Bienvenidos al Norte (2008)

bienvenidos-al-norte_film

Título original: Bienvenue chez les Ch’tis

Director: Dany Boon

País: Francia

Duración: 100 min.

Versión vista: doblada al castellano

Sigo con el cine francés, esta vez no me atreví a verla en versión original, dado que una de sus peculiaridades es el uso de un dialecto del francés.

Argumento:

Philippe es el encargado de una oficina de correos en una preciosa ciudad al sur de Francia, pero Julie, su bellísima mujer, padece episodios depresivos que convierten la vida de Philippe en un verdadero infierno. Así que en un intento de animarla, Philippe hace trampas para que le trasladen a la Riviera francesa. Pero le envían a una pequeña ciudad en el norte de Francia llamada Bergues, un lugar supuestamente inhóspito donde siempre hace frío y en el que sus habitantes hablan con un dialecto enrevesado e incomprensible llamado “ch’tmi”. Así que Philippe irá solo a us destino. Pero una vez allí, nada será como él esperaba. En el Norte vivirá una serie de aventuras desternillantes capaces de levantar el ánimo al espectador más deprimido.

 

Nous temps, noves entrades…

Feia dies que tenia ganes de reactivar aquest raconet de la xarxa, traslladant-hi les entrades d’un altre espai que tinc i vull tancar. Inicialment el trasllat ha estat senzill, però ara falta posar en ordre tot el que ha arribat, fer neteja, tornar a donar format a algunes entrades… espero poc a poc aconseguir que aquest blog sigui el que sempre he volgut que sigui. Només us demano paciència mentre li rento la cara…

pagina_en_construccion

Hacía días que quería reactivar este rinconcito de la red, trasladando las entradas de otro espacio que tengo y quiero cerrar. Inicialmente, el traslado ha sido fácil, pero ahora toca poner en orden todo lo que ha llegado, hacer limpieza, y volver a dar formato a algunas entradas… espero conseguir poco a poco que este blog sea lo que siempre he querido que sea. Sólo os pido paciencia mientras le lavo la cara…

El senyor Doctor.

En Jaume va voler ser metge des de sempre, quan algú es feia mal ell era el primer en anar a mirar la ferida i veure com la curaven. Els pare hauria volgut que fos advocat com ell, però aviat va ser evident que el nen, de lleis no en volia ni sentir parlar. Va marxar a la capital per estudiar medicina i allà entre bates i llibres va assolir el seu objectiu. L’hospital on va fer les pràctiques volia que es quedés, però ell volia tornar al poble i posar un consultori, volia ser metge de família. Del seu despatx estant va veure com el Pep i la Pepeta esperaven i tenien el seu primer fill, i el segon i el tercer. I la Marieta, que primer venia amb la mare, aviat va començar a venir acompanyada pel que seria el seu marit. Passaren els anys i les famílies van anar creixent, i  la seva també! Va poder comprar una casa per estiuejar tota la família plegada, i el primer piset de casats es va convertir en un mas proper al poble. Els fills creixeren i marxaren a estudiar, alguns tornaren i altres no. Van néixer néts i netes, a casa seua i a la dels seus pacients, i de tots en coneix els noms i les virtuts. A l’enterrament del papa i la mama hi va anar tothom, car eren tan estimats com el benvolgut doctor.

Avui el doctor plega més tard, ja que en Ahmed ha vingut amb un cosí seu cercant l’advocat que viu a tocar, i al indicar-lis com s’hi arriba ha vist que el seu cosí no estava bé i l’ha fet passar a consulta. Ell no volia perquè no té diners, però en Jaume és d’aquests doctors que porten la vocació a la sang i no pot deixar passar un malalt, encara que no li pugui pagar. La Carmeta, recepcionista des que es va obrir la consulta, ja ha plegat i el doctor deixa la porta oberta mentre poc a poc, paquet a paquet, va portant al cotxe tots els detalls dels seus pacients. Les galetes de l’Antonieta, el pernil que en Pep fa portar de ca l’Ernesto, aquell amb qui va fer la mili; els licors de les vinyes d’en Joan; els turrons de la Judit, filla de la pobre Lluïsa, que en pau sigui… un a un tots han pensat en el doctor, en el que els va veure néixer i els veu envellir com ell. Quan arribi a casa, obrirà un a un els paquets, li donarà a la dona tot el que necessiti per passar les festes amb els nens i els nets, tant de bó aquest any hi puguin venir tots! Del que quedi en farà bosses i les portarà al mossén, ell sabrà a qui alegrar el Nadal.

Aquesta història és totalment inventada, fruit de les hormones alterades després de veure el doctor que passa consultar prop de casa carregar cistelles i pernils de la consulta al cotxe.

