El colom.

Un dia més emprenc el camí cap a la feina, pas a pas per un de tants carrer que m’hi poden portar. Avui ressegueixo el riu i comprovo que alguns gavins ja han adoptat el plomatge d’adults, mentre altres encara es mantenen en aquesta adolescència que els ha fet explorar fins on poden arribar les seves ales.

A la plaça els més matiners deslliguen les cadires, que ja se sap que no són gaire de fiar i qualsevol nit pas a pas, pota a pota, poden marxar cap a l’altre costat, on diuen que el sol els hi és més agraït.

Arribant al pont veig un home que també s’hi dirigeix, i apreta el pas per pujar abans que jo. Mentre vaig pujant els 4-5 graons que ens separen del tauler veig un colom gaudint del premi gros: ha trobat mitja barra de pa i està tot sol! L’home es va apropant i el colom se’l mira atent. Jo miro el colom, què farà? Sortirà volant? Mentre l’home s’apropa, el colom s’allunya pas a pas, sense perdre’l de vista. L’home passa indiferent a la tensió del moment. Ara em toca a mi…

Mentre m’apropo sento la mirada del colom però si el miro es fa el despistat, mira que en sap el malparit! Pas a pas he deixat el seu botí enrera i el veig com tot fent una mica de volta, es fa el trobadís amb ell per continuar gaudint d’un àpat de bon matí. Abans d’abandonar el pont em giro un moment a veure si tot segueix igual, i el colom m’avisa amb la mirada que el pa és seu, i si en vull, ja puc anar a buscar-me un per mi, que ell no el compartirà pas.

Lliçó apresa, estimat colom; però vigila que no vingui una gavina i et quedis sense pa!

Anuncis

Any nou, vida nova?

Sí, ja sé que fa dies que va començar l’any, igual que fa mesos que no publico res al blog que no siguin ressenyes de llibres per al repte d’autors de la A a la Z (encara no t’has apuntat? tens fins a finals de març per fer-ho!). Els darrers temps han estat molt moguts i l’any 2016 molt intens.

Sí, ya sé que hace días que empezó el año, igual que hace meses que no publico nada en el blog que no sean reseñas de libros para el reto de autores de la A a la Z (¿aún no te has apuntado?, ¡tienes hasta finales de marzo para hacerlo!). Los últimos tiempos han sido muy movidos y el año 2016 fue muy intenso.

La feina que em va donar ales per despegar es va acabar i em vaig quedar a l’atur un cop més. Per sort, gràcies a les noves amistats que vaig fer ballant salsa, em vaig assabentar d’unes altres oposicions en el meu sector. Vaig estudiar força, vaig demanar consell/opinió/ajuda a amics que treballen en temes similars, i després de molt patir, vaig guanyar la plaça. És temporal, però ja se sap que la temporalitat pot ser molt elàstica, així que ja porto uns mesos gaudint de la nova feina, aprenent i descobrint tot un món nou. A més hi puc aplicar algunes de les coses que estic veient en el màster, i a la feina els hi va molt bé que ho apliqui, així que tots contents!

El trabajo que me dio alas para despegar de nuevo, se terminó y me quedé en el paro una vez más. Por suerte, gracias a las nuevas amistades que hice bailando salsa, me enteré de otras oposiciones en mi sector. Estudié muchísimo, pedí consejo/opinión/ayuda a amigos que trabajan en temas similares, y tras mucho sufrir, gané la plaza. Es temporal, pero ya se sabe que la temporalidad puede ser muy elástica, así que ya llevo unos meses disfrutando del nuevo trabajo, aprendiendo y descubriendo todo un mundo nuevo. Además, puedo aplicar algunas de las cosas que estoy viendo en el máster y en el trabajo les gusta que lo aplique, así que todos contentos!

Continuo estudiant el màster, aquest és el segon any, la especialització. Em va costar triar entre les dues possibilitats, i no descarto l’any vinent cursar l’altre com a postgrau. Però tot això ja és veurà, que aquest any està sent més difícil que l’anterior i he tingut uns quants pics d’estrés extrem entre la feina i els estudis.

Continuo con el máster, este es el segundo curso, el de especialización. Me costó escoger entre las dos opciones y no descarto estudiar la otra el próximo año como postgrado. Pero ya se verá, que este año está siendo más difícil que el anterior y he tenido algunos picos de estrés máximo entre el trabajo y los estudios.

