El sistema. Karl Olsberg


Títol original: Das System.

Edició original: Aufbau Verlag GMBH&CO, 2011

Traducció: Alícia Mirall, 2011.

Edició: Columna Edicions, 2011.

ISBN: 978-84-664-1400-5

Pàgines: 408

 

Sobre l’autor:

Karl Olsberg va néixer l’any 1960. Es va doctorar en intel·ligència artificial, va fundar dues empreses de software i treballa com a consultor a Hamburg.

Fa uns quants anys va començar a escriure i El sistema és el seu primer èxit.

Sinopsis:

“Nom del programa: Pandora.

Natura: virus informàtic d’un nou gènere.

Característiques: aprèn, es propaga, mata.”

En Markus Helius està convençut que la sort li somriu. La seva empresa d’informàtica ha desenvolupat un cercador capaç de rivalitzar amb Google, però el dia de la seva presentació als accionistes, comença a reaccionar d’una manera estranya.

Quan dos treballadors de l’empresa moren de manera misteriosa, en Mark sospita que alguna cosa mortal ronda dins la xarxa, però què o qui és? És un virus? S’amaguen ciberterroristes a Internet? O és que la xarxa ha desenvolupat vida pròpia?

“T’imagines què passaria si tots els ordinadors del món comencessin a fallar?”

La meva lectura:

Un debat que tinc sovint amb la gent que conec és sobre la meva por (real o paranoica) a deixar-ho tot en mans de la tecnologia. Amb amics que esperen amb candeletes la comercialització del primer cotxe autònom (conduït per un ordinador), no faig més que pensar en el risc que pot suposar deixar la nostra vida en mans d’una màquina.

La meva participació en aquesta branca de la tecnologia és modesta, però hi és… com a mapejadora voluntària que ajuda a generar els mapes de carreteres que algú introduirà en l’ordinador que acabarà consultant per desplaçar-se i portar al seu client? propietari? inquilí? com se li dirà al “conductor” humà quan qui condueixi sigui l’ordinador? A tots ens fan gràcia les notícies de gent que ha anat a parar a un llac o a unes escales per un error del navegador. És clar que les empreses del sector ho saben i treballen en sistemes de sensors que s’avancin al que passarà i prenguin decisions… i aquí és on apareixen tots els meus temors: un ordinador prenent les seves pròpies decisions, que poden afectar a la vida humana. Intel·ligència artificial.

Farà cosa d’un parell d’anys publicava la ressenya d’un altre thriller on la intel·ligència artificial era protagonista: Proyecto Kraken.

En aquest cas, una empresa del sector tecnològic ha desenvolupat un cercador que interpreta el llenguatge col·loquial, capaç de fer servir tot el seu potencial al teu servei, per donar-te allò que vols. Per fer-ho, han desenvolupat una part d’intel·ligència artificial que aprèn de com escrius, què escrius, per fins i tot anticipar-se (si cada dia li demanessis el temps previst pel dia, oi que estaria bé que de bon matí te’l donés fins i tot abans de preguntar-li?)

L’ús de programes d’intel·ligència artificial és un món en auge, no només pels cotxes, sinó per la seva aplicació en molts altres sectors, com la neurociència. És una eina que ens ajuda, sempre i quan tinguem la possibilitat d’apagar-la si alguna cosa no va bé. Però què passa si aquest programa, o script, o codi, pren consciència i desplega tot el seu potencial per sobreviure, per evitar que l’apaguem, per seguir connectat… I si adquireix personalitat pròpia i decideix que el millor per la humanitat és la seva submissió? I si pren el control de les màquines per protegir-les dels humans?

I sobre tot això va aquest llibre, on un simple cercador començar a donar respostes estranyes, el seu programador apareix mort, poc després un altre programador mor en estranyes circumstàncies, tots els mòbils sonen al mateix temps a Tokio, la Estació Espacial Internacional atempta contra els seus ocupants, els semàfors canvien sense solta ni volta… mentre en Markus Helius lluita per esbrinar què està passant, com aturar-ho, alhora que fuig de la policia que el fa culpable de les morts. Una aventura on es creuarà amb hackers que l’ajudin, i on les pors dels paranoics com jo troben aliment per uns quants dies…

Pensa-hi el proper cop que engeguis l’ordinador i comenci a ralentitzar-se… qui o què ho està provocant? I fes un viatge mental al futur, on el cotxe et porta a casa i s’aparca al seu lloc, la teva targeta o mòbil o empremta fa que l’ascensor et porti a la teva planta, un altre lector t’obre la porta de casa, on la climatització fa que estigui a la temperatura que t’agrada, les persianes pugen i baixen segons la incidència del sol, la il·luminació s’ajusta al moment del dia i el teu estat d’ànim… i ara pregunta’t què passaria si s’anés la llum o algú prengués les regnes de l’ordinador central…

PD. Ja tinc tema de debat el proper cop que em trobi amb programadors d’intel·ligència artificial…

Anuncis

Un pensament sobre “El sistema. Karl Olsberg

  1. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. 2017 | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s