Sota l’asfalt. Llort

sota-lasfalt-llort

 

Edició: RBA Libros, SA. 2015

Pàgines: 190

ISBN: 978-84-8264-790-6

Vaig arribar a aquesta novel·la per casualitat, em va cridar l’atenció que transcorregués a la xarxa de metro i me la vaig endur cap a casa.

 

Sobre l’autor:

Lluís Llort (1966) signa les seves novel·les només com a Llort i alguns llibres com a Lewis York. El febrer de 1986 va començar a treballar al diari Avui. De moment encara hi treballa, al mateix diari, tot i l’agonia de la premsa en paper i els canvis d’adreça, de companys, de directors, de programaris d’edició, de propietaris, de capçalera (ara és el Punt Avui)… Ha publicat centenars d’articles, la majoria d’opinió, creació o crítica. Des del 1999 ha publicat nou novel·les (les darreres, Si quan et donen per mort un dia tornes, i Herències col·laterals, aparegudes a La Magrana) i deu títols infantils, ha col·laborat en sis llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries de televisió.

Sinopsis:

A Barcelona, cada dia, més d’un milió d’usuaris recorren els cent vint-i-tres quilòmetres de vies de la xarxa de metro. Un d’aquests és el Marçal, un noi de vint-i-set anys que un dijous al vespre surt de casa decidit a trobar el seu pare. La nit serà llarga. La recerca, intensa. Les amistats, perilloses. Què pot arribar a ocultar la gruixuda capa d’asfalt que ens aïlla de la foscor del subsòl? Què hi ha de cert i què és llegenda urbana en el laberint de vies, túnels i estacions?

La meva lectura:

La lectura ha estat curiosa, sense arribar a atrapar-te, però inoblidable al mateix temps. Del Marçal sabem que viu amb la mare, que sempre l’està renyant per no fotre ni brot, i amb el germà estrella que estudia a la universitat. Sabem també que el pare no hi és, i que aquesta nit el Marçal marxa a buscar-lo, perquè sap on trobar-lo. En aquest camí que emprèn en solitari es creuarà amb diferents personatges i viuran una sèrie d’aventures que sovint et fan pensar si és realitat, un somni o una paranoia. En una nit que sembla no tenir fi trobarem de tot i més, fins i tot plantejar-nos què faríem en una situació com la que es presenta en aquell moment. Què és correcte i què no? I tot això passarà en un únic capítol que abarca bona part de la novel·la.

Al fer-se de dia, seran uns altres els narradors de la història, que ens donaran un altre punt de vista sobre el que acabem de viure, fent que algunes coses prenguin sentit i altres volin lliures per tornar a preguntar-nos quins són els límits de la realitat que coneixem o creiem conèixer.

Tot i que m’ha entretingut durant algunes estonetes, no és una novel·la que tornaria a llegir ni crec que recomanés, a no ser que tinguis curiositat per saber què hi ha més enllà de vies i andanes al metro…

Anuncis

Un pensament sobre “Sota l’asfalt. Llort

  1. Retroenllaç: RETO AUTORES de la A a LA Z 2016 | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s