Àcid sulfúric. Amélie Nothomb

 

Títol original: Acide sulfurique.

Edició original: Éditions Albin Michel, 2005

Traducció: Ferran Ràfols i Maëlle Monnerie. 2007

Edició: Grup Editorial 62. 2007

ISBN: 978-84-9787-219-5

Pàgines: 140

Sobre l’autora:

Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó, en una família de diplomàtics belgues. La feina d’ambaixador del seu pare la va portar a passar la seva infantesa en llocs tan diversos com la Xina, Laos ,Bangla Desh, Birmània i els EUA. Als 17 anys s’instal·la a Bèlgica, on malgrat ser el país d’origen dels seus pares confessa haver patit un xoc social i cultural, i on s’inicia en l’escriptura. Autora prolífica que proclama tenir nombrosos manuscrits inèdits, Nothomb ha publicat, entre d’altres, Metafísica dels tubs, Cosmètica de l’enemic, Estupor i tremolors, Anticrhista i La biografia de la fam. En una enquesta feta per Le Figaro, Amélie Nothomb va ser escollida per 35 crítics literaris com la millor autora menor de 40 anys.

Sinopsis:

Concentració és un nou reality show en el qual un equip de televisió segresta els participants pels carrers de París i els trasllada a un plató en vagons precintats com els que transportaven els jueus durant l’època de l’extermini nazi. Quan hi arriben s’adonen que es tracta d’un camp de concentració on, sota l’estricta vigilància d’una càmera de televisió, altres concursants que fan el paper de kapos els humilien i els apallissen. Tot és vàlid mentre els nivells d’audiència pugin, i el moment clau arriba el dia en què els espectadors poden participar-hi a través del televot: sense moure’s de casa seva poden eliminar-executar un dels participants del show. Àcid sulfúric és una violenta sàtira de les tendències televisives degradants, la ignomínia i la denúncia moralitzant, una història que serveix com a crítica d’un món brutal i cru, d’hipocresia benpensant, un món en el qual fins i tot la denúncia del sistema pertany al sistema. A través d’aquestes pàgines terribles ens arriba la metàfora d’una societat en què el patiment aliè es converteix en gaudi i espectacle.

La meva lectura:

Em vaig apropar a aquesta autora amb certa recança. Uns anys enrera, mentre estudiava francés, vam anar a veure una pel·lícula basada en una novel·la seva, de caràcter autobiogràfic, i no em va agradar gens. Tot i venir recomanada per dues de les professores que vaig tenir, no tenia gaires ganes de llegir-la, ni tan sols en versió original per practicar el francès. Finalment l’altre dia vaig decidir provar amb una novel·la curta, traduïda, per veure si m’agradava la seva forma d’escriure o no.

Aquesta novel·la ens parla d’un reality show nou i innovador, que cerca distreure al públic i augmentar audiències, com qualsevol altre. La diferència és que va un pas més enllà: per una banda selecciona una sèrie de gent asocial que farà de kapos, i per altra banda segresta vianants pels carrers de París, que faran de presoners. Fins aquí podria entendre’s com un joc, però no, els presoners són enviats a un camp de concentració, rodejat de càmeres, on es reviurà la història transcorreguda en els camps de concentració nazis, execucions i violència gratuita incloses. El públic, lluny d’avergonyir-se i clamar contra aquesta barbaritat, es sentirà atret cada cop més per aquesta denigració de l’ésser humà. Dues participants destacaran, una presonera i una kapo. L’una per la dignitat que emana i contagia als seus companys d’infortuni, l’altra per l’enlluernament que aquesta primera li provoca. Seduïts per una i altra, explotant el magnetisme que transmeten, els organitzador faran pujar les audiències a nivells mai abans vists, amb un final que remourà més d’una consciència.

L’autora vol sacsejar al lector, fer-li adonar de la deshumanització que està patint la nostra societat, les alertes que salten i ningú sembla veure. Finalitzada la lectura, em fa por preguntar-me si un cas així podria fer-se realitat, i em fa por perquè voldria pensar que no, però no seria un no rotund…

Anuncis