Casi genial. Benedict Wells

 

Título original: Fast Genial. 2011

Traducción: María Dolores Ábalos. 2012

Edición: Maeva Ediciones. 2013

ISBN: 978-84-15532-58-3

Páginas: 256

 

Sobre el autor:

Recién terminado el instituto, Benedict Wells (Múnich, 1984) no fue a la universidad para poder concentrar todos sus esfuerzos en cumplir su sueño: ser escritor. Se trasladó a Berlín, donde pasó cuatro años sobreviviendo gracias a trabajos mal pagados mientras escribía por las noches. Tras llamar a muchas puertas sin éxito, por fin consiguió un agente que le ayudó a publicar su primera novela, Becks letzter Sommer (El último verano de Beck). El libro fue recibido con entusiasmo y la revista Die Zeit lo nombró el debut más interesante del año. Siguieron con igual éxito Spinner (Lunático) y Casi genial, el primer título de Wells que se publica en nuestro país.

Sinopsis:

¿Y si la sangre de un genio corriera por tus venas y tuvieras la posibilidad de hacer realidad tus sueños?

Eso mismo le pasa a Francis, un joven de diecisiete años que se considera un fracasado, nunca ha conocido a su padre y vive en un pueblecito perdido de Nueva Jersey con su madre. Pero cuando descubre la rocambolesca historia que hay detrás de su concepción, un mundo de posibilidades se abre ante él. Acompañado de dos amigos, Francis emprenderá un alocado viaje en busca de sus orígenes y de su destino.

Mi lectura:

Francis es un adolescente que está a punto de terminar el instituto y no sabe qué será de su vida. De campeón de lucha, viviendo en la gran ciudad, ha pasado a sobrevivir en un campo de caravanas a las afueras de un pueblo perdido, tras el divorcio de su madre. Nunca ha conocido a su padre, y su madre siempre le ha dado evasivas sobre su origen. La novela arranca con el ingreso de la madre en una clínica para tratar su depresión crónica, no es la primera vez que ingresa… Allí Francis conocerá a Anne Marie, una joven que es ingresada tras intentar suicidarse. Visitando a una y otra un hecho hará que descubra algo sobre su pasado, lo suficiente para emprender un viaje por todo Estados Unidos junto a Anne Marie y Grover, su mejor (y único) amigo. A lo largo de los días que durará el viaje se irán descubriendo las máscaras que esconde cada uno, reirán, llorarán, se pelearán y reconciliarán. Tres jóvenes en busca de un futuro distinto al fracaso que es su vida. Y como meta, encontrar al padre de Francis, al verdadero…

De fácil lectura, la novela discurre de forma lineal, con evocaciones al pasado en forma de recuerdos, que ayudan a entender por qué Francis es como es y se considera un fracasado que nunca podrá salir del campo de caravanas, como tantos otros habitantes que llegaron por un mal momento y ya no pudieron levantar cabeza. Es una novela que habla de sueños, de esperanza, como contraposición al vacío presente que viven los protagonistas.

Me ha gustado leerla, aunque no puedo asegurar si repetiría autor o no.

Anuncis

Los nombres del fuego. Fernando J. López

 

 

 

Edición: Santillana Infantil y Juvenil, 2016

ISBN: 978-84-9122-156-2

Páginas: 318

 

Sobre el autor:

Fernando J. López (1977) es profesor, novelista y dramaturgo. Entre sus novelas destacan La edad de la ira, Las vidas que inventamos, La inmortalidad del cangrejo o El reino de las Tres Lunas. Además, también ha participado en antologías de relatos como Lo que no se dice y El cielo en movimiento.

Como dramaturgo, ha publicado y estrenado sus textos dentro y fuera de nuestras fronteras. Sus obras incluyen géneros muy diversos y abarcan la comedia ácida, el monólogo, el drama intimista o el teatro juvenil.

