El profesor. John Katzenbach

 

Título original: What goes next. 2010

Traducción: Julio Sierra, 2010.

Edición: Santillana Ediciones Generales, SL. 2010

Colección: Suma de letras

Páginas: 526

ISBN: 978-84-8365-186-5

Sobre el autor:

John Katzenbach nació en Estados Unidos en 1950. Posee una larga trayectoria como periodista especialista en temas judiciales, trabajo que ha compaginado con la escritura. A día de hoy ha publicado 14 novelas, todas grandes éxitos de ventas, y algunas de ellas llevadas a la gran pantalla con idéntico éxito. Especialista en thrillers psicológicos, con personajes aparentemente corrientes pero con interiores oscuros y retorcidos.

Sinopsis:

A Adrian Thomas, profesor universitario retirado, le acaban de diagnosticar una demencia degenerativa que acabará con su mente antes de que sea consciente de que se está muriendo. Viudo y enfermo, cree que lo mejor es retirarse del mundo antes de que se olvide de cómo se hace.

Un hecho inesperado mientras llega a casa, el aparente secuestro de una niña, le llevará a enfrentarse a sus fantasmas internos y darse la oportunidad de marchar del mundo con un último acto heroico.

Mi lectura:

Empieza la novela con el diagnóstico demoledor sobre la enfermedad de Adrian Thomas, investigador y profesor retirado. Convencido de terminar con su vida, se dirige a casa para poner en orden sus cosas y quitarse la vida, cuando ve cómo Jennifer, una niña del barrio, desaparece de repente. Debatiendo consigo mismo y con los fantasmas del pasado, luchará por saber qué le ha ocurrido a Jennifer.

Paralelamente a su historia, las apariciones de sus muertos y la investigación sobre si Jennifer se escapó o fue secuestrada, descubriremos un mundo sórdido, tan presente como oculto a nuestros ojos.

John Katzenbach nos presenta distintos personajes, monstruos que podrían estar a nuestro lado. ¿Qué diferencia hay entre los que habitan el libro y los que consumen realitys en la televisión? ¿Hasta donde podrían llegar, o rebajar su moral los televidentes de hoy por saber qué ocurrirá después…?

Atractiva a la vez que atroz, la novela consigue que pases las páginas sin darte cuenta, queriendo saber más sobre Jennifer, convirtiéndonos tal vez en aprendices de monstruos…

Anuncis

La filla de la neu. Núria Esponellà.

 

 

 

Edició: Columna Edicions, 2016

Pàgines: 272

ISBN: 978-84-664-2040-2

 

Sobre l’autora:

Núria Esponellà és professora i escriptora. Ha publicat diversos poemaris, novel·les i narracions, com La travessia, Petits grans plaers, Sunitha i Una dona d’aigua.

Ha col·laborat amb La Vanguardia, és articulista d’El Punt Avui i actualment és “la veu de l’expert” en la recomanació de llibres per als oients de Tot és possible, a RAC1.

Sinopsis:

L’Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de Núria, i la Joana, una cambrera de l’hotel que acaba fent de professora d’esquí, es coneixen a l’alta muntanya, quan els “homes del tren” de l’FMGP (Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes) estan construint l’obra d’enginyeria amb més metres d’altitud de tota la península Ibèrica.

En Marçal, des de l’actualitat, va resseguint la trajectòria dels protagonistes, al mateix temps que descobreix esdeveniments que no hauria sospitat mai.

La meva lectura:

Un paisatge nevat a la portada, un títol suggerent i una història on es barreixen història i enginyeria… tota una temptació a la que agraeixo haver caigut.

En Marçal arriba al santuari de Núria, un home solitari en mig d’esquiadors i excursionistes que pugen a gaudir de les muntanyes i la neu. Té una missió: complir una promesa feta temps enrere, i una història que escriure.

Escrita a dos temps, la novel·la ens presentarà a l’Enric i la Joana. L’un, enginyer, fill de casa bona de Barcelona, destinat a la construcció del cremallera que unirà Ribes de Freser amb el santuari de Núria. L’altra, filla de Ribes, cambrera al santuari per ajudar la família. Són els anys 30, i un exèrcit d’homes lluita contra una natura salvatge i plena de misticisme per apropar l’home a la muntanya, sense malmetre el paisatge amb carreteres i fums. És una empresa épica, no exempte de perills, però la tenacitat i el bon seny dels enginyers aconseguirà finalitzar-la.

La història és explicada pel Marçal, que alterna el present amb el passat, la seva realitat amb les converses i textos que alimenten la història de l’Enric i la Joana. Amb ritme pausat, es dibuixen les personalitats d’aquesta estranya parella, i en menor mesura la d’en Marçal, protagonista i narrador al mateix temps.

Si hagués de posar-li un adjectiu, diria que és una novel·la dolça, fresca, que parla de coratge, integritat, del plaer de fer bé les coses. Altament recomanable.

