Los nombres del fuego. Fernando J. López

 

 

 

Edición: Santillana Infantil y Juvenil, 2016

ISBN: 978-84-9122-156-2

Páginas: 318

 

Sobre el autor:

Fernando J. López (1977) es profesor, novelista y dramaturgo. Entre sus novelas destacan La edad de la ira, Las vidas que inventamos, La inmortalidad del cangrejo o El reino de las Tres Lunas. Además, también ha participado en antologías de relatos como Lo que no se dice y El cielo en movimiento.

Como dramaturgo, ha publicado y estrenado sus textos dentro y fuera de nuestras fronteras. Sus obras incluyen géneros muy diversos y abarcan la comedia ácida, el monólogo, el drama intimista o el teatro juvenil.

Actualmente compagina la creación literaria con sus clases como profesor en el Máster de Escritura Teatral de la Universidad de Alcalá de Henares.

Sinopsis:

Abril y Xalaquia tienen mucho en común. Las dos acaban de cumplir dieciséis años. Las dos quieren ser dueñas de su futuro. Y las dos están a punto de ver cómo su vida cambia para siempre.

Solo las separa el tiempo y el espacio: del Tenochtitlan del siglo XVI al Madrid del siglo XXI. Dos mundos en los que ambas se verán obligadas a emprender, en compañía de sus amigos, un arriesgado viaje. Dos recorridos a través de la magia y el misterio que comparten un mismo y último interrogante, el de la identidad. Y es que quizá la respuesta tenga que ver con la verdad oculta tras sus nombres. O con la necesidad de Abril y Xalaquia de incendiar el cielo con sus ganas de ser. De serlo todo… Y de serlo ahora.

Mi lectura:

Después de ponerme al día con las reseñas atrasadas, traigo esta novela juvenil donde la magia y las matemáticas se entrecruzarán en una historia preciosa.

En capítulos alternos seguiremos a Abril (escrito en primera persona) y a Xalaquia (narrador omnipresente) a lo largo de unos meses que cambiarán sus vidas para siempre. Abril vive en el Madrid actual, estudia primero de bachillerato y comparte con sus dos mejores amigos unos cutresuperpoderes que les permiten alterar el pasado, presente y futuro. Xalaquia es una joven azteca que desde pequeña ha espiado a los mayores para aprender a comunicarse con los elementos que le hablan, porque como mujer lo tiene prohibido. Abril siente que su mundo tambalea al empezar a recibir extraños mensajes por watsap, correo y facebook. Xalaquia sabe que esos extranjeros que han llegado a sus tierras y se han aliado con los tlaxatecas no llevan buenas intenciones. Ambas emprenden un viaje con destino incierto, una para lograr ser lo que tiene prohibido, la otra para saber quién es realmente…

Es una novela relativamente corta, que apenas me ha llevado un par de días leer. De capítulos cortos y claramente diferenciados, hace que sea fácil pasar de uno a otro, de una historia a otra, sin perderte. Alterna la magia del pueblo azteca con las teorías más actuales en cuanto a matemáticas y concepción del tiempo, pero de una manera ligera, apta para el público juvenil al que va dirigida.

En general ha sido una lectura agradable y ligera, justo lo que me apetecía estos días, para recuperar las ganas de leer después de atascarme con otra novela (que obviamente no he terminado).

 

Anuncis

Els caçadors de llibres. Jennifer Chambliss Bertman.

 

Títol original: Book Scavengers, 2015

Traducció: Esther Roig, 2016

Edició: Editorial Estrella Polar. Grup Editorial 62, 2017

Pàgines: 360

ISBN: 978-84-9137-207-3

 

Una altre ressenya que es va quedar al calaix i va sent hora que surti a la llum per fer-nos somniar i tornar a aquella edat on tot sembla possible…

Sobre l’autora:

Jennifer Chambliss Bertman va néixer a San Francisco i va estudiar Escriptura Creativa i Dansa a la Universitat de Califòrnia. Li agrada escriure històries amb una mica de misteri, un pèl d’humor i grans dosis de diversió. Aquesta és la seva primera novel·la.

Sinopsis:

L’Emily és membre d’una comunitat online anomenada Caçadors de Llibres, un joc de bookcrossing en el qual els participants han de resoldre enigmes per trobar llibres amagats en diferents punts de la ciutat. El fundador del joc, en Garrison Griswold, és misteriosament atacat i l’Emily amb el seu nou amic James investiguen les pistes que els poden portar a resoldre quin és el nou joc que estava a punt de presentar el senyor Griswold quan va ser atacat.