Actualmente compagina la creación literaria con sus clases como profesor en el Máster de Escritura Teatral de la Universidad de Alcalá de Henares.

Sinopsis:

Abril y Xalaquia tienen mucho en común. Las dos acaban de cumplir dieciséis años. Las dos quieren ser dueñas de su futuro. Y las dos están a punto de ver cómo su vida cambia para siempre.

Solo las separa el tiempo y el espacio: del Tenochtitlan del siglo XVI al Madrid del siglo XXI. Dos mundos en los que ambas se verán obligadas a emprender, en compañía de sus amigos, un arriesgado viaje. Dos recorridos a través de la magia y el misterio que comparten un mismo y último interrogante, el de la identidad. Y es que quizá la respuesta tenga que ver con la verdad oculta tras sus nombres. O con la necesidad de Abril y Xalaquia de incendiar el cielo con sus ganas de ser. De serlo todo… Y de serlo ahora.

Mi lectura:

Después de ponerme al día con las reseñas atrasadas, traigo esta novela juvenil donde la magia y las matemáticas se entrecruzarán en una historia preciosa.

En capítulos alternos seguiremos a Abril (escrito en primera persona) y a Xalaquia (narrador omnipresente) a lo largo de unos meses que cambiarán sus vidas para siempre. Abril vive en el Madrid actual, estudia primero de bachillerato y comparte con sus dos mejores amigos unos cutresuperpoderes que les permiten alterar el pasado, presente y futuro. Xalaquia es una joven azteca que desde pequeña ha espiado a los mayores para aprender a comunicarse con los elementos que le hablan, porque como mujer lo tiene prohibido. Abril siente que su mundo tambalea al empezar a recibir extraños mensajes por watsap, correo y facebook. Xalaquia sabe que esos extranjeros que han llegado a sus tierras y se han aliado con los tlaxatecas no llevan buenas intenciones. Ambas emprenden un viaje con destino incierto, una para lograr ser lo que tiene prohibido, la otra para saber quién es realmente…

Es una novela relativamente corta, que apenas me ha llevado un par de días leer. De capítulos cortos y claramente diferenciados, hace que sea fácil pasar de uno a otro, de una historia a otra, sin perderte. Alterna la magia del pueblo azteca con las teorías más actuales en cuanto a matemáticas y concepción del tiempo, pero de una manera ligera, apta para el público juvenil al que va dirigida.

En general ha sido una lectura agradable y ligera, justo lo que me apetecía estos días, para recuperar las ganas de leer después de atascarme con otra novela (que obviamente no he terminado).

 

Els caçadors de llibres. Jennifer Chambliss Bertman.

 

Títol original: Book Scavengers, 2015

Traducció: Esther Roig, 2016

Edició: Editorial Estrella Polar. Grup Editorial 62, 2017

Pàgines: 360

ISBN: 978-84-9137-207-3

 

Una altre ressenya que es va quedar al calaix i va sent hora que surti a la llum per fer-nos somniar i tornar a aquella edat on tot sembla possible…

Sobre l’autora:

Jennifer Chambliss Bertman va néixer a San Francisco i va estudiar Escriptura Creativa i Dansa a la Universitat de Califòrnia. Li agrada escriure històries amb una mica de misteri, un pèl d’humor i grans dosis de diversió. Aquesta és la seva primera novel·la.

Sinopsis:

L’Emily és membre d’una comunitat online anomenada Caçadors de Llibres, un joc de bookcrossing en el qual els participants han de resoldre enigmes per trobar llibres amagats en diferents punts de la ciutat. El fundador del joc, en Garrison Griswold, és misteriosament atacat i l’Emily amb el seu nou amic James investiguen les pistes que els poden portar a resoldre quin és el nou joc que estava a punt de presentar el senyor Griswold quan va ser atacat.

