El colom.

Un dia més emprenc el camí cap a la feina, pas a pas per un de tants carrer que m’hi poden portar. Avui ressegueixo el riu i comprovo que alguns gavins ja han adoptat el plomatge d’adults, mentre altres encara es mantenen en aquesta adolescència que els ha fet explorar fins on poden arribar les seves ales.

A la plaça els més matiners deslliguen les cadires, que ja se sap que no són gaire de fiar i qualsevol nit pas a pas, pota a pota, poden marxar cap a l’altre costat, on diuen que el sol els hi és més agraït.

Arribant al pont veig un home que també s’hi dirigeix, i apreta el pas per pujar abans que jo. Mentre vaig pujant els 4-5 graons que ens separen del tauler veig un colom gaudint del premi gros: ha trobat mitja barra de pa i està tot sol! L’home es va apropant i el colom se’l mira atent. Jo miro el colom, què farà? Sortirà volant? Mentre l’home s’apropa, el colom s’allunya pas a pas, sense perdre’l de vista. L’home passa indiferent a la tensió del moment. Ara em toca a mi…

Mentre m’apropo sento la mirada del colom però si el miro es fa el despistat, mira que en sap el malparit! Pas a pas he deixat el seu botí enrera i el veig com tot fent una mica de volta, es fa el trobadís amb ell per continuar gaudint d’un àpat de bon matí. Abans d’abandonar el pont em giro un moment a veure si tot segueix igual, i el colom m’avisa amb la mirada que el pa és seu, i si en vull, ja puc anar a buscar-me un per mi, que ell no el compartirà pas.

Lliçó apresa, estimat colom; però vigila que no vingui una gavina i et quedis sense pa!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s