996. Josep Torrent

 

 

 

Edició: Editorial Alrevés, 2016

Col·lecció: crims.cat

ISBN: 978-84-16328-68-0

Pàgines: 210

Sobre l’autor:

Josep Torrent Alabau (Bellcaire d’Empordà, 1956) té publicades diverses obres per a infants i joves. Per a adults, ha publicat diversos reculls de relats per a adults i novel·les policíaques, pels quals ha rebut diferents premis. És l’autor del guió de la pel·lícula medieval 1212. L’any de la croada.

Sinopsis:

Quan els policies veuen el cos d’un home nu, desfigurat i sense mans estabornit sobre les roques de la Punta de l’Escala en ple temporal de llevant ja intueixen que serà un cas complicat. Una dificultat important a l’hora d’investigar el crim és no saber ni la identitat de la víctima ni tampoc la competència policial a qui li pertoca el cas.

Un nou repte per al sotsinspector Damià Surrell i el seu equip en un assumpte de corrupció política i de màfies… Un cas que anirà molt més enllà de la deducció i el raonament après a l’Escola de Policia. Perquè ja se sap: per molt que vulguem oblidar-ho, la mar sempre retorna tot allò que hi llencem.

La meva lectura:

Repeteixo col·lecció i repeteixo autor, sabent que l’èxit estarà assegurat. En aquest cas, tot comença amb l’aparició del cos d’un cadàver a unes roques a l’Escala, sense tenir clar a qui li pertoca d’investigar: a la Guàrdia Civil que s’ocupa del que hi ha al mar, o als Mossos d’Esquadra que s’ocupen del que hi ha a la terra. Amb gran habilitat, en Damià aconsegueix que el cas sigui compartit, tot portant la veu cantant.

En capítols alterns anirem assistint a dues trames: per una banda la investigació del cas, i per l’altra els fets que han portat a l’aparició del mort a la costa. Mentre que una història avança, l’altra retrocedeix, cadascuna al seu ritme.

No serà una investigació senzilla, i haurà de ser la perícia d’uns i altres, la paciència i algun cop de sort, qui vagin aportant les peces que finalment destapin qui és el mort, qui l’ha mort i com hi ha anat a parar allà.

La raó del títol us la deixo que la descobriu tot llegint la novel·la 😉

 

Anuncis

El país dels crepuscles. Sebastià Bennasar

elpaisdelscrepuscles

 

Edició: Editorial Alrevés, SL. 2013

Colecció: crims.cat

Pàgines: 208

ISBN: 978-84-15098-78-2

 

 

Sobre l’autor:

Sebastià Bennasar (Palma, 1976), és llicenciat en Humanitats (Pompeu Fabra, 2009), Màster en Història del Món (UPF, 2011) i està estudiant els lligams entre història i novel·la negra catalana per al seu doctorat. Tot i que ha conreat altres gèneres com la novel·la, el relat breu, la poesia i la no ficció, té una trajectòria notable al voltant del món negre i criminal, com palesen l’estudi Pot semblar un accident (Meteora, 2011) i la crònica 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres, 2011). També ha escrit les novel·les negres El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000); Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005); Jo no t’espere (El Gall, 2008); Mateu el president (Cossetània, 2009) i La mar no sempre tapa (Moll, 2011, premi Vila de Lloseta). Amb Àlex Martín Escribà ha coordinat l’antologia de novel·la negra en català Crims.cat (Alrevés, 2010).

Sinopsis:

Ha començat a arribar el fred a la Vall de Boí. I amb les primeres nevades també ha arribat un assassí implacable que va deixant cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. El comissari Jaume Fuster –un home que no té por de res- haurà de fer front a velles supersticions medievals al mig de la bellesa blanca de la vall, on tot torna, fins i tot els llops. Una novel·la que ens trasllada fins a un dels paratges més bells dels Països Catalans, en un ambient d’intensa gelor nòrdica passada pel sedàs mediterrani i la violència americana.

La meva lectura:

Seguint l’abecedari i descobrint nous autors de la mà de la col·lecció crims.cat, arribo a aquesta novel·la ambientada a la Vall de Boí. Un pastor, dels de tota la vida, acompanya i ensenya al seu nét, arquitecte sense feina, la seva feina per a que es guanyi la vida. A la nit els desperten els udols d’un llop, com feia molts anys que no se sentien, i seguint el seu rastre arriben fins a un espectacle macabre, amb un mort a una de les esglésies patrimoni de la humanitat… començarà així la persecució d’en Jaume Fuster, comissari dels mossos destinat a la zona, contra un assassí en sèrie que està sembrant les diferents esglésies de morts cruelment torturats.