La meva lectura:

Feia temps que no llegia novel·la juvenil, i no podria haver triat millor. Si tornés a ser nena, és el tipus de llibre que hauria fet que encara m’enganxés més a la lectura. I, de fet, m’agradaria tornar a ser-ho per poder participar en un joc tan divertit com el que juga l’Emily. Sé que el joc és real i està actiu, aquí trobareu la pàgina principal del grup a Espanya, i potser algun dia m’animi a participar-hi…

L’Emliy és una noia d’uns 12-13 anys, molt espabilada, i acostumada a canviar de domicili cada dos per tres, amb un germà uns anys més gran i fan absolut d’un grup musical. Els seus pares són un somniadors que tenen com a projecte de vida viure a tots els estats d’Estats Units. Any rere any, o quan es cansen d’un lloc, marxen a un altre estat i tornen a començar. Tots dos treballen a distància, així que no s’han de preocupar de buscar feines. Aquest anar i tornar fa que l’Emily trobi refugi en els llibres, els misteris i els jocs de lògica.

La història succeeix a la ciutat de Sant Francisco, ciutat natal d’en Garrison Griswold, fundador del joc de bookcrossing al que juga l’Emily. El dia que està a punt de llançar un joc nou és misteriosament atacat, i per casualitats de la vida l’Emily es trobarà un llibres misteriós que li portarà més d’una sorpresa. No estarà sola en la seva investigació, l’acompanyarà en James, un noi d’ascendència asiàtica que viu al mateix edifici que ella. Expert en jocs de lògica i criptografia, de seguida es faran amics i acompanyarà l’Emily en les seves aventures.

Història atractiva, narrada amb bon ritme i amb personatges ben definits i fàcils d’estimar. Vaig acabar el llibre amb un somriure a la cara, pensant en la innocència de les novel·les juvenils, encara que siguin de misteri i tinguin una parella com a protagonistes, comparades amb les novel·les per adults del mateix tipus.

Quan la nit mata el dia. Agustí Vehí.

 

 

Edició: Edicions La Magrana. RBA Libros, SA. 2011

Col·lecció: La Negra

Pàgines: 222

ISBN: 978-84-8264-896-5

 

Feia temps que tenia pendent d’enllestir aquesta ressenya, i després del que hem viscut avui, crec que és el moment de fer-ho i publicar-la.

Sobre l’autor:

Agustí Vehí (Figueres, 1958). Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i professor de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). És autor de les novel·les Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres) i Ginesta pels morts (2010).

Sinopsis:

IV Premi Crims de Tinta.

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll.

El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esperar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir l’identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança?

La meva lectura:

Vaig descobrir aquest autor amb la seva novel·la anterior, Ginesta per als morts, i em va agradar tant que no he dubtat en repetir autor. Espero poder tornar a llegir-lo aviat.

Una de les coses que m’agraden d’aquesta edició és la sinopsis de la novel·la, que he posat gairebé íntegra. Dóna els punts justos i necessaris per atreure la atenció sense desvetllar informació de més.

Narrada des del punt de vista de l’inspector Iríbar, s’aniran creuant els fils de la investigació amb els seus pensaments i vida personal. La Figueres de finals dels anys 50 serà una protagonista més de la història, amb els bars i cafés de la època, els seus barris…, i de fons, la postguerra, la gana, la por i la misèria de la època. Paral·lelament a la investigació, ens endinsem en la societat del moment i la manera de funcionar d’uns i altres. Es/ens preguntarà sobre els “guanyadors”, qui és afecte al règim per convicció, necessitat, comoditat o oportunitat?. Sempre es veu tot millor des de la distància, però què hauríem fet en un moment com aquell?

Reflex de la època també, ens trobarem el paper de la llengua. El català com a llengua de la casa, la nostra, i el castellà com a llengua imposada, la del règim. El protagonista actuarà com qualsevol de nosaltres, fent gala del bilingüisme del que em sento tan orgullosa.

