L’últim Cató. Matilde Asensi

l-ultim-cato

Títol original: El último Catón, 2001

Traducció: Neus Nueno Cobas

Edició: Rosa dels Vents, 2005

Páginas: 508

ISBN: 84-01-38639-X

 

Sobre l’autora:

Matilde Asensi va néixer a Alacant. Va cursar estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i va treballar durant tres anys a l’equip d’informatius de Radio Alicante-Ser. Després va passar a RNE com a responsable dels informatius locals i provincials, alhora que col·laborava als diaris provincials La Verdad i Información.

El 1999, Plaza & Janés publicà la seva primera obra, El salón de Ámbar, traduïda a diversos idiomes. L’any següent, Iacobus entrà als primers llocs de les llistes de llibres més venuts. La tercera novel·la de Matilde Asensi, L’últim Cató, sens dubte la més elaborada i ambiciosa, l’ha confirmat com l’autora de la seva generació de més èxit de crítica i públic.

Sinopsis:

A la ciutat del Vaticà, tancada entre còdexs al seu despatx de l’Arxiu Secret, la germana Ottavia Salina, paleògrafa de prestigi internacional, rep l’encàrrec de desxifrar els tatuatges estranys apareguts al cadàver d’un etíop: set lletres gregues i set creus. Al costat del cos es van trobar tres trossos de fusta aparentment sense valor. Tots els indicis assenyalen, però, que pertanyen en realitat a la Vera Creu, la veritable creu de Crist.

Acompanyada pel professor Boswell, un arqueòleg d’Alexandria, i pel capità de la Guàrdia Suïssa vaticana, Kaspar Glauser-Roïst, la protagonista haurà de descobrir què hi ha darrere la desaparició misteriosa de les relíquies d’esglésies d’arreu del món i viurà una aventura plena d’enigmes.

La meva lectura

Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, de la que tan bones crítiques havia llegit. No sempre és fàcil trobar el moment per una lectura d’aquest tipus, i es corre el risc de que les expectatives superin a la realitat. No ha estat aquest el cas. La novel·la es mereix totes i cada una de les bones crítiques que ha rebut, i encara moltes més.

Amb les dosis justes i ben repartides d’aventura, intriga, història, diàleg i descripció, va atrapar la meva atenció des de bon inici, amb la força justa per animar-me a llegir una mica més, però sense la pressió dels thrillers trepidants. Ha estat un plaer avançar en la aventura al costat de la germana Ottavia i viure com surt de la seva capsa de vidre per recórrer els subsòls de set capitals plenes d’història, al costat de l’estrany professor Boswell i el misteriós Kaspar, “la Roca”, com el bateja ella.

Al seu costat repassarem alguns dels versos de la Divina Comèdia, de Dante, buscant les pistes per trobar la següent meta, la següent prova, el següent pas en el camí dels catons.

Em sobraria potser el canvi de ritme del final, passar d’una història que be podria ser certa a una altre difícil de creure, però això ho deixo a criteri del lector.

Com a últim apunt, per quan l’adaptació al cine?

Anuncis

Un pensament sobre “L’últim Cató. Matilde Asensi

  1. Retroenllaç: RETO AUTORES de la A a LA Z 2016 | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s