Quan la nit mata el dia. Agustí Vehí.

 

 

Edició: Edicions La Magrana. RBA Libros, SA. 2011

Col·lecció: La Negra

Pàgines: 222

ISBN: 978-84-8264-896-5

 

Feia temps que tenia pendent d’enllestir aquesta ressenya, i després del que hem viscut avui, crec que és el moment de fer-ho i publicar-la.

Sobre l’autor:

Agustí Vehí (Figueres, 1958). Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i professor de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). És autor de les novel·les Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres) i Ginesta pels morts (2010).

Sinopsis:

IV Premi Crims de Tinta.

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll.

El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esperar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir l’identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança?

La meva lectura:

Vaig descobrir aquest autor amb la seva novel·la anterior, Ginesta per als morts, i em va agradar tant que no he dubtat en repetir autor. Espero poder tornar a llegir-lo aviat.

Una de les coses que m’agraden d’aquesta edició és la sinopsis de la novel·la, que he posat gairebé íntegra. Dóna els punts justos i necessaris per atreure la atenció sense desvetllar informació de més.

Narrada des del punt de vista de l’inspector Iríbar, s’aniran creuant els fils de la investigació amb els seus pensaments i vida personal. La Figueres de finals dels anys 50 serà una protagonista més de la història, amb els bars i cafés de la època, els seus barris…, i de fons, la postguerra, la gana, la por i la misèria de la època. Paral·lelament a la investigació, ens endinsem en la societat del moment i la manera de funcionar d’uns i altres. Es/ens preguntarà sobre els “guanyadors”, qui és afecte al règim per convicció, necessitat, comoditat o oportunitat?. Sempre es veu tot millor des de la distància, però què hauríem fet en un moment com aquell?

Reflex de la època també, ens trobarem el paper de la llengua. El català com a llengua de la casa, la nostra, i el castellà com a llengua imposada, la del règim. El protagonista actuarà com qualsevol de nosaltres, fent gala del bilingüisme del que em sento tan orgullosa.

Si tingués lloc a la biblioteca personal, aquesta és una de les novel·les que hi anirien a parar, com a record d’una època i un país que no ens queda tan lluny, retrat de la infància dels nostres pares. I amb temps, cercaria el nom actual dels carrers que apareixen. Alguns els he reconegut de quan vaig estar treballant a l’ajuntament, i altres per deducció, però algun s’ha quedat sense ubicar…

Anuncis

Un pensament sobre “Quan la nit mata el dia. Agustí Vehí.

  1. Retroenllaç: Reto Autores de la A a la Z. 2017 | Punts Vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s