Bon Nadal i Bon Any Nou!!!

Resum Creativa Barcelona

NOTA: per fer més amena la lectura, primer posaré tot el post en català i traduït al castellà després de les fotos.

NOTA: para hacer más amena la lectura, primero pondré todo el post en catalán y traducido al castellano después de las fotos.

Desprès d’un parell de dies per païr totes les emocions, us porto una petita crònica de com ens va anar a la fira:

Primer de tot dir-vos que al matí estàvem com nenes amb sabates noves, amb una barreja de nervis, emoció, il·lusió… que va fer que el matí passés molt i molt lent. En acabar la classe vàrem sortir escopetejades a enfilar l’autopista cap a Barcelona. Una petita parada a dinar i altre cop al cotxe. Hi havia poc trànsit, fins i tot a la ronda, així que en un tres i no rés ens vàrem plantar a la Fira… a la Fira equivocada! Havíem anat a parar a Fira Gran Via, però el saló creativa estava a La Farga, dins de L’Hospitalet… terreny completament desconegut. Després d’unes quantes voltes, quan anàvem a tornar a preguntar com arribar, un cartell rosa anunciant el saló ens va salvar de fer el ridícul, preguntant com arribar quan ja hi erem… jajaja.

En quant a la fira en sí mateixa, no és ni massa gran ni massa petita, la mida justa per poder recórrer-la un parell de cops en la tarda. El més important, no comprar rés fins haver vist tots els stands, ja que un mateix producte pot tenir un preu diferent segons qui el vengui (fins a 5€ de diferència). En quant a temàtica, guanya per golejada el patchwork, seguit de l’scrapbooking i les manualitats en general. Em va sorprendre que hi havia força stands de fils i teixits, fins i tot vaig poder veure en viu els fils Omega i Rowan. També vaig poder tocar diferents fils d’ovillos, cosa que s’agraeix perquè comprar on-line et priva de comparar textures, tacte i colors. El que sí que arrassa en tots els de teixit és el trapilho o totora, ha entrat amb força i fins i tot hi havia ofertes per comprar-lo en lots.

L’única pega, el que em va decebre molt, va ser el taller al que em vaig apuntar. Tot i que finalment va ser més econòmic que el previst, amb prou feines va durar tres quarts d’hora a base de preguntar i que em posessin mala cara. Només em van ensenyar un tipus de punt i quan vaig preguntar perquè a les demés els hi ensenyàven a treballar amb dos colors alhora em van dir que perquè elles ja tenien un altre fil, ni tan sols proposant de comprar-ne un altre o quan una altre alumna es va oferir a deixar-me part del seu… com que ja m’havien fet tancar el teixit, no hi havia rés més a fer… sense comentaris! A banda vaig tenir problemes perquè la llana s’enganxava en els palets, i fins que no vaig descobrir que podia fer servir l’altre punta del buril, ningú va dir rés. Finalment em vaig quedar amb un rectangle on hi ha punts mal fets, està mal rematat i sembla que a ningú més que a mí li preocupa que hagi pagat uns diners per un servei que deixa molt a desitjar.

Finalment, us deixo unes fotos del que vaig comprar (i més que hauria comprat, sobre tot algunes llanes, si no hagués “fet” el taller): un telar rectangular (de plàstic, econòmic i molt, molt més pràctic que el de fusta), un telar de rellotge, i un munt de botons de fusta.

botonstelar_florstelar

Después de un par de días para digerir todas las emociones, os traigo una pequeña crónica de como nos fue en la feria:

Primero de todo, deciros que por la mañana estábamos como niñas con zapatos nuevos, con una mezcla de nervios, emoción, ilusión… que hizo que la mañana pasara muy y muy lenta. Al terminar la clase salimos escopeteadas a tomar la autopista hacia Barcelona. Una pequeña parada para comer y otra vez al coche. Encontramos poco tráfico, incluso en la ronda, así que en un visto y no visto nos plantamos en la Fira… ¡la feria equivocada! Habíamos llegado a la Feria Gran Via y el salón Creativa estaba en la de La Farga, dentro de L’Hospitalet… terreno completamente desconocido. Después de unas cuantas vueltas, cuando ya íbamos a preguntar de nuevo como llegar, un cartel rosa anunciando el salón nos salvó de hacer el ridículo, preguntando como llegar cuando ya habíamos llegado… jajaja.