La meva lectura:

Feia temps que no llegia novel·la juvenil, i no podria haver triat millor. Si tornés a ser nena, és el tipus de llibre que hauria fet que encara m’enganxés més a la lectura. I, de fet, m’agradaria tornar a ser-ho per poder participar en un joc tan divertit com el que juga l’Emily. Sé que el joc és real i està actiu, aquí trobareu la pàgina principal del grup a Espanya, i potser algun dia m’animi a participar-hi…

L’Emliy és una noia d’uns 12-13 anys, molt espabilada, i acostumada a canviar de domicili cada dos per tres, amb un germà uns anys més gran i fan absolut d’un grup musical. Els seus pares són un somniadors que tenen com a projecte de vida viure a tots els estats d’Estats Units. Any rere any, o quan es cansen d’un lloc, marxen a un altre estat i tornen a començar. Tots dos treballen a distància, així que no s’han de preocupar de buscar feines. Aquest anar i tornar fa que l’Emily trobi refugi en els llibres, els misteris i els jocs de lògica.

La història succeeix a la ciutat de Sant Francisco, ciutat natal d’en Garrison Griswold, fundador del joc de bookcrossing al que juga l’Emily. El dia que està a punt de llançar un joc nou és misteriosament atacat, i per casualitats de la vida l’Emily es trobarà un llibres misteriós que li portarà més d’una sorpresa. No estarà sola en la seva investigació, l’acompanyarà en James, un noi d’ascendència asiàtica que viu al mateix edifici que ella. Expert en jocs de lògica i criptografia, de seguida es faran amics i acompanyarà l’Emily en les seves aventures.

Història atractiva, narrada amb bon ritme i amb personatges ben definits i fàcils d’estimar. Vaig acabar el llibre amb un somriure a la cara, pensant en la innocència de les novel·les juvenils, encara que siguin de misteri i tinguin una parella com a protagonistes, comparades amb les novel·les per adults del mateix tipus.

Quan la nit mata el dia. Agustí Vehí.

 

 

Edició: Edicions La Magrana. RBA Libros, SA. 2011

Col·lecció: La Negra

Pàgines: 222

ISBN: 978-84-8264-896-5

 

Feia temps que tenia pendent d’enllestir aquesta ressenya, i després del que hem viscut avui, crec que és el moment de fer-ho i publicar-la.

Sobre l’autor:

Agustí Vehí (Figueres, 1958). Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i professor de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). És autor de les novel·les Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres) i Ginesta pels morts (2010).

Sinopsis:

IV Premi Crims de Tinta.

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll.

El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esperar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir l’identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança?

La meva lectura:

Vaig descobrir aquest autor amb la seva novel·la anterior, Ginesta per als morts, i em va agradar tant que no he dubtat en repetir autor. Espero poder tornar a llegir-lo aviat.

Una de les coses que m’agraden d’aquesta edició és la sinopsis de la novel·la, que he posat gairebé íntegra. Dóna els punts justos i necessaris per atreure la atenció sense desvetllar informació de més.

Narrada des del punt de vista de l’inspector Iríbar, s’aniran creuant els fils de la investigació amb els seus pensaments i vida personal. La Figueres de finals dels anys 50 serà una protagonista més de la història, amb els bars i cafés de la època, els seus barris…, i de fons, la postguerra, la gana, la por i la misèria de la època. Paral·lelament a la investigació, ens endinsem en la societat del moment i la manera de funcionar d’uns i altres. Es/ens preguntarà sobre els “guanyadors”, qui és afecte al règim per convicció, necessitat, comoditat o oportunitat?. Sempre es veu tot millor des de la distància, però què hauríem fet en un moment com aquell?

Reflex de la època també, ens trobarem el paper de la llengua. El català com a llengua de la casa, la nostra, i el castellà com a llengua imposada, la del règim. El protagonista actuarà com qualsevol de nosaltres, fent gala del bilingüisme del que em sento tan orgullosa.

Si tingués lloc a la biblioteca personal, aquesta és una de les novel·les que hi anirien a parar, com a record d’una època i un país que no ens queda tan lluny, retrat de la infància dels nostres pares. I amb temps, cercaria el nom actual dels carrers que apareixen. Alguns els he reconegut de quan vaig estar treballant a l’ajuntament, i altres per deducció, però algun s’ha quedat sense ubicar…