La gran quantitat de personatges que intervindran en les diferents investigacions (mossos, guàrdies del parc, contrabandistes, biòlegs, ecologistes, historiadors, etc) i les seves relacions entre ells i el territori, van fer que hagués d’aturar la lectura i fer una llista amb tots ells per no perdre’m més del que ja estava. Llista a part, em va fer gràcia descobrir en Jaume Planagumà, sergent dels Mossos a Figueres, a qui ja vaig tenir el plaer de conèixer a Ginesta per als morts, d’Agustí Vehí. No sé si serà casualitat o un guiny d’un autor a l’altre, caldria preguntar-lis…

Alhora que la vall es va cobrint de sang i neu, es desenterren velles llegendes i profecies, que ajudaran a donar una mica de sentit a què està passant, i poder identificar a qui hi ha darrera dels crims.

És una novel·la no apte per a tots els públics, on alguns dels morts poden ser font de malsons per a ànimes sensibles, però violència a part, m’ha agradat força.

Crònica dels bons trinxeraires. Mário Zambujal.

Cronica_bons_trinxeraires

Títol original: Crónica dos Bons Malandros. 1980

Traducció: Anna Cortils Munné. 2012

Edició: Editorial Alrevés, SL. 2015

Colecció: crims.cat

Pàgines: 158

ISBN: 978-84-15098-53-9

 

Sobre l’autor: 

Mário Zambujal (Moura, 1936), periodista i escriptor, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de ràdio i televisió. Ha escrit nombroses novel·les, entre les quals destaquen, dins del gènere criminal: À Noite Logo se Vê (1986), Primeiro as senhoras (2006) i Uma noite não são dias (2009). Amb Crònica dos Bons Malandros (1980), va debutar en la literatura i va assolir un gran èxit a Portugal. El 1984 Fernando Lopes la va dur al cinema.

Sobre la novel·la:

En Renato, més conegut com el Pacífic, i la seva banda de malfactors, cometen diferents robatoris a petita escala per la ciutat de Lisboa. En aquesta ocasió, i a petició d’un mafiós italià de Palerm, tots ells s’uneixen per cometre un gran cop: robar vint-i-dues joies d’una prestigiosa col·lecció al museu Calouste Gulbenkian. Un pla arriscat, però perfecte. Només hi ha un inconvenient: l’han de dur a terme persones; i les persones acostumen a embolicar la troca…

La meva lectura:

Animada pel bon resultat amb les lectures d’aquesta col·lecció, continuo amb ella i vaig descobrint nous autors pel camí.

La banda del Renato és coneguda pels seus petits cops a la ciutat de Lisboa, i per no dur mai armes amb ells, a petició expressa d’en Renato. Al llarg de la novel·la anirem coneguen a tots els membres de la banda: Pedro, el Justicier; Flávio, el Llicenciat; Arnaldo, el Figurant; Adelaide Secall; Silvino Bistec; Renato el Pacífic i la Marlene.

Coneixerem més detalls del gran cop que els han encarregat, com hi han arribat fins on són ara, i com es desenvolupa tot plegat… perquè els grans cops requereixen de grans plans, i els grans plans poden funcionar o no…

Em va costar deixar-me seduir per aquesta novel·la, tan diferent a les lectures a les que estic acostumada, però el resultat ha estat molt satisfactori i alguns detalls d’ella encara em fan somriure al recordar-los.

Ginesta per als morts. Agustí Vehí.

Ginesta_per_als_morts

 

Edició: Editorial Alrevés, SL. 2015

Colecció: crims.cat

Pàgines: 256

ISBN: 978-84-16328-04-8

 

 

Sobre l’autor:

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013), doctor en Història, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització.

Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Quan la nit mata el dia (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció <crims.cat>, Torn de nit, Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (Alrevés, 2012) i Remor de serps (Alrevés, 2013)

Sobre la novel·la:

La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d’Esquadra que, tot just arribat al a seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s’afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos.

Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d’un marc rural i geogràfic ben identificable: l’Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i la fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses.

La meva lectura:

Després de la lectura anterior, no podia menys que cercar alguna novel·la d’Agustí Vehí per descobrir l’autor que s’amaga darrera els premis que porten el seu nom.