Em van operar a finals de l’estiu, la recuperació va anar molt bé i ara només cal seguir controlant que tot segueixi bé. Per altra banda, porto gairebé un any amb un tendinitis que semblava de colze però ha resultat ser d’espatlla. Aviat començaré la rehabilitació (beneïda seguretat social…) i espero poder tornar a estar a punt per seguir ballant. Amb la bici he anat sortint alguns dies, quan el braç, el temps i les ganes han acompanyat 😉

Me operaron a finales del verano, la recuperación fue muy bien y ahora sólo resta seguir controlando que todo siga bien. Por otra parte, llevo casi un año con una tendinitis que parecía de codo pero ha terminado siendo de hombro. Pronto empezaré la rehabilitación (bendita seguridad social…) y espero poder volver a estar a punto para seguir bailando. Con la bici he hecho algunas pequeñas salidas, cuando el brazo, el tiempo y las ganas me han acompañado 😉

Em sento com si hagués pujat a una muntanya rusa i ara arribés la calma, he recuperat aficions com la fotografia, tinc més ganes d’escriure i compartir opinions i reflexions, així que espero poder seguir publicant noves entrades. Potser recuperi algunes de les que es van quedar pel camí, o potser no. En tot cas, benvinguts a aquest raconet!

Me siento como si hubiera subido a una montaña rusa y ahora llegara la calma, he recuperado aficiones como la fotografía, tengo más ganas de escribir y compartir opiniones y reflexiones, así que espero poder seguir publicando nuevas entradas. Tal vez recupere algunas de las que se quedaron por el camino, o tal vez no. En todo caso, ¡Bienvenidos a este rinconcillo!

Començant el 2016…

Ara que ja han passat les festes, intento fer balanç del que ha estat l’any 2015 i el que espero d’aquest any nou per començar…

A nivell de lectura, ha estat un any menys profitós que l’anterior, he llegit un xic menys i he ressenyat encara menys. En total només he fet 16 ressenyes, tot i que hauré llegit uns 20 – 25 llibres. Podria buscar mil excuses, la feina, els estudis, el canvi d’ordinador… però la única que s’ajusta a la realitat és que els meus interessos han anat per una altra banda i m’he dedicat a viure més fora de casa.

Em vaig presentar a les oposicions per la borsa de treball i vaig ser la única classificada en la meva categoria, però no m’han trucat encara. A canvi vaig trobar una altra feina que m’ha donat certa estabilitat durant aquest any, però ja s’acaba i toca tornar a buscar feina. M’he examinat de tercer de francès i oficialment ja tinc el nivell B1. Aquest curs no m’he matriculat, perquè he començat un màster en el meu sector i s’han d’establir prioritats.

I per la resta, he teixit poquíssim, només he anat fent ballar els boixets a estones, he conegut gent meravellosa en el món de l’artesania, m’he deixat enredar per formar part de l’administració d’un grup a Facebook i he començat a ensenyar a una amiga a teixir…

Resumint, un any profitós, amb molts canvis, i que no s’asembla al que m’esperava però ha estat prou bé.

Per aquest nou any només espero seguir com estic, assegurar una feina, seguir estudiant el màster, fer noves amistats i consolidar-les, tornar a anar en bicicleta (ja està al mecànic per posar-la a punt)… i que si finalment m’han d’operar, tot vagi bé i la recuperació sigui ràpida. Jo ja he posat la meva part que era perdre pes…

Ahora que ya han pasado las fiestas, intento hacer balance de lo que ha sido el año 2015 y lo que espero de este año nuevo que empieza…

A nivel de lectura, ha sido un año menos prolífico que el anterior, he leído un poco menos y he reseñado aún menos. En total sólo he hecho 16 reseñas, pese a que habré leído unos 20 – 25 libros. Podría buscar mil excusas: el trabajo, los estudios, el cambio de ordenador… pero la única que se ajusta a la realidad es que mis intereses han ido por otro lado y me he dedicado a vivir más fuera de casa.

Me presenté a las oposiciones para la bolsa de empleo y fui la única clasificada en mi categoría, pero no me han llamado aún. En cambio, encontré otro trabajo que me ha dado cierta estabilidad durante este año, pero ya se acaba y toca volver a buscar trabajo. Me examiné de tercero de francés y oficialmente ya tengo el nivel B1. Este curso no me he matriculado, porque he empezado un máster en mi sector y hay que establecer prioridades.

Y por lo demás, he tejido poquísimo, sólo he hecho bailar los bolillos a ratos, he conocido gente maravillosa en el mundo de la artesanía, me he dejado enredar para formar parte de la administración de un grupo en Facebook y he empezado a enseñar a una amiga a tejer… Resumiendo, un año provechoso, con muchos cambios, y que no se parece a lo que me esperaba,  pero no ha estado nada mal.

