Un cadàver per sopar. Olga Xirinacs

 

 

 

Edició: Columna Edicions, 2000

Col·lecció: Columna Jove, 172

ISBN: 84-664-0006-0

Pàgines: 126

Sobre l’autora:

Olga Xirinacs viu i treballa a Tarragona, davant del mar. El mar és el tema principal de les seves obres. Té més de 40 llibres editats, de poesia, narrativa i assaig, i prop de 300 contes publicats, la majoria per a adults. Ha guanyat els premis principals de la literatura i la seva biografia es pot consultar al “Qui és qui” de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sinopsis:

Iris Font estudia periodisme i narrativa, i vol escriure una novel·la d’assassins menjadors de carn humana. Té un bon dossier de criminals recents, d’aquells que enterren víctimes als jardins i patis. I també té un assassí prop de casa seva sense saber-ho. Israel Palet és un ecologista que estudia lleis i treballa els caps de setmana vigilant els aiguamolls de la costa. Iris i Israel es coneixen i prenen te, però també troben restes macabres. Hi ha mariners tenebrosos i ocells amb nom propi…

La meva lectura:

Vaig arribar a aquesta novel·la buscant algun relat curt de l’autora, que coneixia d’alguna lectura anterior. De tant en tant em ve de gust llegir alguna cosa lleugera, i després del darrer llibre, en necessitava una.

La sinopsis que facilita la editorial a la contraportada ens dona les pistes justes per saber què ens trobarem: coneixerem a la Iris i l’Israel, dos joves universitaris que es troben un dia als aiguamolls. Ella està estudiant periodisme i està fent un curs d’escriptura per escriure la seva primera novel·la, una novel·la negra sobre assassins menjadors de carn humana. Al llarg de la novel·la anirem veient com s’ha documentat, les instruccions del seu professor i els dubtes que li van sorgint, i alguns fragments de la seva novel·la. En una de les seves trobades faran un macabre descobriment, que pot estar relacionat amb un mariner que viu a una casa mig abandonada… qui és, què hi fa, què ha passat?

Editada com a novel·la juvenil, a l’autora li agrada anomenar a aquest tipus de lectura com a novel·la curta, i en aquest cas dubto quina seria la millor definició. És una novel·la curta, de capítols curts, fàcil de llegir per a qui s’estigui iniciant en la lectura. Tot i que apareixen algunes paraules complicades, normalment són mots específics del món mariner o de les aus, per tant res que un diccionari o una cerca ràpida a internet no pugui solucionar. Així que podria definir-la com una novel·la fàcil, amb prou dosis d’aventura, intriga i romanticisme per agradar als adolescents sense defraudar als adults.

 

Anuncis

L’escrivent de làpides. Olga Xirinacs

L-escrivent-de-lapides

Edició: Edebé, 2002

Pàgines: 138

ISBN: 84-236-6338-8

Animada amb la idea d’omplir totes les inicials del repte, vaig començar a investigar què podia trobar amb la X, una lletra difícil i que hom pot atribuir només a autors xinesos. Però no hem d’oblidar que a casa nostra tenim bastants cognoms començats amb X, i per tant no hauria de ser gaire complicat trobar-ne algun a la biblioteca. Tot mirant vaig trobar que tenen força representació de la obra de l’Olga Xirinacs. Com que no havia tingut l’ocasió de llegir-ne res abans i tampoc sabia massa què em trobaria, vaig triar un dels llibres disponibles en el moment, ja que la majòria estan al magatzem i triar-ne un a l’atzar era més peliagut.

Sobre l’autora:

Olga Xirinacs va néixer a Tarragona. És escriptora i professora de piano. Fins ara ha publicat unes cinquanta obres de diferents gèneres: poesia, novel·la, conte i assaig. També ha rebut nombrosos guardons, com ara el Premi de la Crítica, el Sant Jordi, el Josep Pla…

Sobre la novel·la:

L’escrivent de làpides no és una història marinera, però el seu protagonista es diu Jonàs, com el profeta blíblic que va viure dins el ventre d’una balena… A Jonàs li agrada gravar inscripcions en pedra i marbre. Treballa de marbrista en un taller i s’estima molt les estàtues que s’acumulen al magatzem. Fins i tot els posa noms i parla amb elles, que li expliquen coses misterioses, com ara l’existència dels esperits negres… A Jonàs, li atreu el misteri i en la seva vida s’encreuen personatges estranys…

La meva lectura:

Feia molt temps que no llegia una novel·la juvenil i, gràcies a aquest repte, en poc temps n’he llegit dues. Aquest cop he pogut gaudir d’una novel·la juvenil escrita en català, sense traduccions que em distreguin. Si bé m’he trobat amb algun mot desconegut (qui no s’hi troba per molt que hagi llegit?), han estat comptats i m’han servit per ampliar el vocabulari.
En Jonàs és un jovenet que va començar a treballar com a aprenent a un taller de marbre. Té el costum d’arribar abans que ningú i escolar-se al magatzem d’estàtues per donar-lis el bon dia i xerrar una mica amb elles. Com que té bona mà pel dibuix, li van ensenyar l’ofici d’escrivent de làpides, feina que compagina amb els seus estudis d’Arts Gràfiques.
Un dia arriben unes làpides llunyanes, per netejar-lis la cara i restaurar-les. Però no arriben soles… i només les habilitats especials d’en Jonàs ajudaran a esbrinar el misteri i resoldre’l.
La lectura és amena, els capítols són curts i la lletra gran, així que és fàcil llegir-ne un de sencer en poc temps i deixar-ho per una altra estona, si la intriga et deixa… Crec que és un punt a favor per als lectors als que va destinada la novel·la.

La meva valoració:

És una bona història, de fàcil lectura i que ens porta a un sentit del misteri molt diferent del que estem acostumats els adults (no hi ha crims, ni persecucions) i allunyat del corrent de vampirs que pobla la novel·la juvenil actual. A l’hora de triar el lector, caldrà tenir en compte que ja no tingui por de fantasmes ni de monstres, no sigui que no pugui dormir uns dies…

Observació final:

He intentat fer memòria de si havia llegit novel·la juvenil en català, en el seu moment, però no ho recordo… Diria que vaig passar de llegir els Hollister, Puck y Siete Secretos (tots en castellà) a les novel·les d’Agatha Christie… Potser la primera va ser Mecanoscrit del Segon Origen, però no sé si es pot considerar com a novel·la juvenil o no…