Rere els murs. Núria Esponellà

 

 

 

Edició: Columna Edicions, SA. 2009

ISBN: 978-84-664-1084-7

Pàgines: 480

 

Sobre l’autora:

Núria Esponellà és professora i escriptora, autora de poemaris i novel·les, és articulista de La VanguardiaEl Punt, i actualment (2009) té una secció d’escriptura a RAC1 (al Tot és possible d’Elisenda Camps).

Sinopsis:

Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el monestir de Sant Pere de Rodes s’alça imponent sobre els penya-segats del Cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d’altres, acull en Sebastià, l’administrador de l’hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l’amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat…

Però són temps convulsos, i l’abat Berenguer, un home sever i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del comte d’Empúries i el vescomte de Peralada, enfrontant per lluites de poder i interessos polítics.

En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d’esculpir la monumental portalada de marbre de Sant Pere de Rodes abans no arribi el Jubileu.

Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats…

La meva lectura:

Tot i que ja fa uns quants anys que visc a terres empordaneses, encara no he visitat el monestir de San Pere de Rodes, i quan vaig veure que aquesta novel·la hi estava ambientada, em va semblar una bona manera d’animar-me a fer aquesta visita pendent. És la segona novel·la que llegeixo d’aquesta autora, la primera va ser La filla de la neu, que em va agradar moltíssim, no obstant, en aquest cas no ha estat així.

Si segueixes aquest blog, sabràs que tinc predilecció per la novel·la negra, i de tant en tant faig algun salt a algun altre gènere, la història entre ells. Tot i que m’agrada la història, em costa trobar novel·les històriques on el pes de les dades no acabi ofegant la narració. Potser és un tema meu més que de la novel·la en sí, no en va té el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, però m’ha semblat que hi havia excès d’informació i que les parts dedicades a descriure com era la vida en aquella época queden forçades, lligades de qualsevol manera a la narració per justificar la seva presència.

Amb tot, apreciació apart, la història en sí està ben portada, introduint un xic d’intriga, aventura, alhora que et va presentant com era la vida dins el monestir, els estires i arronses entre els nobles, el poder que tenien monjos i nobles sobre el poble (com m’ha fet recodar la cançó tradicional Jordi que ha adaptat en Roger Mas!), o la organització de la societat i els pobles.

Tot i que conec més o menys bé aquest territori, hauria agraït que igual que a la novel·la acompanya un petit plànol del monestir, ho hagués fet també un de la zona, per ubicar totes les referències geogràfiques a les que fa esment.

Com he dit al començament, la lectura no m’ha acabat de convèncer, així que potser haurem de llegir una tercera novel·la de la autora per veure cap a on s’inclina la balança…

Anuncis