Dins de la colecció local vaig trobar-me amb aquesta novel·la, i de seguida em va captivar. En Jaume Planagumà, acaba de ser ascendit a sergent dels mossos d’esquadra i és enviat a Figueres, en ple desplegament policial. Com a regal de benvinguda es troba amb un cas que el farà anar de corcoll una bona temporada. L’aparició d’un mort, assassinat fredament, als boscos de Darnius, posarà a prova el seu tarannà i accelerarà la integració en una unitat que no sap com rebre’l: com un foraster que està de pas, o com algú que ha arribat per quedar-se.

El cas es complicarà amb l’aparició de més morts, terriblement torturats, en una bogeria de violència que no té raó de ser. Poc a poc la pressió anirà creixent, uns diuen que amb la policia d’abans això no passava, altres volen el seu minut de glòria, altres pensen si la pilota no és massa grosa per portar-la desde províncies i caldria trucar als de Barcelona… i mentrestant, en Jaume va caient en l’embruix de l’Empordà. Serà prou com per plantar arrels? Podrà resoldre els casos o serà enviat a un destí ben llunyà on ningú el pugui trobar més?

Com a nouvinguda a l’Empordà, que va ser seduïda pel pastor i la sirena, ha estat un plaer recòrrer al seu costat aquestes terres que tant han viscut i tant amaguen. Perquè la història també és present, en aquestes montanyes i boscos que tant han vist, en aquests homes i dones grans que tremolen recordant els temps negres de la guerra i la post-guerra. Què serà de nosaltres quan aquesta memòria viva desaparegui?

“Plora, ginesta, plora.

Plora per tant de dol,

Avui la mort ve d’hora:

Amaga els homes i el sol.”

 

La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent.

La_noia_que_fa_vint_mesos

 

Edició: Editorial Alrevés, SL. 2015

Colecció: crims.cat

Pàgines: 190

ISBN: 978-84-16328-16-1

 

 

Sobre l’autor:

Josep Torrent Alabau (Bellcaire d’Empordà, 1956) té publicades diverses obres per a infants i joves. Per a adults, ha publicat el llibre de microcontes Fum, pedres, miralls… 

Les novel·les policíaques La Mirora mata els dimarts i Detalls culinaris van merèixer el Premi Ferran Canyameres. També en el gènere negre, el 2014 va guanyar el 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per la novel·la La sang és més dolça que la mel, també publicada a crims.cat.

Ha obtingut diversos guardons de reculls de relats per a adult i també el Premi Ramon Muntaner 2012 per la novel·la Abans de la batalla.

És l’autor del guió de la pel·lícula medieval 1212. L’any de la croada.

Sobre la novel·la:

La Júlia plora per dubtes, plora per por, plora per pànic.

Quan li van dir a l’Esteve que havien acusat la seva amiga d’haver assassinat a ganivetades la seva exparella, no s’ho podia creure.

El judici és a punt de començar: una sala atapeïda, periodistes a dojo, una magistrada, un fiscal contundent, un advocat inexpert, uns membres del jurat ben exigents i tot un guirigall de gent encuriosida en un plet després d’any i mig d’investigacions i proves.

Tot un procés judicial de cinc dies replets de testimonis i de declaracions confuses, informes i documentacions que s’espera que facin justícia. Però… seran suficients per demostrar la innocència o culpabilitat de l’acusada? Qué es pot esperar de tot aquest litigi?

La meva lectura:

Després del bon gust de boca que em va deixar l’anterior lectura d’aquest autor, no vaig dubtar ni un segon en agafar aquesta novel·la de nom tan evocador.

Al llarg de poc menys de 200 pàgines assistirem al judici a la Júlia, sabrem què l’ha portat a estar 20 mesos a la presó, quina relació té amb l’Esteve. Serem testimonis de com la veritat varia segons els ulls que la miren, que no tot és blanc o negre, i que els matissos que l’acompanyen poden alterar completament la percepció que tinguem de la veritat.

La novel·la m’ha sorprés gratament. Ha estat força interessant treure el nas al jutjat, el circ mediàtic al voltant d’un crim sucós i morbós, la tergiversació dels fets, els dubtes sobre què és veritat i què no. I com no, a la vida dels protagonistes, a partir de petites pinzellades que els van dibuixant i ens van mostrant quina relació hi ha entre ells. Esboços d’un passat i un present, que podem sentir molt propers.