Cançó de la plana. Kent Haruf

 

Títol original: Plainsong

Edició original: Kent Haruf, 1999

Traducció: Marta Pera Cucurell

Edició: Edicions del Periscopi SL, 2017

ISBN: 978-84-946014-8-4

Pàgines: 384

Sobre l’autor:

Kent Haruf (1943-2014) va néixer a Colorado, als Estats Units, lloc on ha situat totes les seves ficcions literàries. Llicenciat en arts i literatura per la Universitat de Wesleyan, Nebraska, va morir al novembre del 2014, just després d’acabar Nosaltres en la nit (Angle Editorial, 2017). Cançó de la plana és el primer volum de la Trilogia de Holt, la novel·la amb què va aconseguir el reconeixement unànime dels lectors i la crítica literària i on, amb una prosa plàcida i senzilla, explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural.

Sinopsis:

Al petit poble de Holt, Colorado, les vides dels diferents personatges s’entrellacen en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals.

La meva lectura:

Vaig arribar a aquesta novel·la després de llegir El ferrocarril subterrani, on em van captivar tant la portada com la edició i la lectura. Llegint les quatre línies de la portada em vaig decidir a endinsar-me al poble de Holt, sense saber què em trobaria, i el que m’he trobat és una lectura molt agradable, dolça, pausada, deliciosa….

Dividida en 44 capítols, cadascun titulat amb el nom del personatge o personatges que tracta, ens els anirà presentant i teixint els fils que els uneixen. Com a personatges amb entitat pròpia tenim als germans McPheron, grangers solters de tota la vida, que no necessiten parlar per saber què ha de fer cadascú a la granja perquè tot segueixi anant bé; la Maggie Jones, professora a l’institut, que viu amb un pare que es fa ja gran; en Guthrie i els seus fills Ike i Bobby, a qui la mare ha abandonat perduda en una tristor que no la deixa aixecar cap; i la Victoria Roubideaux, a qui un amor d’estiu ha deixat embarassada i a qui la mare fa fora de casa. A banda, altres habitants del poble tindran acompanyen als principals, configurant tots ells un poble d’aquest on mai passa res i alhora passa de tot.

El que més m’ha agradat és la prosa suau amb la que l’autor ens convida a passejar i entrar a la vida d’aquests personatges, fer-los propers, estimant-los per ser com són, amb la seva senzillesa.

Crec que no podria haver triat millor època de l’any per llegir-la, perquè tot i que el pas de les estacions acompanya la història, em quedo amb la llum del capvespres que en aquesta època tenyeix de daurat els camps recent llaurats, amb el contrast del verd dels xiprers i el blau del cel d’estiu. Tot i que tampoc em costa evocar les tardes fredes d’hivern quan el vent bufa amb ganes i sembla que s’hagi d’acabar el món mentre ets dins l’escalf de la llar.

Si tens ganes d’una lectura de les que deixen bon gust de boca i et fan estimar la vida, aquí tens una molt bona opció. Per la meva part, estaré atenta a veure si puc aconseguir les altres dues de la trilogia a la xarxa de biblioteques públiques, en espera de fer la tan necessària neteja a la meva particular i decidir si les incorporo o no.