201 contes corrents. Joan Barril

 

 

 

Edició: Amsterdam Llibres, 2009

Pàgines: 456

ISBN: 978-84-937183-2-9

 

Sobre l’autor:

Joan Barril ha publicat articles d’opinió, reportatges i contes a la premsa escrita. Va ser directori del setmanari El món i ha col·laborat a El País, La Vanguardia i El Periódico. Actualment dirigeix i presenta El cafè de la República, a Catalunya Ràdio, i El rusc, a BTV. És cofundador de l’editorial Barril i Barral. De la seva obra literària cal destacar Parada obligatòria, Tots els ports es diuen Helena, Certes Mentides i Sobre l’amor.

Sinopsis:

Després de l’èxit de 100 contes morals, Joan Barril ens regala una nova dosi de magnífics relats breus. Contes corrents sobre gent corrent escrits amb enginy, humor i molta ironia.

Excentricitat, timidesa, supèrbia, neurosi, gelosia i fins a 201 atributs són hàbilment convertits en protagonistes de 201 històries memorables. Ja sigui per llegir en veu alta o per gaudir en la intimitat, aquest és un llibre per riure’ns una mica de la condició humana i veure el món a través d’un prisma diferent.

Un autèntic regal literari d’un gran mestre de la vida.

La meva lectura:

Fa uns quants anys, recordo als estius estar escoltant El matí de Catalunya Ràdio, amb en Toni Bassas al capdavant. Un dels moments més esperats era el conte que llegia/recitava en Joan Barril. No recordo si era diari o setmanal, però sí que era un moment màgic que em feia anar a treballar reflexionant sobre el que havia escoltat. Afegiré només que quan en Bassas va marxar, vaig deixar d’escoltar aquest programa matinal, el matí sense en Bassas no és matí.

Poc després, per un Sant Jordi, va entrar a casa 100 contes morals, i aquests dies he tingut el plaer de llegir aquest altre recull de contes.

Són contes curts, d’una o dues pàgines com a molt. Petites dosis de realitat o imaginació que aconsegueixen tocar-te, fer-te somiar, volar…

Una de les coses que m’ha fet gràcia és descobrir com els noms dels protagonistes sempre estan vinculats al conte o rol que interpreten. I una altre és com objectes cotidians poden esdevenir protagonistes d’un conte, com les burilles que arriben a un cendre a l’exterior d’un restaurant i es comenten la jugada dels dos amants que han quedat. O els semàfors que es veuen i volen acostar-se per sempre més, o les bales d’un joc de petanca…

Tant m’ha agradat, que espero poder afegir-lo a la meva col·lecció particular aquest Sant Jordi, perquè faci companyia al seu germà.