El lobo feroz. Nele Neuhaus

 

Título original: Böser wolf

Edición original: Ullstein Verlag, 2012

Traducción: Laura Manero Jiménez, 2017

Edición: Maeva Ediciones, 2017

ISBN: 978-84-17108-32-8

Páginas: 510

Sobre la autora:

Nele Neuhaus (Münster, Alemania, 1967) vive en la cordillera del Taunus, cerca de Frankfurt, región en la que ambienta su exitosa serie. Ante la dificultad de encontrar editor, decidió autopublicar sus primeras novelas, con las que cosechó tanto éxito que la editorial alemana Ullstein apostó por ella y editó Blancanieves debe morir, a la que en nuestro país han seguido los siguientes títulos de la serie: Amigos hasta la muerte, Algunas heridas nunca se curan, Quien siembra vientos recoge tempestadesEl lobo feroz.

Colabora con el proyecto “101 Schutzengelgesucht” (Se buscan 101 ángeles de la guarda) de la asociación FeM Mädchenhaus de Frankfurt, que ayuda a chicas que han sido víctimas de abusos.

Sinopsis:

Un caluroso día de junio encuentran el cadáver de una chica de dieciséis años en el río Meno, en una localidad cerca de Frankfurt. Todo indica que ha sido víctima de malos tratos y que ha muerto asesinada, pero nadie ha denunciado su desaparición.

Tras semanas de trabajo, en la Unidad K11 no tienen ningún indicio sobre su identidad, pero una de las pistas conduce a los inspectores Pia Kirchhoff y Oliver von Bodenstein hasta una conocida presentadora de televisión que dirige un programa sensacionalista de testimonios.

Pia y Oliver tendrá que traspasar la fachada de la acomodada sociedad burguesa para darse de bruces con una trama que está a punto de impactar en sus propias vidas. Y deberán actuar rápido si quieren evitar que alguien muy cercano caiga en las fauces del temible lobo feroz.

Mi lectura:

Cada nueva novela que leo de esta autora es un grato descubrimiento. Me gusta mucho como mantiene la tensión en el nivel justo para no querer dejar la lectura ni querer saltar hasta el final. Aunque con esta novela, desde que empecé a oler por donde iban a ir los tiros, se me hizo muy cuesta arriba, más por la incomodidad que me causaba el tema que por el transcurso de la novela.

La aparición del cadáver de una chica joven que parece salida de la nada desconcierta a Pia y a su unidad. Agotadas todas las vías normales de investigación, la única salida posible parece ser aparecer en un programa de televisión y mostrar a todo el país lo poco que han podido averiguar, con la esperanza de que alguien la reconozca y poder avanzar en la investigación.

En paralelo, asistimos a los preparativos del aniversario del fundador de una asociación que acoge a madres en apuros y niños desamparados y el regreso al hogar de uno de sus hijos, médico cooperante, en la recta final del segundo embarazo de su mujer.

No es la única trama, tenemos también una presentadora de televisión atenazada por los escándalos que ha destapado, y la conflictiva relación con su hija. Un ex-abogado de éxito que tras un desagradable incidente sobrevive en un camping de mala muerte. O el líder de una banda motera que parece haber desparecido de la faz de la tierra.

Capítulo a capítulo iremos conociendo diferentes personajes e historias que sospechas que encajarán pero tendrás que esperar a que lo hagan hasta poder ver el extraordinario rompecabezas que ha montado la autora.

No quiero entrar en demasiados detalles, tan sólo recomendaros que la leáis y disfrutéis del buen hacer de esta autora.

Anuncis

Cançó de la plana. Kent Haruf

 

Títol original: Plainsong

Edició original: Kent Haruf, 1999

Traducció: Marta Pera Cucurell

Edició: Edicions del Periscopi SL, 2017

ISBN: 978-84-946014-8-4

Pàgines: 384

Sobre l’autor:

Kent Haruf (1943-2014) va néixer a Colorado, als Estats Units, lloc on ha situat totes les seves ficcions literàries. Llicenciat en arts i literatura per la Universitat de Wesleyan, Nebraska, va morir al novembre del 2014, just després d’acabar Nosaltres en la nit (Angle Editorial, 2017). Cançó de la plana és el primer volum de la Trilogia de Holt, la novel·la amb què va aconseguir el reconeixement unànime dels lectors i la crítica literària i on, amb una prosa plàcida i senzilla, explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural.

Sinopsis:

Al petit poble de Holt, Colorado, les vides dels diferents personatges s’entrellacen en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals.

La meva lectura:

Vaig arribar a aquesta novel·la després de llegir El ferrocarril subterrani, on em van captivar tant la portada com la edició i la lectura. Llegint les quatre línies de la portada em vaig decidir a endinsar-me al poble de Holt, sense saber què em trobaria, i el que m’he trobat és una lectura molt agradable, dolça, pausada, deliciosa….

Dividida en 44 capítols, cadascun titulat amb el nom del personatge o personatges que tracta, ens els anirà presentant i teixint els fils que els uneixen. Com a personatges amb entitat pròpia tenim als germans McPheron, grangers solters de tota la vida, que no necessiten parlar per saber què ha de fer cadascú a la granja perquè tot segueixi anant bé; la Maggie Jones, professora a l’institut, que viu amb un pare que es fa ja gran; en Guthrie i els seus fills Ike i Bobby, a qui la mare ha abandonat perduda en una tristor que no la deixa aixecar cap; i la Victoria Roubideaux, a qui un amor d’estiu ha deixat embarassada i a qui la mare fa fora de casa. A banda, altres habitants del poble tindran acompanyen als principals, configurant tots ells un poble d’aquest on mai passa res i alhora passa de tot.

El que més m’ha agradat és la prosa suau amb la que l’autor ens convida a passejar i entrar a la vida d’aquests personatges, fer-los propers, estimant-los per ser com són, amb la seva senzillesa.

Crec que no podria haver triat millor època de l’any per llegir-la, perquè tot i que el pas de les estacions acompanya la història, em quedo amb la llum del capvespres que en aquesta època tenyeix de daurat els camps recent llaurats, amb el contrast del verd dels xiprers i el blau del cel d’estiu. Tot i que tampoc em costa evocar les tardes fredes d’hivern quan el vent bufa amb ganes i sembla que s’hagi d’acabar el món mentre ets dins l’escalf de la llar.

Si tens ganes d’una lectura de les que deixen bon gust de boca i et fan estimar la vida, aquí tens una molt bona opció. Per la meva part, estaré atenta a veure si puc aconseguir les altres dues de la trilogia a la xarxa de biblioteques públiques, en espera de fer la tan necessària neteja a la meva particular i decidir si les incorporo o no.