En cuanto al a feria en sí misma, no es ni muy grande ni muy pequeña, el tamaño justo para poder recorrerla un par de veces en una tarde. Lo más importante: no comprar nada hasta haber visto todos los stands, ya que un mismo producto puede tener diferentes precios, con diferencias de hasta 5€. En cuanto a las temáticas, gana por goleada el patchwork, seguido del scrapbooking y las manualidades en general. Me sorprendió encontrar bastantes stands de tejido, incluso pude ver en directo los hilos Omega y Rowan. También pude tocar diferentes hilos de Ovillos, cosa que se agradece porque la compra on-line te limita mucho en cuanto a texturas, tactos y colores. Lo que sí está arrasando es el trapilho o totora, ha entrado con fuerza y en algunos stands incluso se vendía en lotes.

La única pega, lo que me decepcionó sobremanera, fue el taller al que me apunté. Pese a que al final fue más económico de lo anunciado, apenas duró tres cuartos de hora a base de preguntarles y que me pusieran mala cara. Sólo me enseñaron a hacer un tipo de punto y cuando pregunté por qué a las demás les enseñaban a trabajar con dos colores a la vez, me dijeron que porque ya tenían el otro hilo. Ni siquiera proponiendo comprarles otro ovillo, ni cuando otra alumna se ofreció a compartir el suyo, no hubo manera, porque ya me habían hecho cerrar los puntos y no “podía” empezar de nuevo… ¡sin comentarios!

A parte tuve problemas porque la lana se enganchaba en los palitos, y hasta que descubrí que podía usar la otra punta del buril no conseguí tejer con comodidad. Finalmente me quedé con un rectángulo con puntos mal hechos, mal rematado y parece que a nadie más que a mí le importa que haya pagado por un servicio que deja mucho que desear.

Finalmente, os dejé arriba unas fotos de lo que compré (y más que habría comprado, sobre todo algunas lanas, si no hubiera “hecho” el taller): un telar rectangular (de plástico, económico y mucho, mucho más práctico que el de madera), un telar de reloj y un montón de botones de madera.

Ens anem a Creativa! / ¡Nos vamos a Creativa!

Fa més d’un mes que estem planejant aquesta excursió i finalment ha arribat el dia. Demà s’inaugura el saló Creativa a Barcelona i hem aconseguit quadrar-ho tot per poder anar el primer dia. Anem a aprendre, explorar, descobrir, inspirar-nos, i si podem, comprar nous materials. Serà un dia intens, però tenim moltes ganes de veure que s’està coent en altres països i aprendre noves tècniques per poder oferir als nostres alumnes.

Hace más de un mes que estamos planeando esta excursión y finalmente ha llegado el día. Mañana se inaugura el salón Creativa en Barcelona y hemos conseguido cuadrarlo todo para poder ir el primer día. Vamos para aprender, explorar, descubrir, inspirarnos, y si podemos, comprar nuevos materiales. Será un día intenso, pero tenemos muchas ganas de ver que se está cocinando en otros países y aprender nuevas técnicas para ofrecerlas a nuestros alumnos.

Aquest cap de setmana us explicaré com ens ha anat, que tingueu bona setmana!

¡Este fin de semana os explicaré cómo nos ha ido, que tengáis buena semana!

Benvinguts / Bienvenidos / Welcome / Bienvenue

Benvinguts a aquest petit racó en l’espai cibernètic. Fa anys que em moc per la blogosfera amb una bitàcora personal, però és temps de canvis i ha arribat el moment de que neixi aquest nou blog per ensenyar-vos i compartir tots els punts vius que m’envolten.

Bienvenidos a este pequeño rincón en el espacio cibernético. Hace años que me muevo por la blogosfera con una bitácora personal, pero es tiempo de cambios y llegó el momento de darle vida a este nuevo blog, para mostraros y compartir todos los puntos vivos que me rodean.

Aquí trobareu peces que he teixit o brodat, ja sigui amb ganxet, dues agulles (o tres, o quatre o cinc), punt de creu, petit point, telar, etc. Però no només publicaré del passat, sinó que el present i el futur estaran ben presents, amb les peces que vagi acabant i avanços del que tingui entre mans.

Aquí encontraréis prendas que he tejido o bordado, ya sea con el ganchillo, a dos agujas (o tres, o cuatro, o cinco…), punto de cruz, petit point, telar, etc. Pero no sólo del pasado se alimenta, sino que el presente y el futuro estarán bien presentes, con las labores que vaya terminando y avances de lo que tenga entre manos.

Sentiu-vos ben lliures d’entrar, xafardejar, comentar, opinar i fins i tot encarregar… si voleu que us faci alguna peça que hagueu vist i us agradaria tenir.

Sentíos bien libres de entrar, chafardear, comentar, opinar e incluso encargar… si queréis que os haga alguna prenda que hayáis visto y os gustaría tener.