Si tingués lloc a la biblioteca personal, aquesta és una de les novel·les que hi anirien a parar, com a record d’una època i un país que no ens queda tan lluny, retrat de la infància dels nostres pares. I amb temps, cercaria el nom actual dels carrers que apareixen. Alguns els he reconegut de quan vaig estar treballant a l’ajuntament, i altres per deducció, però algun s’ha quedat sense ubicar…

El profesor. John Katzenbach

 

Título original: What goes next. 2010

Traducción: Julio Sierra, 2010.

Edición: Santillana Ediciones Generales, SL. 2010

Colección: Suma de letras

Páginas: 526

ISBN: 978-84-8365-186-5

Sobre el autor:

John Katzenbach nació en Estados Unidos en 1950. Posee una larga trayectoria como periodista especialista en temas judiciales, trabajo que ha compaginado con la escritura. A día de hoy ha publicado 14 novelas, todas grandes éxitos de ventas, y algunas de ellas llevadas a la gran pantalla con idéntico éxito. Especialista en thrillers psicológicos, con personajes aparentemente corrientes pero con interiores oscuros y retorcidos.

Sinopsis:

A Adrian Thomas, profesor universitario retirado, le acaban de diagnosticar una demencia degenerativa que acabará con su mente antes de que sea consciente de que se está muriendo. Viudo y enfermo, cree que lo mejor es retirarse del mundo antes de que se olvide de cómo se hace.

Un hecho inesperado mientras llega a casa, el aparente secuestro de una niña, le llevará a enfrentarse a sus fantasmas internos y darse la oportunidad de marchar del mundo con un último acto heroico.

Mi lectura:

Empieza la novela con el diagnóstico demoledor sobre la enfermedad de Adrian Thomas, investigador y profesor retirado. Convencido de terminar con su vida, se dirige a casa para poner en orden sus cosas y quitarse la vida, cuando ve cómo Jennifer, una niña del barrio, desaparece de repente. Debatiendo consigo mismo y con los fantasmas del pasado, luchará por saber qué le ha ocurrido a Jennifer.

Paralelamente a su historia, las apariciones de sus muertos y la investigación sobre si Jennifer se escapó o fue secuestrada, descubriremos un mundo sórdido, tan presente como oculto a nuestros ojos.

John Katzenbach nos presenta distintos personajes, monstruos que podrían estar a nuestro lado. ¿Qué diferencia hay entre los que habitan el libro y los que consumen realitys en la televisión? ¿Hasta donde podrían llegar, o rebajar su moral los televidentes de hoy por saber qué ocurrirá después…?

Atractiva a la vez que atroz, la novela consigue que pases las páginas sin darte cuenta, queriendo saber más sobre Jennifer, convirtiéndonos tal vez en aprendices de monstruos…

La filla de la neu. Núria Esponellà.

 

 

 

Edició: Columna Edicions, 2016

Pàgines: 272

ISBN: 978-84-664-2040-2

 

Sobre l’autora:

Núria Esponellà és professora i escriptora. Ha publicat diversos poemaris, novel·les i narracions, com La travessia, Petits grans plaers, Sunitha i Una dona d’aigua.

Ha col·laborat amb La Vanguardia, és articulista d’El Punt Avui i actualment és “la veu de l’expert” en la recomanació de llibres per als oients de Tot és possible, a RAC1.

Sinopsis:

L’Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de Núria, i la Joana, una cambrera de l’hotel que acaba fent de professora d’esquí, es coneixen a l’alta muntanya, quan els “homes del tren” de l’FMGP (Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes) estan construint l’obra d’enginyeria amb més metres d’altitud de tota la península Ibèrica.

En Marçal, des de l’actualitat, va resseguint la trajectòria dels protagonistes, al mateix temps que descobreix esdeveniments que no hauria sospitat mai.

La meva lectura:

Un paisatge nevat a la portada, un títol suggerent i una història on es barreixen història i enginyeria… tota una temptació a la que agraeixo haver caigut.

