Soy un gato. Tirol Cobato & Soseki Natsume

soy_un_gato

 

Título original: Wagahai wa neko de aru. 2010

Traducción: Raquel Ramos Cudero. 2015

Edición: Quaterni. 2015

Páginas: 208

ISBN: 978-84-942858-6-8

 

Sobre el libro:

La vida de un disparatado grupo de personajes vista desde los ojos de un entrañable e inolvidable felino.

Adaptación al manga de la obra cumbre de la literatura japonesa que, con grandes dosis de humor y sarcasmo, constituye una acertada sátira de la sociedad nipona de finales de la era Meiji.

Mi lectura:

Mientras esperaba la llegada de los siguientes volúmenes del manga que estoy leyendo, cogí este otro, atraída por el título y el gato de la portada.

Antes de empezar, se nos recuerda que está editado respetando el sentido japonés, así pues deberemos empezar a leerlo “por el final”. Es interesante, y de agradecer para novatos, que incluyan una página con el sentido de lectura de las viñetas, aunque como le dije a un amigo en broma… llegan tarde para mí, pues con el otro manga aprendí a leerlos así.

Desconocedora de la sociedad nipona, siento que se me han escapado muchas de las bromas y guiños que intuyo que hay. A lo largo de todo el libro, será el gato quien tome la voz cantante y nos vaya contando con su ironía y sarcasmo qué ocurre en la casa que ha tenido a bien acogerle.

No sé si es ese desconocimiento o qué, pero me ha costado bastante seguir la historia y agradezco haber leído otras historias antes para mejorar la impresión que me ha dejado la lectura de este manga.

Anuncis

Ginesta per als morts. Agustí Vehí.

Ginesta_per_als_morts

 

Edició: Editorial Alrevés, SL. 2015

Colecció: crims.cat

Pàgines: 256

ISBN: 978-84-16328-04-8

 

 

Sobre l’autor:

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013), doctor en Història, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització.

Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Quan la nit mata el dia (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció <crims.cat>, Torn de nit, Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (Alrevés, 2012) i Remor de serps (Alrevés, 2013)

Sobre la novel·la:

La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d’Esquadra que, tot just arribat al a seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s’afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos.

Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d’un marc rural i geogràfic ben identificable: l’Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i la fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses.

La meva lectura:

Després de la lectura anterior, no podia menys que cercar alguna novel·la d’Agustí Vehí per descobrir l’autor que s’amaga darrera els premis que porten el seu nom.

Dins de la colecció local vaig trobar-me amb aquesta novel·la, i de seguida em va captivar. En Jaume Planagumà, acaba de ser ascendit a sergent dels mossos d’esquadra i és enviat a Figueres, en ple desplegament policial. Com a regal de benvinguda es troba amb un cas que el farà anar de corcoll una bona temporada. L’aparició d’un mort, assassinat fredament, als boscos de Darnius, posarà a prova el seu tarannà i accelerarà la integració en una unitat que no sap com rebre’l: com un foraster que està de pas, o com algú que ha arribat per quedar-se.

El cas es complicarà amb l’aparició de més morts, terriblement torturats, en una bogeria de violència que no té raó de ser. Poc a poc la pressió anirà creixent, uns diuen que amb la policia d’abans això no passava, altres volen el seu minut de glòria, altres pensen si la pilota no és massa grosa per portar-la desde províncies i caldria trucar als de Barcelona… i mentrestant, en Jaume va caient en l’embruix de l’Empordà. Serà prou com per plantar arrels? Podrà resoldre els casos o serà enviat a un destí ben llunyà on ningú el pugui trobar més?

Com a nouvinguda a l’Empordà, que va ser seduïda pel pastor i la sirena, ha estat un plaer recòrrer al seu costat aquestes terres que tant han viscut i tant amaguen. Perquè la història també és present, en aquestes montanyes i boscos que tant han vist, en aquests homes i dones grans que tremolen recordant els temps negres de la guerra i la post-guerra. Què serà de nosaltres quan aquesta memòria viva desaparegui?

“Plora, ginesta, plora.

Plora per tant de dol,

Avui la mort ve d’hora:

Amaga els homes i el sol.”

 

La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent.

La_noia_que_fa_vint_mesos

 

Edició: Editorial Alrevés, SL. 2015

Colecció: crims.cat

Pàgines: 190

ISBN: 978-84-16328-16-1

 

 

Sobre l’autor:

Josep Torrent Alabau (Bellcaire d’Empordà, 1956) té publicades diverses obres per a infants i joves. Per a adults, ha publicat el llibre de microcontes Fum, pedres, miralls… 

Les novel·les policíaques La Mirora mata els dimarts i Detalls culinaris van merèixer el Premi Ferran Canyameres. També en el gènere negre, el 2014 va guanyar el 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per la novel·la La sang és més dolça que la mel, també publicada a crims.cat.

Ha obtingut diversos guardons de reculls de relats per a adult i també el Premi Ramon Muntaner 2012 per la novel·la Abans de la batalla.

És l’autor del guió de la pel·lícula medieval 1212. L’any de la croada.

Sobre la novel·la:

La Júlia plora per dubtes, plora per por, plora per pànic.

Quan li van dir a l’Esteve que havien acusat la seva amiga d’haver assassinat a ganivetades la seva exparella, no s’ho podia creure.

El judici és a punt de començar: una sala atapeïda, periodistes a dojo, una magistrada, un fiscal contundent, un advocat inexpert, uns membres del jurat ben exigents i tot un guirigall de gent encuriosida en un plet després d’any i mig d’investigacions i proves.

Tot un procés judicial de cinc dies replets de testimonis i de declaracions confuses, informes i documentacions que s’espera que facin justícia. Però… seran suficients per demostrar la innocència o culpabilitat de l’acusada? Qué es pot esperar de tot aquest litigi?

La meva lectura:

Després del bon gust de boca que em va deixar l’anterior lectura d’aquest autor, no vaig dubtar ni un segon en agafar aquesta novel·la de nom tan evocador.

Al llarg de poc menys de 200 pàgines assistirem al judici a la Júlia, sabrem què l’ha portat a estar 20 mesos a la presó, quina relació té amb l’Esteve. Serem testimonis de com la veritat varia segons els ulls que la miren, que no tot és blanc o negre, i que els matissos que l’acompanyen poden alterar completament la percepció que tinguem de la veritat.

La novel·la m’ha sorprés gratament. Ha estat força interessant treure el nas al jutjat, el circ mediàtic al voltant d’un crim sucós i morbós, la tergiversació dels fets, els dubtes sobre què és veritat i què no. I com no, a la vida dels protagonistes, a partir de petites pinzellades que els van dibuixant i ens van mostrant quina relació hi ha entre ells. Esboços d’un passat i un present, que podem sentir molt propers.