Para este nuevo año sólo espero seguir como estoy, asegurar un trabajo, seguir estudiando el máster, hacer nuevas amistades y consolidarlas, volver a montar en bicicleta (ya está en el mecánico para ponerla a punto)… y que si finalmente me han de operar, todo vaya bien y la recuperación sea rápida. Yo ya he puesto mi parte, que era perder peso…

Sur le Chemin de l’école

sur-le-chemin-de-l-ecoleL’altre dia vaig veure a la biblioteca de l’EOI que tenien aquesta pel·lícula i no ha estat fins avui que l’he pogut veure. L’he vist en versiò original, en francès, amb els subtítols per a sords, encara no goso veure-les sense… algun dia!

A través de les seves imatges vivim quatre històries de lluita, perseverança i esforç per aconseguir arribar a l’educació.

A Kenya, en Jackson excava dins la sorra per aconseguir aigua amb la que rentar el seu uniforme, rentar-se ell, i portar aigua a casa per cuinar i per poder dur a l’endemà a l’escola. La seva germana, la Salomé, es prepara per anar amb ell. El pare els recorda l’importància d’anar a l’escola i els adverteix dels perills del camí i com evitar-los. Hauran de fer 12 km fins l’escola, pujant al mont per veure on són els elefants i esquivar-los.

Dins les montanyes de l’Atlas, al Marroc, la Zahira acaba de fer els deures que portarà a l’escola. L’àvia l’anma a seguir endavant, malgrat les dificultats, per tenir millors oportunitats que les que va tenir ella. A la sortida del poblat es trobarà amb dues amigues més, amb les que completarà els 22 km que hi ha fins l’escola, on s’estaran fins divendres.

A la plana de la Patagònia hi viu el Carlos amb els pares i la seva germana petita. Ajuda al pare amb el bestiar i prepara el cavall amb el que farà els 15 km que els separen de l’escola, amb la petita Micaela al darrera.

I a la costa de l’Índia, la mare del Samuel li fa fregues per rehabilitar les cames que no pot fer servir. Són els seus dos germans petits els encarregats d’empenyer i estirar de la cadira de rodes improvisada que fan servir perquè pugui anar a l’escola. Els mateixos que l’ajudaran a que algun dia pugui caminar i convertir-se en el metge que vol ser.

Quatre històries que ens parlen d’infants que saben que l’educació és l’únic camí per millorar, per ajudar la familia, la comunitat, el poble. Uns volen ser metges, altres veterinaris, altres mestres… tots volen ajudar als seus pobles a millorar. Malgrat les adversitats del camí.

Potser el que més m’ha sorprés, és l’ajut incondicional dels pares, perquè també han pres consciència que si els fills no van a l’escola, perdran l’oportunitat de millorar en la societat.

Penso en els infants d’aquí, que tot ho tenen i malgrat tot no ho valoren. Quants d’ells farien 10, 15, 20 km a peu, cada dia, per anar a l’escola i altres tants per tornar?

M’ha agradat que al final ens facin cinc cèntim del que ha passat amb els protagonistes. I, de fet, al DVD venen tres bonus amb l’història d’en Jackson i la Salomé.

Si voleu saber més del projecte, aquí trobareu més informació. Us deixo el trailer:

Balanç 2014 / Balance 2014

S’acaba l’any i qui més, qui menys, estarà fent un repàs al que ha estat aquest any i el que espera del proper. Jo no podria ser menys i fa dies que miro de fer balanç d’aquest any, per recordar tot el que he aconseguit.

En l’àmbit personal, vaig aconseguir una feina d’estiu i vaig guanyar una plaça en un pla d’ocupació que m’està fent replantejar el meu futur laboral, altre cop. És per un temps acotat i improrrogable, però confio que donarà molt de si… Per altra banda, la salut no ens ha acompanyat massa aquest any, ha estat ple de disgustos i mals moments, així que el proper només pot anar a millor.

A nivell de labors, he continuat amb la punta de coixí, poc a poc vaig aprenent i és molt bona teràpia per oblidar els problemes. També he fet una manteta de ganxet per un nadó molt estimat i estic acabant una altre de mitja, que hauria d’haver estat enllestida ja, però no ha pogut ser. Espero poder ensenyar-vos les labors en aquests dies. Per l’any vinent tinc encarregada una altre manteta a ganxet i m’agradaria fer alguna cosa més en brodat, a més de continuar amb les puntes…

Potser la gran novetat d’aquest any, és que he començat a ressenyar els llibres que llegeixo, m’he submergit en el món dels blogs literaris i la llista de llibres pendents de llegir va creixent, ara no podré dir que no sé què llegir! Fruit d’aquesta nova afició, em vaig apuntar a un repte literari que he superat amb certa dificultat, però he acomplert amb el mínim i he pogut afegir algun extra, gens malament!