En Marçal arriba al santuari de Núria, un home solitari en mig d’esquiadors i excursionistes que pugen a gaudir de les muntanyes i la neu. Té una missió: complir una promesa feta temps enrere, i una història que escriure.

Escrita a dos temps, la novel·la ens presentarà a l’Enric i la Joana. L’un, enginyer, fill de casa bona de Barcelona, destinat a la construcció del cremallera que unirà Ribes de Freser amb el santuari de Núria. L’altra, filla de Ribes, cambrera al santuari per ajudar la família. Són els anys 30, i un exèrcit d’homes lluita contra una natura salvatge i plena de misticisme per apropar l’home a la muntanya, sense malmetre el paisatge amb carreteres i fums. És una empresa épica, no exempte de perills, però la tenacitat i el bon seny dels enginyers aconseguirà finalitzar-la.

La història és explicada pel Marçal, que alterna el present amb el passat, la seva realitat amb les converses i textos que alimenten la història de l’Enric i la Joana. Amb ritme pausat, es dibuixen les personalitats d’aquesta estranya parella, i en menor mesura la d’en Marçal, protagonista i narrador al mateix temps.

Si hagués de posar-li un adjectiu, diria que és una novel·la dolça, fresca, que parla de coratge, integritat, del plaer de fer bé les coses. Altament recomanable.

El club dels perfectes. Carles Porta

 

 

 

Edició: Edicions La Campana, 2010

Pàgines: 148

ISBN:978-84-96735-54-5

 

Sobre l’autor:

Nascut a Vila-sana, al Pla d’Urgell, el 1963. Va treballar set anys de periodista al diari Segre i quinze anys a TV3, on va estar als serveis informatius, al programa 30 Minuts i a Nous Formats com a director d’Efecte Mirall.

El 2005 va publicar el llibre Tor, la investigació periodística d’uns crims en un poble del Pallars, amb gran èxit de crítica i lectors. Ha guanyat nombrosos premis, la majoria de periodisme.

Sinopsis:

Escrit en primera persona, narra les peripècies -viscudes- d’un oncle i el seu nebot durant set dies en un hotel spa de la Costa Brava. Es passen tota una setmana en dejú i sotmesos a una estricta disciplina estètica: pílings, banys, hidroteràpies, massatges, gimnàstica davant del mar i córrer pel camí de ronda. Volen aprimar-se. Allà, entre altres curiosos personatges, coneixen dues germanes que no paren de barallar-se i volen deixar de fumar, un home que fa cura antiestrès i dues veteranes que tornen a necessitar urgentment abaixar el colesterol i perdre un munt de quilos. Tots aspiren a ingressar a l’envejable “club dels perfectes”.

La meva lectura:

Amb ganes d’una lectura lleugera, em vaig sentir atreta per aquest llibre, guanyador del Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, l’any 2010. Lleugera ha estat la lectura, però no ha aconseguit arrencar-me poc més que algun somriure de tant en tant.

Al llarg d’una setmana acompanyarem al Carles i al seu oncle, en Josep Maria, en una cura depurativa per aprimar-se. El seu destí és un balneari en plena Costa Brava, un indret proper al mar on poder anar a passejar cada matí dins la rutina gimnàstica dels hostes de l’hotel. Poc a poc en Carles ens convidarà a participar dels tractaments que segueix i el cúmul de sensacions i pensaments que li passen pel cap. És el primer cop que va a un lloc així, mentre que el seu oncle ja és un veterà que hi va periòdicament.

No estaran sols en la seva aventura, al llarg de la setmana aniran coneixent altres veterans, com unes germanes que han promès al pare deixar el tabac, una parelleta en plena escapada, i d’altres hostes ben dispars però habituals de llocs així.

Com deia al principi, és una novel·la fàcil de llegir, lleugera com una de les sopes que els alimenten durant tota la setmana, però al meu parer abusa de tòpics i no aconsegueix arrencar les rialles que es podrien esperar d’una novel·la premiada per l’humor…