i s’haurà d’enfrentar a una realitat màgica que havia oblidat, aquella que li permet saber què és el que realment necessita el client i que li farà donar noves oportunitats a llibres i clients, i perquè no, a ella mateixa!

La meva valoració:

Un cop acabada, he de dir que és una novel·la encissadora, que transmet la màgia de la lectura, la seva funció gaudidora de cors i ments. Només els amants als llibres podem entendre la màgia que s’amaga entre els bons llibres, aquells que et fan volar, i de màgia i llibres, aquest llibre n’és bén ple.