Resumint, he llegit 33 llibres, dels quals he ressenyat 29; 17 eren en català, 14 en castellà i 2 en francès. Quan vaig començar el repte vaig pensar que llegiria algun llibre en anglès i que tan aquest com els de francès els ressenyaria en la seva llengua, no ha estat així, però no ho descarto per l’any vinent.

Els propòsits lectors per al proper any són tornar a apuntar-me al repte dels autors, i potser a algun més… n’hi ha un per llibres oblidats, i d’aquests en tinc un quants a casa, alguns fins i tot segueixen embolicats!

 20141231_144537

Se termina el año y quien más, quien menos, està haciendo balance del año que se termina y los propósitos para el que empieza. No podría ser menos, y hace días que repaso este año, recordando todo lo que he conseguido…

En el campo más personal, conseguí un trabajo de verano y gané una plaza en un plan de ocupación, que me está haciendo replantear mi futuro laboral, una vez más. Es por un tiempo acotado e improrrogable, pero confio que dará mucho más de sí… Por otro lado, la salud no nos ha acompañado mucho este año, ha estado lleno de disgustos y malos momentos, así que el próximo, ¡sólo puede ir a mejor!

A nivel laboril, he continuado con los bolillos, poco a poco voy aprendiendo y son una buena terapia para olvidar los problemas. También tejé una mantita a ganchillo para un bebé muy deseado y estoy terminando otra mantita a dos agujas, que ya debería haber entregado, pero no ha podido ser. Espero poder enseñaros estas labores en breve. Para el próximo año tengo encargada otra mantita, a ganchillo, y me gustaría hacer algo de bordado, a parte de continuar con los bolillos.

Tal vez, la gran novedad de este año, es que he empezado a reseñar los libros que leo, me he sumergido en el mundo de los blogs literarios y la lista de libros pendientes de leer va creciendo, ¡ahora no podré decir que no sé qué leer! Fruto de esta nueva afición, me apunté a un reto literario que he superado con ciertas dificultades, pero cumplí con el mínimo y pude añadir algún extra, ¡así no que está nada mal!

Resumiendo, he leído 33 libros, de los cuales he reseñado 29. Leí 17 en catalán, 14 en castellano y 2 en francés. Cuando empecé el reto pensé que leería alguno en ingés, y que tanto éste como los de francés los reseñaría en su idioma, pero no ha podido ser, aunque no lo descarto para el año que viene.

Mis propósitos lecturiles para el año próximo son volver a apuntarme al reto de los autores, y tal vez a alguno más… había uno para libros olvidados, y de estos tengo unos cuantos en casa, ¡algunos incluso siguen envueltos!

Darreres ressenyes abans de l’estiu

A l’hora que es publiqui aquesta entrada, estaré treballant per fi!!!! He aconseguit una feina per aquest estiu, que ens permetrà passar l’estiu una mica millor, sense haver de fer números per poder pagar totes les despeses que s’acumulen en aquests mesos.

Per no deixar el blog abandonat, estic preparant unes quantes ressenyes que programaré perquè es vagin publicant en les properes setmanes.

Espero tenir temps de llegir els darrers llibres que vaig agafar a la biblioteca i després seguiré amb algun dels que tinc a casa desde temps inmemorial…

Bones vacances a tots els que en tingueu i bona sort als que busqueu feina!!

I no estava morta, estava treballant, i teixint, i treballant i…

Bon dia a tothom, fa més de quatre mesos que no publico i en part és degut a la manca de temps. Al març vaig començar a treballar desprès de prop de tres anys a l’atur i m’ha costat molt reorganitzar-me per aprofitar bé les poques hores que passo a casa. Aquesta manca de temps s’ha reflectit, i molt, en les estones que puc dedicar a teixir, a banda de trobar el moment per fotografiar, editar i publicar tot allò que està pendent. Espero anar trobant l’equilibri per poder treballar, teixir i publicar.

Per al proper post us vull portar el “Weaves of Leaves”, que fa temps que està acabat esperant a que el bloquegi, i s’obri així la màgia de convertir un munyoc en un preciòs xal.

Buenos días, hace más de cuatro meses que no publico y en parte es debido a la falta de tiempo. En marzo comencé a trabajar tras casi tres años en el paro y me ha costado mucho reorganizarme para aprovechar bien las pocas horas que paso en casa. Esta falta de tiempo se refleja, y mucho, en los ratos que puedo dedicar a tejer, aparte de encontrar el momento para fotografiar, editar y publicar todo lo que está pendiente. Espero ir encontrando el equilibrio para poder trabajar, tejer y publicar a un buen ritmo.

Para el próximo post os quiero traer el “Weaves of Leaves”, que hace tiempo que está terminado y esperando que lo bloquee, y se obre así la magia de convertir un engendro en un precioso chal.