La dona de verd. Anraldur Indridason

 

 

Títol original: Grafarþögn, 2001

Traducció: Maria Llopis, 2009

Edició: RBA Llibres. 2009

ISBN: 978-84-9867-551-1

Pàgines: 320

Sobre l’autor:

Nascut a Reykjavic, al 1967, és historiador, periodista, crític literari i de cinema. Ha treballat per a Morgunbladid, el diari més important d’Islàndia. És autor de vuit novel·les policíaques i d’un thriller. Va obtenir el premi Golden Dagger 2005 per La dona de verd. És autor de Las marismas (RBA), guanyadora del premi La Clau de Vidre a la millor novel·la policíaca nòrdica de l’any 2002.

Sinopsis:

La troballa d’una costella humana condueix al descobriment d’un cadàver enterrat al solar d’un edifici en construcció als afores de Reykjavic. L’inspector Erlendur Sveinsson, un home torturat pel passat i una mica fatigat del present, ha d’esperar que els arqueòlegs analitzin a qui corresponen els ossos, que sembla han estat ocults al solar durant dècades. Però Erlendur no té prou paciència i, amb l’ajut dels seus dos companys, inicia una reconstrucció de com era el lloc de la troballa en el passat, en plena Segona Guerra Mundial, qui hi vivia i quines van ser les seves històries. Així descobrirà una veritat encara més aterradora: l’assassinat d’ànimes.

La meva lectura:

Fugint del boom de novel·la nòrdica, vaig estar a punt de deixar passar aquesta novel·la. La seva ambientació a Islàndia, país del que poc sabem, i prou allunyat de la península nòrdica, em va animar a agafar-la a la biblioteca. A banda de que a qui no li atreu el misteri sobre uns ossos apareguts a un solar en construcció?

Arrenca la novel·la en una festa d’aniversari, on un convidat descobreix que una de les joguines és en realitat un tros de costella humana. Avisada la policia i cridats els arqueòlegs per identificar i datar les restes humanes, per si fossin dels primers habitants a l’illa, aquests darrers decideixen fer una excavació arqueològica com cal, capa a capa, envers la excavació ràpida que volia fer l’inspector assignat al cas, avançant això sí, que les restes no són tan antigues i només tenen unes desenes d’anys. Impacient per obtenir resultats, l’inspector Erlendur començarà a investigar què hi havia i qui hi vivia en aquell indret, per poder situar la escena del crim. Paral·lelament, anirem uns quants anys enrere, en plena segona guerra mundial, on una parella s’instal·la en una casa als afores, i on anirem descobrint als diferents possibles propietaris dels ossos, perquè no serà una la possible víctima, sinó moltes: la dona, l’home, algun dels fills, un soldat, la promesa del propietari…

Acompanyen a aquesta trama principal diferents subtrames on es parla de les relacions humanes, de pares i fills, de parelles i violència domèstica, de lluita i superació, d’angoixa i desesperança… Subtrames que enriqueixen el relat, que acompanyen al lector en la lenta i llarga excavació dels ossos i la resolució final del cas.

És una lectura que m’ha agradat molt, m’ha acompanyat durant uns dies i estic segura que repetiré autor.

Anuncis