El ferrocarril subterrani. Colson Whitehead

 

Títol original: The Underground Railroad. 2016

Traducció: Albert Torrrescasana, 2017

Edició: Edicions del Periscopi SL, 2017

ISBN: 978-84-946014-5-3

Pàgines: 396

 

Sobre l’autor:

Colson Whitehead, escriptor i professor universitari, va néixer el 1969 i ha crescut a Manhattan. Autor de diverses obres de ficció i assaig, ha revolucionat l’escenari literari amb la seva última novel·la, El ferrocarril subterrani, amb la qual ha obtingut els prestigiosos National Book Award 2016 i el premi Pulitzer d’obres de ficció 2017.

Sinopsis:

La Cora és una jove esclava que malviu en una plantació de cotó de Geòrgia, abans de la guerra civil nord-americana. Després d’una agressió brutal decideix emprendre una fugida desesperada amb el ferrocarril subterrani, un mitjà de transport clandestí que li hauria de permetre començar una nova vida. Però la seva escapada es veurà marcada per la persecució salvatge d’en Ridgeway, un caça-recompenses, que farà que la noia s’embarqui en un viatge frenètic a la recerca de la llibertat.

La meva lectura:

Fa relativament poc em vaig quedar captiva per la portada d’aquesta novel·la a l’aparador d’una llibreria de barri. Mentre pensava si comprar-la per Sant Jordi (sumant-la a totes les que ja tinc en ment), vaig veure que a la biblioteca la tenien com a novetat del mes i no vaig dubtar en agafar-la.

Narrada en tercera persona, la novel·la s’estructura per capítols, titulats per un nom o un estat, seguit per una còpia d’un anunci de recompensar per la captura d’un esclau fugit. Arrenca amb els records de l’Ajarry, àvia de la Cora, que va ser capturada a l’Àfrica, venuda i revenuda fins acabar a una plantació de cotó, on neixen la Mabel, mare de la Cora i la mateixa Cora. En Caesar li acaba de proposar a la Cora fugir de la plantació, com va fer la Mabel, de qui no s’ha sabut res més, deixant-la sola.

Coneixerem després a la Cora, la seva vida, la vida de la plantació, la relació entre els esclaus, el poc o molt que poden fer per mantenir un mínim de dignitat. Una sèrie de fets marcaran el tempo per fer que la Cora decideixi acceptar una nova proposta d’en Caesar de fugir junts. Comencen la fugida pels pantans fins la granja d’un col·laborador del ferrocarril subterrani que ens dona a conèixer aquesta gran xarxa de solidaritat clandestina que va permetre que alguns esclaus aconseguissin la llibertat.

Viatjarem amb ella, descobrint com de diferent era el tracte envers els negres segons l’estat o la ciutat on estiguessin. Serà una fugida constant, perseguida pel Ridgeway, del que també coneixerem el seu passat, present i futur. Hi haurà moments bons i dolents, d’esperança i desesperació, de somnis complerts i trencats…

Com ens diu la editorial a la portada, “aquesta obra monumental mostra l’impacte de les promeses incomplertes, origen dels conflictes racials, a través de la voluntat ferotge d’una dona que vol deixar enrere els horrors de l’esclavitud”.

M’ha agradat força la seva lectura, tot i que en alguns moments ha estat un repte per part del traductor, havent de cercar al diccionari algunes paraules d’ús poc habitual.