El club dels perfectes. Carles Porta

 

 

 

Edició: Edicions La Campana, 2010

Pàgines: 148

ISBN:978-84-96735-54-5

 

Sobre l’autor:

Nascut a Vila-sana, al Pla d’Urgell, el 1963. Va treballar set anys de periodista al diari Segre i quinze anys a TV3, on va estar als serveis informatius, al programa 30 Minuts i a Nous Formats com a director d’Efecte Mirall.

El 2005 va publicar el llibre Tor, la investigació periodística d’uns crims en un poble del Pallars, amb gran èxit de crítica i lectors. Ha guanyat nombrosos premis, la majoria de periodisme.

Sinopsis:

Escrit en primera persona, narra les peripècies -viscudes- d’un oncle i el seu nebot durant set dies en un hotel spa de la Costa Brava. Es passen tota una setmana en dejú i sotmesos a una estricta disciplina estètica: pílings, banys, hidroteràpies, massatges, gimnàstica davant del mar i córrer pel camí de ronda. Volen aprimar-se. Allà, entre altres curiosos personatges, coneixen dues germanes que no paren de barallar-se i volen deixar de fumar, un home que fa cura antiestrès i dues veteranes que tornen a necessitar urgentment abaixar el colesterol i perdre un munt de quilos. Tots aspiren a ingressar a l’envejable “club dels perfectes”.

La meva lectura:

Amb ganes d’una lectura lleugera, em vaig sentir atreta per aquest llibre, guanyador del Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, l’any 2010. Lleugera ha estat la lectura, però no ha aconseguit arrencar-me poc més que algun somriure de tant en tant.

Al llarg d’una setmana acompanyarem al Carles i al seu oncle, en Josep Maria, en una cura depurativa per aprimar-se. El seu destí és un balneari en plena Costa Brava, un indret proper al mar on poder anar a passejar cada matí dins la rutina gimnàstica dels hostes de l’hotel. Poc a poc en Carles ens convidarà a participar dels tractaments que segueix i el cúmul de sensacions i pensaments que li passen pel cap. És el primer cop que va a un lloc així, mentre que el seu oncle ja és un veterà que hi va periòdicament.

No estaran sols en la seva aventura, al llarg de la setmana aniran coneixent altres veterans, com unes germanes que han promès al pare deixar el tabac, una parelleta en plena escapada, i d’altres hostes ben dispars però habituals de llocs així.

Com deia al principi, és una novel·la fàcil de llegir, lleugera com una de les sopes que els alimenten durant tota la setmana, però al meu parer abusa de tòpics i no aconsegueix arrencar les rialles que es podrien esperar d’una novel·la premiada per l’humor…

Los hijos del mar. Pedro Feijoo.

 

 

 

Edición: Espasa Libros, 2013

ISBN: 978-84-670-3111-9

Páginas: 432

 

Sobre el autor:

Pedro Feijoo (Vigo, 1975) es licenciado en Filología Gallega por la Universidad de Santiago de Compostela. A lo largo de los últimos años ha ejercido profesionalmente como músico, llevando a cabo una intensa trayectoria como productor y compositor.

Sinopsis:

Simón Varela, arquitecto, es un reputado especialista en construcción de gallineros, chiringuitos de playa y otras chapuzas por el estilo. Su fina ironía y su instinto para sobrevivir son sus dos puntos fuertes. Por eso, un encargo de restauración en la finca de una de las familias más poderosas -y turbias- de Vigo le resulta tan sorprendente como alarmante. Sin embargo, la revelación de un inesperado secreto familiar que le incumbe y la belleza adictiva de una mujer a la que no quiere renunciar le impulsan a quedarse.

Mi lectura:

Un encargo aparentemente senzillo, como restaurar una vieja fuente en los jardines de la Casa Grande, propiedad de la familia Dafonte-Llobet, llevará a Simón Varela, arquitecto de supervivencia, a vivir una de las mayores aventuras de su vida.

Al poco de recibir el encargo, fallece la señora Isabel Llobet, viuda de Eneas Dafonte y madre del sospechoso Xulio y la bella Mariña. Citado como beneficiario del testamento, tras su lectura se reúne con Mariña, intentado ambos entender qué historia hay tras sus herencias y por qué doña Isabel le nombró heredero.

Será un viaje hacia el pasado, los recuerdos de un padre ausente que falleció siendo niña, las historias que cuentan los viejos del lugar, un anciano anticuario que tiene mucho que contar, y tal vez, que ocultar. Y unos extraños personajes que aparecen en búsqueda de una respuesta que nadie sabe que tienen.

De lectura agradable, con momentos de tensión que se acrecentan al acercarse el final, mezclados con retazos de nuestra historia y descripciones de paisajes agrestes, forjados por la fuerza de los elementos, y las gentes que los habitan. Tal vez en algún momento las descripciones se alargan en demasía, pero en conjunto logran atrapar al lector y hacerte volar a esos paisajes, deseando poder palparlos en vivo. No ha sido hasta el final que he caído en cuenta de que justo al inicio de la novela se facilita un mapa de la zona, para poder situarte.

Mi valoración es positiva, me ha gustado el desarrollo de la trama y tomo nota del autor para buscar futuras lecturas suyas.